Anarquisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de referències |
m Enllaços a Google Llibres en català |
||
Línia 137:
Els següents fonts citen l'anarquisme com una filosofia política:
{{ref-llibre|cognom= Mclaughlin |nom= Paul |títol= Anarchism and Authority |editorial= Ashgate |lloc= Aldershot |any= 2007 | isbn = 0-7546-6196-2 |pàgina=59}}
{{ref-llibre|cognom= Johnston |nom= R. |títol= The Dictionary of Human Geography |editorial= Blackwell Publishers |lloc= Cambridge |any= 2000 | isbn = 0-631-20561-6 |pàgina=24}}</ref><ref name="slevin">Slevin, Carl. "Anarchism." ''The Concise Oxford Dictionary of Politics''. Ed. Iain McLean and Alistair McMillan. Oxford University Press, 2003.</ref> Mentre l'anti-estatisme és central, alguns argumenten<ref>"Els anarquistes rebutgen l'Estat, com veurem més endavant. Però afirmar que aquest aspecte central de l'anarquisme és definitiu és vendre curt l'anarquisme."[http://books.google.
Com a filosofia subtil i anti-dogmàtica, l'anarquisme es basa en molts corrents de pensament i estratègia. L'anarquisme no ofereix un cos fix de doctrina des d'una sola visió del món, sinó que fon i flueix com una filosofia.<ref>{{ref-llibre|cognom=Marshall|nom=Peter|títol=Demands The Impossible: A History Of Anarchism|any=2010|editorial=PM Press|lloc=Oakland, CA|isbn=978-1-60486-064-1|pàgines=16}}</ref> Hi ha molts de tipus i tradicions de l'anarquisme, no tots els quals són mútuament excloents.<ref>{{ref-llibre|cognom=Sylvan |nom=Richard |capítol=Anarchism |títol=A Companion to Contemporary Political Philosophy |editors=Goodwin, Robert E. and Pettit |editorial=Philip. Blackwell Publishing |any=1995 |pàgina=231}}</ref> Les [[escoles anarquistes de pensament]] poden diferir fonamentalment, recolzant aproximacions tant diverses com l'individualisme extrem i el col·lectivisme.<ref name=slevin/> Les inclinacions de l'anarquisme sovint s'han dividit en les categories de [[anarquisme social|social]] i [[Anarquisme individualista|individualista]] o similars classificacions duals, però el ventall d'inclinacions és molt més ric i divers, i el nexe d'unió és sempre la lluita en contra de la dominació, per construir una societat més lliure, i que combina l'acció teòrico-pràctica.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ibáñez|nom=Tomás|títol=Anarquismos a contratiempo|url=http://www.viruseditorial.net/libreria/libros/432/anarquismos+a+contratiempo/tomas+iba%F1ez|edició=|llengua=Castellà|data=2017|editorial=Virus|lloc=Barcelona|pàgines=400|isbn=978-84-92559-75-6}}</ref><ref name="black dict">[[Geoffrey Ostergaard|Ostergaard, Geoffrey]]. "Anarchism". ''The Blackwell Dictionary of Modern Social Thought''. Blackwell Publishing. p. 14.</ref><ref name=socind>{{ref-llibre|enllaçautor=Peter Kropotkin |cognom=Kropotkin |nom=Peter |títol=Anarchism: A Collection of Revolutionary Writings |editorial=Courier Dover Publications |any=2002 |pàgina=5|isbn=0-486-41955-X}}{{ref-publicació|autor=R.B. Fowler|títol=The Anarchist Tradition of Political Thought|any=1972|publicació=Western Political Quarterly|volum=25|exemplar=4|pàgines=738–752|doi=10.2307/446800|editorial=University of Utah|jstor=446800}}</ref> L'anarquisme es considera sovint una ideologia de l'ala esquerra radical,<ref name=brooks>{{ref-llibre|citació=En general, considerat com una ideologia d'extrema esquerra, l'anarquisme sempre ha inclòs una important pressió de l'individualisme radical, des del hiperracionalisme de Godwin, a l'egoisme de Stirner, als llibertaris i els anarco-capitalistes d'avui.|cognom=Brooks |nom=Frank H. |any=1994 |títol=The Individualist Anarchists: An Anthology of Liberty (1881–1908) |editorial=Transaction Publishers |pàgina=xi|isbn=1-56000-132-1}}</ref><ref>{{ref-publicació|autor=Joseph Kahn|títol= Anarchism, the Creed That Won't Stay Dead; The Spread of World Capitalism Resurrects a Long-Dormant Movement |any=2000|publicació=[[The New York Times]]|exemplar=5 Agost}}{{ref-publicació|autor=Colin Moynihan |títol=Book Fair Unites Anarchists. In Spirit, Anyway|any=2007|publicació=New York Times|exemplar=16 Abril}}</ref> però que en el fons resulta ser una ideologia que es fonamenta en la lluita per al dret a la vida, en totes les seves manifestacions i variants.