Ramon Berenguer IV: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Vegeu també
Cap resum de modificació
Línia 114:
{{principal|Croada contra al-Mariyya}}
[[Fitxer:Almeria Alcazaba fcm.jpg|miniatura|Alcassaba d'al-Mariyya]]
Des de la [[Setge de Saraqusta (1118)|caiguda de Saragossa]] el [[1118]] els almoràvits havien anat perdent terreny; després d'una nova derrota contra el [[Regne de Portugal]] el [[1139]] en la [[Batalla d'Ourique]], els aristòcrates andalusins iniciaren la [[revolta contra els almoràvits (1144-1147)]], els quals consideraven uns intrusos incultes i intolerants que degradaven l'anterior cultura refinada dels regnes de taifes andalusins, però la rebel·lió esclatà mancada de coordinació i les distintes faccions revolucionàries es combatien entre si, apareixent un nou seguit d'[[emir]]ats independents o [[taifes]]. El [[1147]], el sant Pare [[Eugeni III]] convocà una nova croada contra els almoràvits, equiparant-la a les campanyes contra els musulmans a la [[Segona Croada|segona croada]],<ref>{{en}} Jonathan Riley-Smith, ''Atlas of the Crusades. New York: Facts on File'' (1991) p.48"</ref> per tal d'aprofitar la disgregació de l'Imperi almoràvit en regnes de [[taifa|taifes]].<ref>{{en}} Steven Runciman, ''A History of the Crusades, vol. II: The Kingdom of Jerusalem and the Frankish East, 1100-1187'', Cambridge University Press. (1952) p.258.</ref>
 
Ramon Berenguer IV va endegar agosarades expedicions per terres de [[Murciyya)|Murciyya]] ([[1144]]) i [[Balansiya]] ([[1146]]), mentre a l'altra banda de la península es [[Batalla de Santarém|conqueria Santarém]] i [[Setge de Lisboa|Lisboa]]. En aquest context, [[Alfons VII de Castella]] va convocar el [[novembre]] del [[1146]]<ref>Coll i Alentorn, Miquel: [http://books.google.cat/books?id=xxeCPuOYLzkC&lpg=PA277&ots=_3XjXpjJRF&dq=Tractat%20carrion%201141&hl=ca&pg=PA278#v=onepage&q=&f=false Història, Volum 3]</ref> la [[pau de San Esteban de Gormaz (1146)]] per tal d'establir una treva entre [[Garcia V de Navarra]] i [[Ramon Berenguer IV de Barcelona]]. D'aquesta manera, s'establí una treva temporal a la Guerra de successió navarroaragonesa i s'aliaven tots tres per preparar una nova croada contra la rica ciutat [[port]]uària d'[[al-Mariyya]], el gran centre comercial de l'Àndalus i base d'operacions dels pirates sarraïns.<ref name=HNC>{{ref-llibre| cognom=Rovira i Virgili | nom= Antoni | enllaçautor= Antoni Rovira i Virgili | títol = Història Nacional de Catalunya, volum II | pàgines = | editorial = Edicions Pàtria | isbn = | data =1920 | ref = }}</ref> Els [[República de Gènova|genovesos]] van arribar a [[Barcelona]] amb 63 [[galera|galeres]] i 163 vaixells menors; van pactar suport militar mutu a les respectives campanyes contra [[al-Mariyya]] i [[Croada contra la Taifa de Turtuixa|Turtuixa]]<ref name=JMO> Josep Moran i Ocerinjauregui, ''[http://books.google.cat/books?id=beS1_wK9X88C&pg=PA53&lpg=PA53&dq=pisa+almeria+1148&source=bl&ots=nkPSZlwmzX&sig=MotWnruQmKZdZVqxtcn5-n4b6H4&hl=ca&sa=X&oi=book_result&resnum=2&ct=result#PPA52,M1 Les homilies de Tortosa]''</ref> i van enviar 15 galeres al [[cap de Gata]] com a cos avançat fins que la resta de l'exèrcit estigués preparat.<ref name=Caffaro>{{en}} Caffaro di Rustico da Caschifellone, ''Genoese expedition to Almeria''</ref> Entretant, l'exèrcit castellà comandat per [[Alfons VII de Castella]], d'uns 5.000 soldats,<ref>{{en}} Bernard F. Reilly, [http://books.google.cat/books?id=twhY6pVNuXsC&pg=PA97&lpg=PA97&dq=caffaro+almeria&source=bl&ots=bL6uh4vGPV&sig=OBNsRCEc2DA26xLLHYEZfhDYsuQ&hl=ca&sa=X&oi=book_result&resnum=2&ct=result ''The Kingdom of León-Castilla Under King Alfonso VII, 1126-1157'']</ref> i en què anava [[Ermengol VI d'Urgell]],<ref name=HNC/> va sortir de [[Toledo]] el maig i va romandre a [[Medinaceli]] fins al juliol, quan va intentar guanyar posicions musulmanes de camí a [[al-Mariyya]].