Guerra russo-turca (1768-1774): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais repetits
m Bibliografia
Línia 24:
Tot i que l'Imperi Otomà va declarar la guerra primer, els turcs es van mostrar incapaços de portar la iniciativa durant tota la contesa, mostrant manca d'una estratègia real. Això va permetre al general [[Aleksandr Suvórov]] maniobrar sense problemes a Polònia, on va capturar [[Cracòvia]] el 1768 als revoltats i després va aixafar la revolta a la resta del país. Mentrestant, la flota russa del Bàltic va penetrar a la Mediterrània i va arribar el febrer de [[1770]] a [[Morea otomana|Morea]] (sud de [[Grècia]]), on els russos tenien [[espia|agents secrets]] des d'anys abans, i van estimular la [[Revolta d'Orlov]] contra els turcs que, tanmateix, no es va estendre a la resta del país. Amb tot i això, aquest fet va forçar als turcs a enviar reforços a Grècia en detriment d'Ucraïna, tasca que es va veure complicada amb la posterior derrota i destrucció de la flota otomana a la [[Batalla de Çeşme]], que va tenir lloc entre el [[5 de juliol|5]] i el [[7 de juliol]] d'aquell any davant l'illa [[mar Egeu|egea]] de [[Quios]].
 
El mateix dia que l'[[almirall]] [[Aleksei Grigórievitx Orlov]] derrotava l'esquadra turca a [[Çeşme]], el [[Mariscal de Camp]] [[Piotr Rumiàntsev]] va penetrar en la Ucraïna otomana i va derrotar els turcs i els seus aliats [[tàrtars]] en dues batalles successives sobre el riu [[Larga]] (un afluent del [[Prut]]), després de les quals els russos van ocupar la majoria de les fortaleses existents a la regió.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bell |nom=James |títol=A system of geography, popular and scientific, or, A physical, political, and statistical account of the world and its various divisions |url=http://books.google.cat/books?id=d1QRAQAAMAAJ&pg=PA534&dq=bender+fortress&hl=ca&sa=X&ei=XEy7UMHFNZGVswa9-4GYCQ&ved=0CDsQ6AEwBA#v=onepage&q=bender%20fortress&f=false |llengua=anglès |editorial=A. Fullarton and Co. |data=1847 |edició=2a ed. edició|pàgines=vol.2, .534 }}</ref> També van oferir als crimeans canviar de bàndol i aliar-se amb ells contra els turcs, cosa a la qual el [[khan]] [[Sahib II Giray]] es va negar. No obstant això, un atac sorpresa sobre la pròpia [[Península de Crimea]] el va obligar a recapacitar per la qual cosa va enviar el seu germà i successor, el príncep [[Şahin Giray]], a [[Sant Petersburg]] perquè negociés una pau amb l'emperadriu Caterina II en persona. Crimea va abandonar llavors la guerra i amb això, el seu llarg vassallatge a l'[[Imperi Otomà]].
 
el [[1773]] Suvórov va donar la campanya de Polònia per finalitzada i va marxar a [[Ucraïna]] per combatre les forces otomanes que encara quedaven allà. Va guanyar una batalla rere l'altra, la qual cosa va donar peu a la seva posterior fama de general invencible. L'Imperi Otomà va sol·licitar la pau el [[1774]].