Escola de Barbizon: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m neteja i estandardització de codi
Línia 2:
L''''escola de Barbizon''' de pintura (aprox. [[1830]]-[[1870]]) està integrada pel conjunt de [[pintor]]s [[França|francesos]] que es van reunir a l'entorn del poble de [[Barbizon]], proper al bosc de [[Fontainebleau]], on els artistes d'aquest cercle van arribar a establir-se. El fet que els pintors de Barbizon deixessin [[París]] per refugiar-se en un petit poble ja és una actitud d'oberta oposició al sistema vigent, no sols en l'àmbit plàstic, sinó també en l'ordre social. Els pintors de Barbizon van formar part del [[realisme]] pictòric francès, que va sorgir en reacció al [[romanticisme]] més formalista de [[Géricault]] o [[Delacroix]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.50 |consulta=12 de novembre de 2014}}</ref>
 
== Orígens i fundació ==
Al principi del {{segle|XIX}}, els criteris artístics giraven al voltant de la tradició [[neoclassicisme|neoclàssica]], seguint el pintor [[Jacques-Louis David]]. Al marge d'aquest academicisme, el [[romanticisme]] formalitzat per [[Géricault]], [[Bonington]] o [[Delacroix]] creixia.
 
El [[1824]], el [[Saló de París]] va exhibir una exposició de [[John Constable]]. Les seves escenes rurals van influenciar alguns artistes joves, i això va fer que abandonessin el [[Formalisme (art)|formalisme]] i l'[[academicisme]] per buscar la inspiració directament en la [[naturalesa|natura]].
 
Les escenes naturals van ser el tema més recurrent, com a element protagonista de la seva pintura, i no pas com a mer teló de fons de fets dramàtics o escenes mitològiques. Durant les [[Revolucions de 1848|revolucions burgeses del 1848]], un grup d'artistes va començar a reunir-se al poble de [[Barbizon]] per seguir les idees de Constable sobre pintura i el naturalisme.
 
Els integrants fundadors de l'escola de Barbizon van ser [[Théodore Rousseau]], [[Jean-Baptiste Camille Corot]], [[Jean-François Millet]] i [[Charles-François Daubigny]]. Altres membres van ser-ne [[Jules Dupré]], [[Narcisse-Virgile Díaz de la Peña]], [[Henri Harpignies]], [[Félix Ziem]], [[Alexandre DeFaux]], [[Constant Troyon]] i [[Jules Jacques Veyrassat]].
 
==Estil de Barbizon==
[[Fitxer:Camille_Corot_-_The_Bridge_at_Mantes.jpg|miniatura|''El pont de Mantes'', obra de [[Jean-Baptiste Camille Corot|Corot]] ([[1868]]-[[1870|70]]), [[Museu del Louvre]]]]
Els pintors de l'escola de Barbizon mantenen un estil [[Realisme|realista]], però d'entonació lleugerament [[Romanticisme|romàntica]], que es caracteritza per la seva especialització gairebé exclusiva en el [[Paisatge (gènere pictòric)|paisatge]] i l'estudi directe del natural. Això influirà la resta de la [[pintura francesa]] del {{segle|XIX}}, especialment l'[[impressionisme]]. Usualment prendran els seus apunts a l'aire lliure per realitzar les obres definitives a l'estudi.
Van renunciar a l'estampa pintoresca de la vida campestre i es van llançar a analitzar d'una manera gairebé escrupolosa la [[naturalesa|natura]]. Aquesta observació del natural produeix efectes sentimentals en l'ànima del pintor, per la qual cosa els seus paisatges adquireixen una qualitat dramàtica bastant perceptible.
 
==Millet, més enllà de Barbizon==
Un d'ells, [[Jean-François Millet|Millet]], va anar més enllà de la idea originària i va incloure figures en els seus paisatges per mostrar estampes de la vida camperola i del treball al camp. Per a ell era més important l'ésser humà que no pas l'escenari natural. Un exemple d'això el tenim en el quadre ''Les espigoladores'', en què el mestre francès plasma una escena de la collita del blat. A diferència d'altres escenes del [[realisme]], en aquesta aparentment no hi ha dramatisme ni intenció de denúncia social, sinó, simplement, la constatació de la realitat.
 
==Curiositats==
*Tan units a aquest lloc van estar aquests pintors que Rousseau ([[1867]]) i Millet ([[1875]]) hi van morir.
*La novel·la de [[Jules de Goncourt|Jules]] i [[Edmond de Goncourt]] titulada ''Manette Salomon'' ([[1867]]) tracta sobre la vida d'aquests pintors.