<ref>{{Ref-llibre|cognom=AA.VV.|nom=|títol=Hacia nuevas instituciones democráticas|url=http://www.viruseditorial.net/libreria/fondo/4926/hacia+nuevas+instituciones+democraticas/fundacion+de+los+comunes+%28ed.%29|edició=|llengua=Castellà|data=2016|editorial=Fundación de los Comunes|lloc=Madrid|pàgines=188|isbn=978-84-944600-2-9}}</ref> Molta de l'[[economia anarquista]] i [[filosofia legal de l'anarquisme]] reflecteixen [[socialisme libertari|interpretacions anti-autoritàries]] del [[comunisme]], [[col·lectivisme]], [[sindicalisme]], [[Mutualisme (teoria econòmica)|mutualisme]], o d'[[economia participativa]].<ref>"Els anarquistes van ser unànimes a sotmetre el socialisme autoritari a una allau de crítiques severes. En el moment en què es van fer els atacs violents i satírica aquests no van ser del tot ben fonamentats, per a aquells als quals van abordar van ser ja sigui primitius o comunistes "vulgars", el pensament no havia estat fertilitzat per l'humanisme marxista, o bé, en el cas de Marx i Engels mateixos, no com s'estableix en el control de l'autoritat i de l'estat com els anarquistes asseguraven." Daniel Guerin, ''[http://theanarchistlibrary.org/library/daniel-guerin-anarchism-from-theory-to-practice#toc2 Anarchism: From Theory to Practice]'' (New York: Monthly Review Press, 1970)</ref>
Línia 291:
{{Article principal|Comunisme llibertari}}
[[Fitxer:Kropotkin2.jpg|miniatura|El teòric rus [[Piotr Kropotkin]] (1842–1921), que fou influent en el desenvolupament del [[comunisme llibertari]].]]
El comunisme llibertari (també conegut com a anarcocomunisme, anarquisme comunista o de vegades com a comunisme lliure)<ref>{{ref-web|citació=Anarchist communism is also known as anarcho-communism, communist anarchism, or, sometimes, libertarian communism.|url=http://libcom.org/thought/anarchist-communism-an-introduction|llengua=anglès|títol=Anarchist communism – an introduction|editor=Libcom.org}}</ref><ref>{{ref-publicació|citació=The terms libertarian communism and anarchist communism thus became synonymous within the international anarchist movement as a result of the close connection they had in Spain (with libertarian communism becoming the prevalent term).|url=http://www.fdca.it/fdcaen/historical/vault/ancom-libcom.htm|títol=Anarchist Communism & Libertarian Communism|autor=Gruppo Comunista Anarchico di Firenze|publicació=L'informatore di parte|volum=4|mes=octubre|any=1979}}</ref><ref>{{ref-web|citació=The 'Manifesto of Libertarian Communism' was written in 1953 by Georges Fontenis for the Federation Communiste Libertaire of France. It is one of the key texts of the anarchist-communist current.|url=http://libcom.org/library/manifesto-of-libertarian-communism-georges-fontenis|títol=Manifesto of Libertarian Communism|nom=Georges|cognom=Fontenis|editor=libcom.org}}</ref><ref>{{ref-web|citació=In 1926 a group of exiled Russian anarchists in France, the Delo Truda (Workers' Cause) group, published this pamphlet. It arose not from some academic study but from their experiences in the 1917 Russian revolution.|url=http://www.nestormakhno.info/english/platform/org_plat.htm|títol=The Organizational Platform of the Libertarian Communists|nom=Delo|cognom=Truda}}</ref> és una teoria de l'anarquisme que propugna l'abolició de l'[[estat]], els [[mercat]]s, els diners, la [[propietat privada]] (tot i respectar la [[propietat personal]])<ref name="theanarchistlibrary.org"/> i el capitalisme a favor de la [[propietat comunitària]] dels [[mitjans de producció]],<ref name=Mayne>{{ref-llibre|url=http://books.google.
