Diferència entre revisions de la pàgina «Guaiana Francesa»

cap resum d'edició
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils editor visual Advanced mobile edit
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils editor visual Advanced mobile edit
 
== Població ==
La població del país ha crescut força darrerament, enper partuna banda pel fort creixement vegetatiu i per l'altra per la immigració (el 2001 foren expulsats 15. 000 residents de manera il·legal). Dels 73. 000 habitants que hi havia el 1982 han passat a 90. 500 el 1989, 115. 000 el 1994, 149. 000 el 1996 i 188. 000 el 2002, malgrat la desocupació endèmica provocada per l'emigració del país de bona part del jovent. L'augment de població s'explica pels projectes espacials francesos que hi porten nous pobladors no solssolament de la metròpoli, sinó també d'altres colònies franceses com [[Martinica]] i [[Guadeloupe]].
 
És un país multiètnic, la qual cosa en dificulta la cohesió nacional; segons dades del 1998 i del 2000, la població del territori es dividia ètnicament en diversos grups:
[[Fitxer:Régions culturelles et linguistiques de France.png|miniatura|Regions culturals de França]]
[[Fitxer:Kalina.png|miniatura|Territori dels kali'na]]
* Uns 50. 000 habitants que són ''creoles de Guyane'' (criolls de Guaiana), negres o mestissos que viuen principalment a la costa i a Cayenne, i parlen un crioll de base lexical francesa semblant al de les Antilles.
* Uns 7.0007000 habitants que són [[creole]]s d'altres colònies franceses ([[Reunió]], [[Martinica]] i Guadalupe, principalment), la majoria a [[Cayenne]] i la costa. Parlen el crioll antillès, poc diferent del de Guaiana.
* Uns 30. 000 habitants que són haitians establerts al territori; parlen el crioll haitià, i la majoria viuen als barris barraquers de Cayenne.
* Uns 23. 000 habitants que són ''noirs de bois'' o ''negres bush''. Els ''negres marrons'' són considerats "gent del riu", igual que els indis. Són descendents de diversos grups d'esclaus que fugiren a la selva i s'hi establiren. També anomenats ''bushinenge tongo'' ('gent del bosc'), parlen el seu propi crioll, el [[takitaki]] (mot depreciatiu), amb base lexical d'anglès i neerlandès, i la majoria desconeixen el francès; viuen de portar en canoa o piragua els turistes, i es divideixen en diverses tribus:
** Els ''boni'' o [[aluku]] (5.0005000 persones), que viuen al marge dret del Maroni, sobretot a Apatou, Papaïchton i [[Maripasoula]],
** Els ''ndjuka'' (entre 6.0006000 i 10 000 persones), que viuen als marges del Maroni, particularment a Saint-Laurent-du-Maroni, [[Apatou]] i [[Grand-Santi]], però també a Kourou i als voltants de Cayenne,
** Els ''[[saramaka]]'', que són uns 8.0008000 (altres afirmen que només 500), i viuen a [[Saint-Laurent-du-Maroni]] i a [[Kourou]], i altres més al sud, als marges del riu Tampoc (un afluent del Maroni) o a l'est, als marges de l'Oyapock, (que delimita la frontera de la Guaiana Francesa i del Brasil).
* Uns 18. 000, que són [[brasil]]ers, principalment negres.
* Uns 18. 000, que són europeus, principalment francesos, que viuen a Kourou i en barris de luxe de Cayenne.
* Uns 5.0005000, que són [[surinam]]esos, i que parlen el seu propi crioll de base lexical neerlandesa, molts sóndels quals eren refugiats del país veí quan les coses anaven mal dades.
* Uns 7.0007000, que són [[Xina|xinesos]], la majoria d'ellsdels quals a Cayenne, originaris de Hong Kong, Taiwan i Malàisia.
* Uns 2.0002000, que són [[Líban|libanesos]], refugiats a Cayenne.
* Uns 2.0002000, que són [[Hmong (ètnia)|hmong]] de [[Laos]], també refugiats arribats el 1977.
* Uns 9.0009000, que són amerindis (un 5% de la població), i que són dividits en sis grups:
** Els [[arawak]]s (150-200 individus) i els les [[kali'na]] o galibi (entre 2.0002000 i 4.0004000 habitants), que viuen prop de les zones costaneres de l'oest ([[Awala-Yalimapo]], Paddock-et-Fatima, Saint-Laurent-du-Maroni),
** els [[palikur]] (entre 600 i 1.0001000 individus), que habiten al sud de la Guiana a Macouria fins a la desembocadura del riu Oyapok, vora el Brasil,
** els [[wayana]] (uns 900 individus), que viuen més al sud (Antécume-Pata, Elaé, Twenké),
** els [[teko]] (uns 400 individus) i els [[wayampi]] (400-600 individus), que habiten el sud guainanès, sobre la línia est-oest entre [[Maripasoula]] i [[Camopi]].
 
Pertanyen a les famílies lingüístiques [[arawak]] (els arawak i els palikour), [[caribe]] (els kalinha i els wayana) i [[tupi-guaraní]] (els emerillon i els wayampi). Tot i que les seves llengües tenen pocs parlants, la cultura ameríndia de Guaiana és força viva. La gran majoria viuen al sud del país, on mercè—mercès a l'abundància de boscos equatorialsequatorials— han pogut mantenir llurs tradicions amb prou feines influenciades per cultures al·lòctones.
 
== Història ==
5.627

modificacions