Erwin Panofsky: diferència entre les revisions

'''Erwin Panofsky''' ([[Hannover]], [[30 de març]] de [[1892]] - [[Princeton]] ([[Nova Jersey]]), [[14 de març]] de [[1968]]) va ser un [[historiador de l'art]] i assagista [[Alemanya|alemany]] que va destacar pels seus estudis [[Iconologia|iconològics]]. La seva obra més coneguda és ''Estudis sobre iconologia'', però les seves monografies sobre [[Albrecht Dürer|Dürer]], [[Ticià]], els flamencs o l'art funerari són treballs fonamentals de la crítica artística del {{segle|XX|s}}.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.147|llengua=castellà|consulta=6 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>

 

Va ser deixeble d'[[Abraham Moritz Warburg|Aby Warburg]], al qual va conèixer el [[1912]] en un congrés a [[Roma]] convertint-se en "seguidor" seu. Després d'estudiar a [[Berlín]] i d'altres universitats alemanyes, el [[1914]] es va graduar a la universitat de [[Friburg de Brisgòvia|Friburg]], amb una tesi sobre el pintor alemany [[Albrecht Dürer|Dürer]]. El [[1916]] va contreure [[matrimoni]] amb Dora Mosse, també historiadora de l'art. El [[1924]] va aparèixer la primera de les seves grans obres:''Ein Beitrag zur Begriffsgeschichte der älteren Kunstheorie'', on examina la història de la teoria [[neoplatonisme|neoplatònica]] de l'[[art]]. Participa en la fundació de l'Institut Warburg i rep en la seva formació una influència molt decisiva d'Enrst Cassirer pel que fa a la definició de [[símbol]] (s'aprecia a la seva obra ''La perspectiva com a forma simbòlica'').