Esfumat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 3:
L''''esfumat''' (de l'italià ''sfumato'') és una tècnica emprada en [[pintura]] amb la qual s'aconsegueix un efecte vaporós, que s'obté per la superposició de diverses capes de pintura extremament delicades, proporcionant a la composició uns contorns imprecisos, així com un aspecte de vaguetat i llunyania mitjançant les gradacions del color i la llum.<ref> Volum 7, ''La Gran Enciclopèdia en català'' (2004) Barcelona, Edicions 62, {{ISBN|84-297-5435-0}}</ref> S'utilitzava per donar una impressió de profunditat als quadres, principalment del [[Renaixement]]. Aquest efecte fa que els tons s'esfumin fins a valors més obscurs com en la ''[[Mona Lisa]]'' i en el ''Sant Joan Baptista''.<ref name=RBAI>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.206|llengua=castellà|consulta=30 de novembre de 2014}}</ref><ref name=RBAII>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.239|llengua=castellà|consulta=8 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>
 
La invenció d'aquesta tècnica, així com el seu nom ''sfumato'', es deuen a [[Leonardo da Vinci]]. Més exactament, era una tècnica consistent a eliminar les línies negres i, per tant, suavitzar o difuminar els contorns mitjançant ombres i colors per aconseguir un efecte d'immersió en l'atmosfera, de vaguetat i llunyania i, alhora, de dolçor i suavitat. Es fa servir, en definitiva, per a donar una impressió de profunditat als quadres del Renaixement.
 
Veiem aquesta tècnica en ''La Gioconda'', que es manifesta en el difuminat dels tons a valors més foscos, i també en les gases del mantell i, principalment, en l'enigmàtic somriure. En el fons, vaporós i menys detallat, s'utilitza un ''sfumato'' més accentuat, amb el qual s'aconsegueix una sensació de realisme i distància més gran.
 
== Tècnica ==
Ningú no ha pogut igualar la tècnica de Leonardo da Vinci, malgrat que molts són els que ho han intentat.
 
Segons les recerques de Pascal Cotte,<ref>Catàleg de l'exposició ''La passion Léonard, comprendre et créer'' editat per ''Ars Latina''. París, 2007. {{ISBN|978-2-910260-14-9}}</ref> basades en una anàlisi multiespectral del quadre ''Mona Lisa'', la tècnica utilitzada per Leonardo podria consistir en els passos següents:
*Sobre una planxa de [[fusta]] d'[[àlber]], s'aplica una preparació blanca de guix i cola animal (el ''gesso'').
*Es traça un primer esbós al pinzell.
*Aplicació d'una prima capa de color, a l'[[pintura a l'oli|oli]] (la ''imprimitura''), sobre tota la superfície del quadre.
*S'afegeixen les ombres i els valors intermedis. En el cas de l'ull esquerre de ''Mona Lisa'', aquesta operació es va fer amb color de terra de Siena, molt diluïda.
*S'aplica per damunt de tot el quadre una prima capa translúcida, de color adaptat a cada zona.
*Repassada de les zones ombrejades, pintant els diminuts espais entre traç i traç, per homogeneïtzar.
*Toc final: graduació tonal mitjançant retocs microscòpics fins a aconseguir l'efecte de degradat suau entre les zones d'ombra i les de llum.
 
Al final, no queda en el quadre el més mínim traç de pinzell, fent impossible saber a cop d'ull quina ha estat la tècnica de pintura emprada.