Viquipèdia

Setge de Saraqusta (777): diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja d'infotaules militars
Cap resum de modificació
Línia 18:
general1=[[Tha'laba ibn 'Ubaid al-Djudhami]]<ref>{{citar llibre | cognom=Millàs i Vallicrosa | nom= Josep Maria | enllaçautor= Josep Maria Millàs i Vallicrosa| títol = Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya carolíngia | pàgines = p.70| url= http://books.google.cat/books?id=EVmpsQpIRn4C&pg=PR26&lpg=PR26&dq=vali+narbona&source=bl&ots=4OxvPC05tD&sig=QgixlgupBd5lSFgUTR-8TjOLRKk&hl=ca&ei=B2k6SvCDN46MjAfpiaz2DQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5 | editorial = Institut d'Estudis Catalans| isbn = 84-7283-117-5 | data = 1987| ref =}}</ref>|
general2=[[Sulayman al-Arabí]] <br>[[Hussayn ibn Yahya al-Ansarí]]|
batalla_anterior=[[Abd-ar-Rahman al-Fihrí|Campanya d'al-Fihrí]]|
batalla_posterior=[[Setge de Saragossa (778)]]|
}}
{{Revolta iemení d'Al-Àndalus}}
El '''setge de Saragossa''' de [[777]] fou una batalla que formà part de la [[revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova]] i que enfrontà els revoltats, capitanejats per [[Sulayman al-Arabí]], que defensaven [[Saraqusta]]; amb les tropes de l'[[Emirat de Còrdoba|emir]] [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil]]. Les tropes emirals no pogueren vèncer la resistència iemenita i la revolta continuà.
El '''setge de Saragossa''' de [[777]] formà part de la [[Revolta iemení d'Al-Àndalus]].
 
==Antecedents==
Amb l'arribada dels [[omeies]] a [[Al-Àndalus]] apareixen els primers assajos de revolta a la [[Frontera Superior]]. En aquesta regió s'hi havien establert principalment [[iemenita|iemenites]], i la distància respecte del centre de poder cordovès afavorí que sorgissin nuclis sediciosos ja a partir de la proclamació de l'[[emir]] [[Abd-ar-Rahman I]].{{sfn|Millàs i Vallicrosa|1987|p=XXVII}} L'emir, que era de llinatge [[omeia]], també hagué de resistir ser blanc de la persecució dels [[abbàsida|abbàsides]] de Damasc.<ref name="Arbil">{{es}} J. Martín Quintana, ''[http://www.arbil.org/110tudm.htm El Reino de Tudmir y la dinámica expansionista musulmana]''</ref> L'esquadra d'Abd-ar-Rahman ibn Habib al-Fihri, conegut amb el nom de ''l'Esclabí'', havia desembarcat a la [[Cora de Tudmir]] enviada pels abbàsides de Damasc per imposar-se als omeies andalusins, però fallí en la temptativa. Així, després de la temptativa de sedició abbàsida, es preparà per anar a Damasc a venjar-se, però la rebel·lió iemenita li ho impedí.{{sfn|Millàs i Vallicrosa|1987|p=XXVIII}}
L'esquadra d'[[Abd-ar-Rahman al-Fihrí|Abd-ar-Rahman ibn Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí]], formada per deu vaixells grans<ref>{{es}} José Antonio Conde, ''[http://books.google.cat/books?id=j7gLAAAAYAAJ&pg=PA192&lpg=PA192&dq=wali+tortosa&source=bl&ots=Un99wwmIMU&sig=7FWUkB2XHtPHGtvycmRONUTIvVc&hl=ca&ei=489BSueoNJCRjAeAweTtBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4#v=onepage&q=wali%20tortosa&f=false Historia de la dominación de los Arabes en España]'', p.192</ref> encarregat pel [[califa de Damasc]] per parlamentar amb [[Sulayman ibn Yaqdhan]], revoltat contra l'[[emir]] [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil]] i del que es volia el suport a [[Damasc]], desembarcà a la [[Cora de Tudmir]] amb el beneplàcit d'[[Atanagild (rei de Tudmir)|Atanagild]]. Sense aconseguir el suport, en la seva retirada l'estol fou incendiat i les seves forces envoltades a unes muntanyes properes a [[Balansiya]]<ref>{{fr}} {{citar llibre | cognom=Lévi-Provençal | nom= Évariste | enllaçautor= Évariste Lévi-Provençal| títol = Histoire de l'Espagne musulmane | pàgines = p.122-123| url= http://books.google.cat/books?id=a9wpAPjm-fIC&pg=PA120&lpg=PA120&dq=al-Siklabi&source=bl&ots=SDN7LUgEYq&sig=J4pLpgF5iJqbtLsiMJ_D-BKVCbw&hl=ca&ei=C-_zSaLfF-aOjAfIy83RDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4#PPA1,M1 | editorial =| isbn = | data = | ref =}}</ref> després de fer estralls per la contrada més d'un any,<ref>{{citar llibre | cognom=Rovira i Virgili | nom= Antoni | enllaçautor= Antoni Rovira i Virgili | títol = Història Nacional de Catalunya, volum II | pàgines = p.347 | editorial = Edicions Pàtria | isbn = | data =1920 | ref = }}</ref> mentre la cora perdia el seu estatus especial,<ref>{{es}} Region de Murcia digital, [http://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=a,0,c,373,m,1871&r=ReP-7236-DETALLE_REPORTAJESPADRE El Pacto de Teodomiro o Pacto de Tudmir]</ref> i el territori ocupat per l'èxode dels omeies.<ref>{{es}} J. Martín Quintana, ''[http://www.arbil.org/110tudm.htm El Reino de Tudmir y la dinámica expansionista musulmana]''</ref>
 
