Antonio López de Santa Anna: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
#fora càrrecs
m Enllaços a Google Llibres en català
Línia 16:
Santa Anna s'aliava amb la classe alta i privilegiada, sempre que es trobés al costat guanyador, per la qual cosa sempre canviava la seva lleialtat. Santa Anna deia haver-se "retirat, llevat que el meu país em necessiti". Santa Anna participà en el cop d'Estat d'[[Anastasio Bustamante]]. El 1833 fou elegit president de Mèxic; [[Valentín Gómez Farías]] era el vicepresident. Santa Anna sovint es retirava a la seva finca de Veracruz, i Gómez Farías assumia el càrrec de president en diverses ocasions aquell mateix any. Gómez Farías emprengué una sèrie de reformes liberals i anticlericals, les quals provocaren la reacció dels conservadors, l'exèrcit, els terratinents i l'Església Catòlica. Santa Anna destituí Gómez Farías, reprengué el poder, i anul·là les reformes liberals, aliant-se amb els conservadors.
 
Santa Anna, posteriorment, abolí la [[Constitució de Mèxic de 1824|Constitució de 1824]], dissolgué el Congrés, i provà de crear un govern central. Rebé el suport dels conservadors, però altres sectors s'oposaren violentament. Reemplaçà la constitució amb un document conegut com les [[Set Lleis]], que transformaven Mèxic en un [[Estat unitari]] i centralista, convertint els [[estats de Mèxic|estats de la federació]] en departaments. Diversos estats es rebel·laren: [[Coahuila i Texas]], [[estat de San Luis Potosí|San Luis Potosí]], [[Querétaro]], [[estat de Durango|Durango]], [[Michoacán]], [[Yucatán]], [[Jalisco]], [[Nuevo León]], [[Tamaulipas]] i [[estat de Zacatecas|Zacatecas]]. Texas i Yucatán declaraven la seva independència, si el federalisme no era restaurat. Nuevo León, Tamaulipas i Coahuila provaren de formar la [[República del Río Grande]]. Només Texas aconseguí independitzar-se; els residents, la majoria dels quals eren immigrants anglòfons, havien rebut el suport d'altres nord-americans que s'hi traslladaren. Santa Anna fou forçat a acceptar la independència de la nova [[República de Texas]] després de la seva captura a la [[Batalla de San Jacinto]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=The Encyclopedia of the Mexican-American War |url=https://books.google.escat/books?id=FZVQcZpic-8C&pg=PA649&dq=santa+anna+independence+texas&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwio45--9M_JAhXMVhoKHZE_B50Q6AEILjAC#v=onepage&q=santa%20anna%20independence%20texas&f=false |llengua= |editorial=ABC-CLIO |data=2013 |pàgines=649 |isbn=1851098534}}</ref> Tanmateix, Santa Anna assolí vèncer les rebel·lions dels altres estats.
 
En retornar a Mèxic, Santa Anna fou destituït com a president, i s'exilià als Estats Units. Retornà el 1837 a la seva finca de Veracruz. El 1838, Santa Anna descobrí la manera de redimir-se de la pèrdua de Texas, quan les forces [[França|franceses]] atacaren Veracruz, en la [[Guerra dels Pastissos]], un breu conflicte entre Mèxic i [[França]]. El govern mexicà donà a Santa Anna el control de l'exèrcit amb l'ordre de defendre la nació. En la lluita, Santa Anna perdé una cama, la qual, per les seves ordres, fou enterrada amb "plens honors militars". Malgrat que Mèxic acceptà les demandes del govern francès, Santa Anna retornà a la política mexicana com a heroi.