Escleractinis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
m neteja i estandardització de codi
Línia 35:
Moltes espècies fan colònies de corall en aigües tropicals somes; són els principals formadors d'escull coral·lins del món. Però també n'hi ha de solitaris que no fan esculls. D'altres viuen en aigües temperades o polars o per sota de la [[zona fòtica]] fins a 6.000 metres per sota de la superfície.
== Anatomia ==
Poden ser solitaris o colonials. La majoria tenen [[pòlip]]s molt petits (1 a 3 mm) però alguns de solitaris poden fer 25 cm.<ref name=IZ>{{ref-llibre |autor= Barnes, Robert D. |any=1982 |títol= Invertebrate Zoology |editorial= Holt-Saunders International |lloc= Philadelphia, PA|pàgines= 158–164|isbn= 0-03-056747-5}}</ref> Les colònies poden tenir una mida considerable amb un gran nombre de pòlips individuals.
 
En una colònia de escleractinis, la reproducció asexual repetida dels pòlips forma colònies interconnectades, també hi ha casos de fusió de colònies.<ref>{{ref-publicació|cognom=Ezaki|nom=Yoichi|enllaçautor=|títol=Paleozoic Scleractinia: progenitors or extinct experiments?|publicació=Palaeobiology|url=http://jstor.org/stable/2401240|consulta=|volum=24|exemplar=2|any=1998|mes=|editorial=Paleontological Society|pàgines=227–234|doi=|citació=|coautors=}}</ref>
Línia 42:
 
== Classificació ==
Les primeres classificacions feien servir les característiques anatòmiques dels pòlips i després dels esquelets.
 
Amb l'arribada de les tècniques moleculars van aparèixer noves hipòtesis sobre la seva filogènia. Es van canviar els subordres. Es va considerar com un grup [[monofilètic]] però dividits en dos grups.
 
== Galeria ==