Diferència entre revisions de la pàgina «José María de Urquinaona Bidot»

cap resum d'edició
(Robot normalitza infotaula persona)
| consagracio = [[7 de març]] de [[1869]]<br/>pels bisbes Félix Maria Arrieta y Llano, [[Caputxins|O.F.M.Cap.]], Juan Alfonso Albuquerque y Berión, bisbe de [[Còrdova]], i John Baptist Scandella
}}
'''José María de Urquinaona y Bidot''' ([[Cadis]], [[4 de setembre]] de [[1814]]{{CN|data=maig de 2017}} – [[Barcelona]], [[31 de març]] de [[1883]]) fouva ser un [[sacerdot]]capellà [[espanyols|espanyol]], bisbe de les [[Canàries]] i de [[Barcelona]].<ref name="GEC">{{GEC|0068637|José María de Urquinaona y Bidot}}</ref>
 
Va estudiar filosofia i teologia al [[seminari]] de Cadis. En aquesta ciutatVa fouser ordenat [[prevere]] el [[23 de setembre]] de [[1837]] de mans del bisbe Domingo de Silos Moreno. Va exercir deser capellà de convent al [[Puerto de Santa María]], canonge de la catedral de [[Guadix]], i [[arxipreste]] de la de Cadis.
 
Va ser proposat per la reina [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] per al bisbat de les Canàries, i nomenat pel papa [[Pius IX]]. FouVa ser consagrat bisbe a la catedral de Cadis el [[7 de març]] de [[1869]] pels bisbes Félix Maria Arrieta y Llano, [[Caputxins|O.F.M.Cap.]], Juan Alfonso Albuquerque y Berión, bisbe de [[Còrdova]], i John Baptist Scandella, bisbe de [[Gibraltar]]. Va ocupar la seu illenca fins al [[1878]]. El [[1869]] havia participarparticipat activament al [[Concili Vaticà I]].
 
El 15 de juliol d'aquell anydel 1878 va ser nomenat [[bisbe de Barcelona]], i en va prendre possessió el [[14 d'octubre]] següent. El [[1879]] va iniciarcomençar la construcció del nou [[Seminari Conciliar de Barcelona]]. FouVa ser escollit representant eclesiàstic al [[senat espanyol]] el [[1879]]. i elEl [[1882]] es va guanyar l’admiració dels seus feligresos en defensardefensant a la cambra alta de [[Madrid]] la protecció de la producció industrial, fet que afavoria molt clarament els interessos catalans. AQuan lava seva tornadatornar, va ser rebut amb entusiasme multitudinari.
 
El [[1880]] va organitzar els actes de la celebració del mil·lenari del [[Monestir de Montserrat]]. i, aprofitantAprofitant l'ocasió, va aconseguirfer ambque habilitat la proclamació per part delel papa [[Lleó XIII]] del patronatge deproclamés la [[Mare de Déu de Montserrat]] sobrecom a patrona [[Catalunya]], malgrat les reticències vaticanes a l'entorn de reconeixements dereconèixer singularitats nacionals. El [[19 de març]] de [[1882]] va posar la primera pedra de les obres del [[Temple Expiatori de la Sagrada Família]].
 
AVa la seva mort,morir el [[31 de març]] de [[1883|1883.]], vaHavia disposardisposat no ésser enterrat a la [[Catedral de Barcelona|Catedral]] sinó a la volta funerària de la [[Basílica de la Mercè]], on descansa en elal [[Panteó familiar|panteó]] realitzatfet per l'escultor [[Agapit Vallmitjana i Barbany]].
 
L'agraïment deper la seva diòcesifeina peli seu treball iel bon caràcter es va posarfer deque manifestse enli ser dedicada al seu nomdediqués la cèntrica [[plaça d'Urquinaona]] de la ciutat de Barcelona.
 
== Referències ==
Usuari anònim