Algunes formes de comunisme llibertari com l'[[anarquisme insurreccionalista]] estan fortament influenciades per l'[[anarquisme egoista|egoisme]] i l'[[individualisme]] radical, i creuen que el comunisme llibertari és el millor sistema social per a l'exercici de la llibertat individual.<ref name="bobblack">Després d'analitzar el punt de vista de l'[[anarquisme insurreccionalista|insurrecionalista]] [[Luigi Galleani]] sobre l'anarcocomunisme, l'anarcocomunista [[anarquisme postesquerra|postesquerra]] [[Bob Black]] va arribar a dir que "el comunisme és la realització final de l'[[individualisme]] ... L'aparent contradicció entre l'individualisme i el comunisme no és més que una manca de comprensió d'ambdós ... La subjectivitat és també objectiva: l'individu és realment subjectiu. No té sentit parlar de 'prioritzar emfàticament allò social per davant d'allò individual' ... És com parlar de prioritzar la gallina per davant de l'ou. L'anarquia és un 'mètode d'individualització'. Intenta combinar el major desenvolupament personal amb la major unitat comunal." {{ref-web|cognom=Black|nom=Bob|enllaçautor=Bob Black|títol=Nightmares of Reason|url=http://www.theanarchistlibrary.org/HTML/Bob_Black__Nightmares_of_Reason.html#toc22|llengua=anglès}}</ref><ref name="dwardmac.pitzer.edu">{{ref-publicació|citació=Modern Communists are more individualistic than Stirner. To them, not merely religion, morality, family and State are spooks, but property also is no more than a spook, in whose name the individual is enslaved – and how enslaved! ... Communism thus creates a basis for the liberty and Eigenheit of the individual. I am a Communist because I am an Individualist. Fully as heartily the Communists concur with Stirner when he puts the word take in place of demand – that leads to the dissolution of property, to expropriation. Individualism and Communism go hand in hand.|url=http://dwardmac.pitzer.edu/anarchist_archives/goldman/ME/mev2n3.html#142|nom=Max|cognom=Baginski|títol=Stirner: The Ego and His Own|publicació=Mother Earth|volum=2|exemplar=3|mes=maig|any=1907|llengua=anglès}}</ref><ref>{{citar ref|cognom=Christopher|nom=Gray|títol=Leaving the Twentieth Century|pàgina=88}}</ref><ref name="creativenothing">{{ref-web|url=http://www.theanarchistlibrary.org/HTML/Renzo_Novatore__Toward_the_Creative_Nothing.html|títol=Towards the creative Nothing|nom=Renzo|cognom=Novatore}}</ref> La majoria dels anarcocomunistes veuen el comunisme llibertari com una forma de reconciliar l'oposició entre l'individu i la societat.<ref>{{citar ref|citació=Communism is the one which guarantees the greatest amount of individual liberty – provided that the idea that begets the community be Liberty, Anarchy ... Communism guarantees economic freedom better than any other form of association, because it can guarantee wellbeing, even luxury, in return for a few hours of work instead of a day's work.|llengua=anglès|url=http://www.theanarchistlibrary.org/HTML/Petr_Kropotkin__Communism_and_Anarchy.html|títol=Communism and Anarchy|nom=Piotr|cognom=Kropotkin|enllaçautor=Piotr Kropotkin}}</ref><ref>{{citar ref|citació=This other society will be libertarian communism, in which social solidarity and free individuality find their full expression, and in which these two ideas develop in perfect harmony.