Col·locació: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
a
Línia 1:
Una '''col·locació''' és una construcció [[lèxic]]a convencional, és a dir, està composta d'elements que poden funcionar independentment i que tenen un [[significat]] autònom (a diferència d'una [[locució]]) però que acostumen a col·locar-se junts, formant expressions pròpies de l'idioma. Alguns exemples serien "estadoestat de opiniónd'ànim" en castellà, "dofer theels homeworkdeures" en anglès o "prendre mesures" en català.
{{millorar|data=2014}}
Una '''col·locació''' és una construcció [[lèxic]]a convencional, és a dir, està composta d'elements que poden funcionar independentment i que tenen [[significat]] autònom (a diferència d'una locució) però que acostumen a col·locar-se junts, formant expressions pròpies de l'idioma. Alguns exemples serien "estado de opinión" en castellà, "do the homework" en anglès o "prendre mesures" en català.
 
Les col·locacions s'hanse solen d'ensenyar com un bloc unitari, encara que a molts diccionaris no hi figurin perquè poden trencar-se per a innovar estilísticament. Sovint han sorgit per l'ús de la [[metàfora]] o per la pèrudapèrdua parcial de sentitsignificat d'un dels mots, que quedaresta restringit a un context on apareix l'altre element de manera freqüent.
 
Les col·locacions marquen certes restriccions a l'hora d'ajuntar paraules, per exemple, quines preposicions s'utilitzen amb determinats verbs (pensar ''en'', etc.) o quins verbs i noms són utilitzats sovint conjuntament. Un exemple de col·locació pot ser el parell ''potència computacional''. Es podria dir ''força computacional'', però la paraula ''força'' sembla reservada per als éssers vius i, en aquest cas, tenim un ''computador'' (ésser inanimat). Ocorre el mateix quan diem ''ordinador potent'' en comptes d'''ordinador fort''.
 
== Definició ==
El DIEC defineix la '''col·locació''', en el seu sentitsignificat lingüístic, com a: "Combinació de mots que ha desenvolupat una relació semàntica estreta basada en la concurrència freqüent". Dit d'una altra manera, les '''col·locacions''' són combinacions lèxiques habituals, els elements de les quals, tot mostrant una atracció mútua, ofereixen un significat conjunt prou especial (''crua realitat'', ''poble de mala mort'').
 
D'acord amb el que exposa Palau, la noció de '''col·locació''' ha estat interpretada de maneres diferents: en un sentitsignificat estadísticestatístic, desenvolupada, entre d'altres, per Sinclair, la col·locació és observada com a combinació freqüent de mots, mentre que Hausmann, en un sentitsignificat lexicogràfic, la veu com a combinació en què un mot exigeix la presència d'un altre mot concret per a expressar un significat específic.
 
Corpas parteix del fet que la '''col·locació''' reuneix tots els trets de la unitat fraseològica: polilexicalitat, ús freqüent, institucionalització, estabilitat, potencial caràcter idiomàtic i variable. Són polilexicals perquè estan formades, almenys, per dos mots gràfics (''bateig de foc'', ''batalla campal''). En segon terme, els col·locats, és a dir els elements integrants de la '''col·locació''' sovint apareixen junts en el discurs i, a més, són freqüents en el seu conjunt, és a dir, com a unitats. El tercer tret definitori és el de la institucionalització, o capacitat d'ésser reproduïts en el discurs. Aquesta combinació institucionalitzada esdevé una combinació estable que, d'una banda, restringeix la seva pròpia combinabilitat i, de l'altra, crea la seva pròpia especialització semàntica. A ''mal de panxa, de cap, de coll...'', tot i que ''mal'' és sinònim de dolor, no és possible substituir ''mal'' per ''dolor''. Parlem d'idiomatització de la '''col·locació''' quan, creada en un àmbit, passa a ésser reconeguda i usada en altres àmbits (''dat i beneït'', ''dictar sentència''). El darrer tret assenyalat, la variabilitat, es produeix, per exemple, per la mateixa dinàmica de la llengua en les variants regionals, en l'ús en registres formals o més col·loquials, en l'àmbit periodístic, etc.
Linha 15 ⟶ 14:
Les '''col·locacions''' poden presentar les següents combinacions:
 
1. substantiu + adjectiu: ''[[discussió bizantina|discussions bizantines]]'', ''lluita preventiva'', ''bon jan''. Aquí es poden incloure les formades per dos substantius, quan el segon té un funció adjectival (''paciència de sant'', ''ciutat dormitoridormidor'', ''guerra llampec'').
 
2. substantiu (subjecte) + verb (''esclatar una revolta, una tempesta, una flor'').
Linha 29 ⟶ 28:
7. verb + adjectiu (''sortir il·lès'', ''fer curt'', ''fer anar dret'', ''fer bo'', ''sortir dolent'')
 
8. verboverb + adverbioadverbi (''quedarsortir bé'', ''quedarsortir malament'', ''anar bé'', ''anar malament'', ''anar cap endavant'', ''deixar-ho per a més endavant'').
 
== Bibliografia: ==
 
*Sinclair, J. M. 1991. ''Corpus, Concordance, Collocation''. Oxford, NuevaNew York: Oxford University Press.
Oxford University Press.
 
*Hausmann, F. J. 1979. "Un dictionnaire des collocations est-il possible?". Travaux de Linguistique et de Littérature. 17 (1).187-195.
 
*Palau Sampio, Dolors 2006. ''Els estils periodístics. Maneres de veure i construir la realitat''. Universitat de València (Col·lecció Filologia i Literatura).
 
*Corpas Pastor, Gloria (2001). ''Apuntes para el estudio de la colocación''. Lingüística española actual. Madrid: Arco Libros, 41-56.
 
*Sabela Moreno Pereiro & Kris Buyse 2003. "Colocaciones léxicas: pistas y trampas". Revista Mosaico (núm. 10) de la Consejeria de Educación en Bélgica, Países Bajos y Luxemburgo.
 
== Enllaços externs ==