Horari d'estiu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
m Tipografia
Línia 145:
L'horari d'estiu ha causat controvèrsia des que es va aplicar per primera vegada.<ref name=Downing-Prerau/> Els seus partidaris argumenten, en paraules de [[Winston Churchill]], que ajuda a «incrementar les possibilitats de trobar salut i felicitat entre els milions de persones que viuen en aquest país», referint-se al [[Regne Unit]].<ref>{{ref-publicació |autor= [[Winston Churchill|Winston S. Churchill]] |article= A silent toast to William Willett |url=http://www.winstonchurchill.org/i4a/pages/index.cfm?pageid=266 |consulta=16-05-2007 |publicació= Pictorial Weekly |data=28-04-1934}}</ref> Els seus crítics «detecten l'ossada i blavosa mà del puritanisme, ansiosa per portar al llit a la gent més aviat i aixecar-los més aviat, per fer-los més saludables, rics i savis malgrat tot».<ref>{{ref-llibre|autor= Robertson Davies |títol= The Diary of Samuel Marchbanks |editorial= Clarke, Irwin |any=1947 |capítol= XIX, Sunday |oclc=1246640}}</ref> Històricament, els detallistes, esportistes i turistes s'han manifestat a favor de l'horari d'estiu, mentre que els agricultors i la indústria de l'entreteniment s'hi ha oposat.<ref>{{ref-llibre|autor=Prerau |títol= Seize the Daylight |pàgines=xi}}</ref>
[[Fitxer:Victory-Cigar-Congress-Passes-DST.jpeg|miniatura|Determinats sectors donaven suport a l'horari d'estiu. United Cigar Stores va recolzar una proposta de 1918.]]
La finalitat de la proposta que Willett presentà el 1907 contenia molts interessos polítics. La proposta va atreure molts partidaris, com [[Arthur Balfour|Balfour]], [[Winston Churchill|Winston S. Churchill]], [[David Lloyd George|Lloyd George]], [[Ramsay MacDonald|MacDonald]], [[Eduard  VII del Regne Unit|Eduard  VII]] (que a Sandringham va emprar un horari d'estiu de mitja hora), el director de Harrods i el gerent del Banc Nacional. Tanmateix, l'oposició va ser més forta: incloïa la del Primer Ministre [[Herbert Asquith|Asquith]], [[William Christie (astronomer)|Christie]] (l'astrònom real), [[George Darwin]], [[Napier Shaw]] (director de l'Oficina Meteorològica), moltes organitzacions agràries i propietaris de teatres. Després de molts debats, el [[1909]], la proposta va ser derrotada per un estret marge en una votació al [[Parlament del Regne Unit]]. Cada any, des de [[1911]] fins a [[1914]], els aliats de Willett van fer propostes similars però sense èxit.<ref>{{ref-llibre|autor=Prerau|títol=Seize the Daylight|pàgines=12–24}}</ref> Els Estats Units eren encara més renitents: el representant per [[Massachusetts]], Andrew Peters, va proposar l'horari d'estiu el maig de 1909, però la idea no va prosperar.<ref>{{ref-llibre|autor=Prerau|títol=Seize the Daylight|pàgines=72–73}}</ref>
 
La [[Primera Guerra Mundial]] va canviar la balança de suports, ja que l'horari d'estiu es va proposar per alleugerir les dureses de la guerra quant a l'estalvi de [[carbó]] i les apagades nocturnes destinades a dificultar els [[bombardeig]]s. Després de la seva aplicació per part de l'[[imperi Alemany]], el Regne Unit va aplicar per primera vegada l'horari d'estiu el [[21 de maig]] de [[1916]].<ref>{{ref-llibre|autor=Prerau|títol=Seize the Daylight|pàgines=51–70}}</ref> Els interessos minoristes i de certs sectors de la manufactura liderats per un industrial de [[Pittsburgh]], Robert Garland, van començar a exercir pressió per l'aprovació de l'horari d'estiu. L'entrada en la guerra dels Estats Units el [[1917]] va aportar els motius per superar les objeccions, i a partir de 1918 es va aplicar l'horari d'estiu.<ref>{{ref-llibre|autor=Prerau|títol=Seize the Daylight|pàgines=80–101}}</ref>