Ernesto Zedillo Ponce de León: diferència entre les revisions

'''Ernesto Zedillo Ponce de León''' ([[27 de desembre]], [[1951]]) va ser president de [[Mèxic]] el període [[1994]] - [[2000]]. Va ser l'últim dels presidents del [[Partit Revolucionari Institucional]] a governar Mèxic a nivell federal. Va succeir a [[Carlos Salinas de Gortari]].

Zedillo va néixer a la [[ciutat de Mèxic]], fill d'una família de classe baixa, que va emigrar a la ciutat de [[Mexicali]], [[Baixa Califòrnia]]. Va estudiar en escoles públiques, i el [[1969]] va ingressar a l'Escola Avançada d'Economia de l'[[Institut Politècnic Nacional]] de la ciutat de Mèxic. Després de llicenciar-se, va treballar en el Banc Nacional de l'Exèrcit i l'Armada. Va ingressar a la [[Universitat Yale]], institució de la qual va rebre el grau de doctor en [[economia]].

Des de [[1971]], abans d'acabar la llicenciatura, va ingressar al [[Partit Revolucionari Institucional]] (PRI), treballant en la Direcció de Política Econòmica de la Presidència de la República. Va treballar durant les administracions dels presidents José López Portillo y Miguel de la Madrid com a analista i subgerent de recerca econòmica del Banc Central de Mèxic. Durant l'administració del president Carlos Salinas va ser designat Ministre de Planejament i després Ministre d'Educació. Després de la designació de Luis Donaldo Colosio com a candidat del PRI per a les eleccions de [[1994]], va renunciar al Ministeri d'Educació per a treballar com a coordinador de la seva campanya electoral. El [[març]] de [[1994]], Colosio va ser assassinat a la ciutat de [[Tijuana]], i Zedillo va ser designat com a candidat presidencial atès que era un dels pocs ex-ministres que complia amb els requisits imposats per l'Institut Federal Electoral. (Els ministres han de renunciar 6 mesos abans del dia de l'elecció si volen registrar-se com a candidats). Va guanyar les eleccions del [[juliol]] de [[1994]], aleshores considerades les més transparents i lliures de la història del país.

Zedillo va prendre possessió de la presidència l'[[1 de desembre]], [[1994]], i 21 dies després va decidir acabar amb el sistema monetari de taxa de canvi fixa (que ja no era possible mantenir sense buidar completament les reserves internacionals) i al començament de [[1995]] va establir el sistema de lliure flotació del peso, el qual es va devaluar 50%, enfonsat al país en una de les més graus crisis econòmiques de la seva història. No obstant això, amb l'obertura comercial del [[NAFTA]], la nova taxa de canvi va oferir un avantatge competitiu, i les exportacions industrials van augmentar de manera considerable. El país va sortir de la crisi tan sols 10 mesos després, i l'economia va créixer ràpidament durant la seva administració, amb un màxim de 7% el [[1999]]. No obstant això, els efectes de la crisi sobre la paritat de poder adquisitiu de les famílies va durar més temps, ja que les taxes d'interès durant el període de la crisi van arribar a màxims històrics. Com a analista econòmic, Zedillo va realitzar importants canvis que van permetre l'estabilitat del país, que mai no va experimentar una altra crisi econòmica, acabant amb el cicle de recessions econòmiques de cada 6 anys de les últimes dues dècades.

La seva administració va acabar el [[30 de novembre]], [[2000]], sent l'últim president del PRI d'una línia contínua de 70 anys, i va ser succeït per [[Vicente Fox]], del [[Partit Acció Nacional]] (PAN). Avui dia Zedillo enapçala el Centre de Recerca de Globalització de la [[Universitat Yale]], i és membre del consell directiu de Procter & Gamble, Union Pacific, Alcoa, i membre conseller de [[Coca-Cola]] International.