|url=http://www.theanarchistlibrary.org/HTML/Dielo_Truda__Workers__Cause___Organisational_Platform_of_the_Libertarian_Communists.html|llengua=anglès|títol=Organisational Platform of the Libertarian Communists|nom=Dielo|cognom=Truda}}</ref><ref>{{ref-publicació|citació=I see the dichotomies made between individualism and communism, individual revolt and class struggle, the struggle against human exploitation and the exploitation of nature as false dichotomies and feel that those who accept them are impoverishing their own critique and struggle.|url=http://www.reocities.com/kk_abacus/vb/wd12persp.html|títol=My perspectives|publicació=Willful Disobedience|volum=2|exemplar=12}}</ref>
Línia 308:
=== Escoles de pensament postclàssiques ===
[[Fitxer:Jarach and Zerzan.JPG|miniatura|esquerra|[[Lawrence Jarach]] (esquerra) i [[John Zerzan]] (dreta), dos autors anarquistes estatunidencs contemporanis prominents. A Zerzan se'l reconeix com una veu important dins de l'[[anarcoprimitivisme]], i Jarach és un important defensor de l'[[anarquisme postesquerra]].]]
L'anarquisme segueix generant moltes filosofies i moviments, de vegades eclèctics, inspirant-se en fonts diverses, i combinant conceptes dispars per crear nous enfocaments filosòfics.<ref>{{ref-llibre|cognom=Perlin|nom=Terry M.|url=http://books.google.
L'[[anarquisme verd]] (o ecoanarquisme)<ref>{{ref-llibre|nom=David|cognom=Pepper|any=1996|url=http://books.google.
L'[[anarcofeminisme]] (també anomenat feminisme anarquista) combina l'anarquisme amb el [[feminisme]]. En general, identifica el [[patriarcat]] com una manifestació d'una jerarquia coercitiva involuntària que ha de ser substituïda per la lliure associació descentralitzada. Els anarcofeministes creuen que la lluita contra el patriarcat és una part essencial de la [[lluita de classes]] i de la lluita anarquista contra l'estat. En essència, la filosofia veu la lluita anarquista com un component necessari de la lluita feminista i viceversa. [[Susan Brown]] afirma que "l'anarquisme és una filosofia política que s'oposa a totes les relacions de poder, és per tant també intrínsecament feminista".<ref>{{ref-llibre|cognom=Brown |nom=L. Susan |capítol=Anarchism as a Political Philosophy of Existential Individualism: Implications for Feminism |títol=The Politics of Individualism: Liberalism, Liberal Feminism and Anarchism |editorial=Black Rose Books Ltd. Publishing |any= 2002 |pàgina=208}}</ref> L'anarcofeminisme va començar a final del {{segle|XIX}} amb els escrits d'anarquistes feministes primerenques com [[Emma Goldman]] i [[Voltairine de Cleyre]].
Línia 344:
{{AP|Esperanto}}
Els anarquistes van estar entre els pioners de la difusió de la idea d'una [[llengua auxiliar]] internacional, com l'[[ido]] o l'[[esperanto]],<ref>{{Ref-llibre|cognom = Navarro Navarro|nom = Francisco Javier|títol = A la revolución por la cultura: Prácticas culturales y sociabilidad libertarias en el País Valenciano, 1931-1939|url = https://books.google.
=== Literatura ===
| |||