Pollença: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit
Cap resum de modificació
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit
Línia 12:
Pollença ha estat una zona de Mallorca particularment donada als enfrontaments bèl·lics, probablement per la proximitat amb la costa catalana i la presència del [[Castell del Rei (Pollença)|Castell del Rei]]. Així, a més del setge al [[Castell del Rei (Pollença)|castell]] durant la conquesta cristiana, l'expedició del [[Rei en Jaume]], en un primer moment, tenia la intenció de desembarcar a la [[badia de Pollença]], i només una forta tempesta que desvià les naus cap a [[Andratx]] ho impedí. El castell fou escenari de resistència en els enfrontaments entre [[Jaume II de Mallorca]] i [[Alfons el Franc]] i, més tard, el darrer reducte del partit de [[Jaume III de Mallorca]] (el qual havia arribat a l'illa el [[1343]] desembarcant a Pollença) en el seu enfrontament amb [[Pere el Cerimoniós]]. Jaume III provà de recuperar l'illa el [[1349]], sense succés, després de desembarcar a [[Formentor]] i enfrontar-se a l'exèrcit reial a la vila de Pollença, la qual fou saquejada. La [[Revolta Forana]] el {{segle|xv}} tengué participació pollencina i el darrer any de la guerra, el [[1453]], encara hi havia forans combatent en guerrilles a les muntanyes de Pollença i [[Escorca]]. També durant les [[Germania de Mallorca|Germanies]] Pollença s'alineà amb els revoltats, i els pollencins tengueren un paper important en el setge d'Alcúdia. El [[1522]], l'armada reial desembarcà a Alcúdia i el 29 d'octubre reprimí la vila de Pollença a sang i foc, fet conegut com el dia de la destrossa.<ref name="GEM"/>
 
També durant els segles {{versaleta|xv}} i {{versaleta|xvi}}, Pollença hagué de fer front als [[pirateria barbaresca|atacs pirates]]. Així, el [[1534]] els pollencins refusaren un desembarcament a Formentor,; el [[1537]] emboscaren un grup de corsaris sarraïns que havien desembarcat a Cala Estremer. No obstant això, destaquen els fets de [[1550]], quan el [[corsari]] turc [[Dragut]] ocupà la vila amb 1.500 homes; els pollencins, encapçalats per Joan Mas, hi feren front i aconseguiren fer-los reembarcar, perdent, això—això sí,sí— més de trenta presoners. La valentia de Joan Mas i els altres combatents es contraposà amb la negligència dels [[torre de sentinella|talaiers]], el casteller i el capità d'armes Pere Brull, que fou castigat amb el desterrament de la vila. Els fets es recorden cada mes d'agost, per les festes patronals, amb un simulacre de lluita entre [[Moros i Cristians]].<ref name="Moros">{{ref-web |url=https://www.ajpollenca.net/ca/municipi/les-festes |consulta=7 abril 2020 |títol=Les festes |obra=Ajuntament de Pollença}}</ref> El {{segle|xvii}} les incursions pirates continuaren, a menor escala, però s'afegí la conflictivitat derivada del [[Bandolerisme a Mallorca|bandolerisme]].<ref name="GEM"/><ref>{{Ref-llibre |cognom=Boronat i Barrachina | nom=Pascual |enllaçautor= Pasqual Boronat i Barrachina |cognom2=Danvila y Collado |nom2=Manuel |títol=Los Moriscos españoles y su expulsión |volum=vol.1 |url= |llengua=castellà |editorial= |data=1901 |pàgines=210 |isbn=}}</ref>
 
La major partmajoria de les cases daten del {{segle|XVII}} i {{versaleta|xviii}}, amb carrers molt estrets i compactes que li donen un aire medieval. La plaça central, la—la plaça Major,Major— compta amb molts de cafès amb terrassa i és dominada per una gran església, l'[[Església de Nostra Senyora dels Àngels de Pollença|església de Nostra Senyora dels Àngels]].
 
== Població ==