Per la seva banda, els revoltats cercaven aliances per fer front al poder de l'emir, i amb tal efecte teixiren una aliança amb els [[Regne dels Francs|francs]]{{sfn|Millàs i Vallicrosa|1987|p=XXVIII}} acordada a la [[Dieta de Paderborn]] ([[777]]) amb el suport d'[[Abu Tawr]], valí d'[[Wasqa|Osca]].
[[Carlemany]] va emprendre una sèrie d'agressives campanyes militars destinades a expandir les seues fronteres. D'aquesta manera va sotmetre els [[llombard|llombards]] i els va fer desaparéixer de la Història. A [[Alemanya]], va sotmetre els [[saxó|saxons]], i va portar la guerra fins a [[Hongria]], on va destruir els [[àvar|àvars]] afincats a la [[Panònia]] per sempre.
 
==El setge==
Els [[valí]]s [[Sulayman al-Arabí|Sulayman l'Arabí]] de [[Madinat Barxiluna|Barcelona]] i [[Hussayn al-Ansarí|Hussayn l'Ansarí]] de [[Saraqusta|Saragossa]] promogueren un aixecament contra l'emir Abd-ar-Rahman I. Per fer front a la revolta de la ciutat, Abd-ar-Rahman envià el general [[Thalaba ibn Ubayd-Al·lah al-Judhamí|Tsalaaba]] i posà setge a Saragossa durant uns dies. Els saragossans, però, resistiren el setge, i Tsalaaba fou capturat en una sortida de cavalleria per l'Arabí i fou enviat com a ostatge a [[Carlemany]].{{sfn|Millàs i Vallicrosa|1987|p=XXVIII}}
Amb la ciutat revoltada, l'emir va enviar [[Tha'laba ibn 'Ubaid al-Djudhami]], que va assetjar la ciutat durant uns dies. [[Sulayman al-Arabí]], en una sortida de cavalleria, va capturar al-Djudhami, derrotant als assetjants.
 
==Conseqüències==
Vencedors els seus nous aliats a Hispània, Carlemany envià dos exèrcits a Saragossa per exercir domini efectiu sobre la nova terra. Però els saragossans no estaven disposats a cedir el domini del seu territori, i així els francs [[Setge de Saraqusta (778)|posaren setge]] a Saragossa un any més tard.
Un cop va creure que els saxons estaven definitivament sotmesos, va acceptar l'oferta de [[Sulayman al-Arabí]], el [[valí]] de [[Madinat Barshiluna]] i [[Abu Tawr]], valí de [[Wasqa]], que en la [[Dieta de Paderborn]] van oferir els seus territoris a canvi de suport militar en una nova revolta contra Abd ar-Rahman I, aquest cop amb objecte de restaurar el poder del [[califat abbàssida]] a [[al-Àndalus]], duent al captiu [[Tha'laba ibn 'Ubaid al-Djudhami]].
 
Dos exèrcits es van trobar a [[Saraqusta]] el [[778]]. El primer, amb tropes neustríaques, que va travessar el Pirineu occidental, i el segon, compost per austríacs, llombards i burgundis, va travessar el Pirineu oriental, capturant [[Madinat Barshiluna]] i [[Pamplona]], al qual es van unir les tropes de [[Sulayman al-Arabí]], valí de Barshiluna.
 
[[Carlemany]] va arribar davant la ciutat el [[778]] però [[Hussayn ibn Yahya al-Ansarí]] no estava disposat a lliurar Saragossa als francs i es va negar a obrir les portes i va al·legar que ell, personalment, no havia promès res. Com que Saraqusta no es va sotmetre la va sotmetre a [[setge]] però va haver de marxar d'Ibèria per controlar una rebel·lió dels [[saxó|saxons]]. L'emperador va agafar com a ostatges alguns dels aliats que l'havien informat malament, entre ells [[Sulayman al-Arabí]]. Va deixar el tribut i el presoner amb [[Hruodland]], Prefecte del Marquès de Bretanya, i la rereguarda, mentre el gros de l'exèrcit s'apressava cap al [[Rin]].
 
== Referències ==
Linha 44 ⟶ 40:
== Bibliografia ==
* {{citar llibre |cognom=Lévi-Provençal |nom=Évariste |enllaçautor=Évariste Lévi-Provençal| títol=Histoire de l'Espagne musulmane | pàgines =p.122-123 |url=http://books.google.cat/books?id=a9wpAPjm-fIC&pg=PA120&lpg=PA120&dq=al-Siklabi&source=bl&ots=SDN7LUgEYq&sig=J4pLpgF5iJqbtLsiMJ_D-BKVCbw&hl=ca&ei=C-_zSaLfF-aOjAfIy83RDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4#PPA1,M1 |editorial=Maisonneuve & Larose |isbn=2706813865 |data=1999 |ref=LP |llengua=francès}}
* {{ref-llibre |cognom=Millàs i Vallicrosa |nom=Josep M. |títol=Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya carolíngia |lloc=Barcelona |editorial=Institut d'Estudis Catalans |any=1987 |isbn=8472831175 |url=https://books.google.cat/books?id=EVmpsQpIRn4C&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |consulta=5 juliol 2020}}
 
{{ORDENA:Setge De Saraqusta (777)}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Setge_de_Saraqusta_(777)»