Gustav Mahler: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 108:
Al començament de 1902 Mahler va conèixer a Alfred Roller, un artista i dissenyador associat al moviment de la [[Secessió de Viena]]. Un any després Mahler el va nomenar escenògraf en cap de la Hofoper. El debut de Roller va ser una nova producció de ''Tristany i Isolda.''{{harvnp|La Grange|1995|pp=515-516 y 560-561|sp=sí}}{{#tag:ref|[[Alma Schindler]], la futura esposa de Mahler, va afirmar que Mahler havia introduït a Roller a la casa del seu pare el gener de 1902. No obstant això, hi ha alguna evidència que Roller havia treballat en dissenys per a la Hofoper almenys el gener de 1901.{{harvnp|Carr|1998|pp=138-139|sp=sí}}|group=nota}} La col·laboració entre els dos va crear més de vint produccions cèlebres, entre les que es troben les òperes ''[[Fidelio]]'' de Beethoven, ''[[Ifigenia a Àulida|Ifigenia en Áulide]]'' de [[Christoph Willibald Gluck|Gluck]] i ''[[Les noces de Fígaro]]'' de Mozart.<ref name="DLG941">{{Harv|La Grange|2000|pp=941-944}}</ref><ref name="Sadie510">{{Harv|Sadie|1980|pp=510-511}}</ref> En la producció d'aquesta, Mahler va ofendre a alguns puristes en afegir i compondre una escena [[Recitatiu|recitativa]] curta en el tercer acte.{{harvnp|Mitchell|1975|pp=419-422|sp=sí}}
 
Malgrat els seus nombrosos èxits teatrals, els anys de Mahler a Viena poques vegades van ser tranquils; les baralles amb els cantants i l'administració del teatre van anar apareixent de manera intermitent durant tot el seu mandat. Encara que els seus mètodes van millorar el nivell, el seu estil histriònic i dictatorial de dirigir van provocar el ressentiment per igual dels membres de l'orquestra i els cantants.<ref name="La_Grange_130">{{Harv|La Grange|1995|pp=130-131 y 630-631}}</ref> El desembre de 1903 es va enfrontar a una revolta de tramoistes, les demandes dels quals per unes millors condicions va rebutjar perquè creia que els extremistes estaven manipulant al personal.{{harvnp|La Grange|1995|pp=632-634|sp=sí}} La facció [[antisemita]] de la societat vienesa, oposada durant molt de temps al nomenament de Mahler, va continuar atacant sense descans i el 1907 van emprendre una campanya en la premsa destinada a expulsar-lo.<ref name="Carr150">{{Harv|Carr|1998|pp=150-151}}</ref> En aquesta època tenia discrepàncies amb l'administració del teatre per la quantitat de temps que dedicava a la seva pròpia música, i estava preparat per marxar.<ref name="Sadie510">{{Harv|Sadie|1980|pp=510-511}}< /ref> Al començament de 1907 va iniciar converses amb Heinrich Conried, director del Metropolitan Opera House, i al juny va signar el contracte, en termes molt favorables, per dirigir a [[Nova York]] durant quatre temporades.<ref name="Carr150" /> Al final de l'estiu va presentar la dimissió al Hofoper i el 15 d'octubre va dirigir ''Fidelio''. En deu anys, Mahler havia donat una nova vida al teatre d'òpera i sanejat els seus comptes,{{harvnp|Schonberg|1970|p=140|sp=sí}} però va fer pocs amics (es deia que tractava als músics com un domador de lleons tracta als seus animals).{{harvnp|Snowman|2009|p=246|sp=sí}} El seu missatge de comiat a la companyia, que va deixar en un tauler d'anuncis, va ser trencat i escampat per terra.{{harvnp|Blaukopf|1974|pp=217-219|sp=sí}} Després de dirigir l'orquestra del Hofoper en un concert de comiat amb una representació de la seva ''Segona Simfonia'' el 24 de novembre, Mahler va marxar de Viena cap a Nova York a principis de desembre.<ref name="Sadie512">{{Harv|Sadie|1980|pp=512-513}}</ref><ref name="Carr154">{{Harv|Carr|1998|pp=154-155}}</ref>
 
==== Concerts filharmònics ====
[[Fitxer:Mahler-Auenbruggergasse-2.jpg|miniatura| Placa a l'apartament de Mahler a Viena, al número 2 de l'Auenbruggerstrasse. ]]
Quan Richter va renunciar com a director dels concerts de subscripció de la [[Orquestra Filharmònica de Viena|Filharmònica de Viena]] el setembre de 1898,{{#tag:ref|Els concerts de subscripció van ser un programa anual de concerts orquestrals, representats per l'[[Orquestra Filharmònica de Viena]] que agrupava a l'elit d'instrumentistes del Hofoper. Per tant, Mahler era ja conegut entre els intèrprets abans de començar les seves obligacions com a director de concerts.{{harvnp|Blaukopf|1974|pp=150-151|sp=sí}}|group=nota}} la comissió de concerts havia triat per unanimitat a Mahler com el seu successor.{{harvnp|La Grange|1995|p=116|sp=sí}} El nomenament no va ser del tot ben rebut. La premsa antisemita es va preguntar si, pel fet de no ser alemany, Mahler podria ser capaç de defensar la música alemanya.<ref name="DLG117">{{Harv|La Grange|1995}}</ref> El nombre de visites va augmentar considerablement en la seva primera temporada, però els membres de l'orquestra estaven particularment ressentits amb els seus hàbits de reescriure reconegudes obres mestres i per la programació d'assajos addicionals d'obres amb les quals estaven àmpliament familiaritzats.<ref name="Franklin7" /> L'intent per part de l'òpera que Richter tornés per a la temporada de 1899 va fracassar, perquè el director no estava interessat. La posició de Mahler es va veure afeblida quan, el 1900, va portar l'orquestra a [[París]] per a tocar a la [[Exposició Universal de París (1900)|Exposició Universal]]. Els concerts de París van tenir una pobra acollida i van perdre diners (Mahler va haver de demanar un préstec a la [[família Rothschild]] per al bitllet de l'orquestra).<ref name="Carr87">{{Harv|Carr|1998}}</ref> {{harvnp|La Grange|1995|pp=263-264|sp=sí}} L'abril de 1901, afectat per la seva recurrent malaltia i fastiguejat pels nombrosos enfrontaments amb l'orquestra, Mahler va renunciar a la direcció de concerts de la Filharmònica.<ref name="Sadie510">{{Harv|Sadie|1980}}< /ref> En les seves tres temporades havia representat al voltant de 80 obres diferents, que van incloure peces de compositors relativament desconeguts com Hermann Goetz, Wilhelm Kienzl i l'italià [[Lorenzo Perosi]].<ref name="Carr87" />
 
==== Maduresa com a compositor ====
[[Fitxer:Mahler_Composition_Hut_Klagenfurt.jpg|esquerra|miniatura| La segona caseta de composició de Mahler, a Maiernigg (prop de [[Klagenfurt]]), a la vora del llac Wörthersee a Carintia. ]]
La seva doble ocupació a Viena va absorbir inicialment tot el seu temps i energia, però el 1899 havia tornat a compondre. La resta d'anys a la ciutat van ser particularment fructífers. Mentre treballava en l'últim dels seus ''[[Des Knaben Wunderhorn (Mahler)|Des Knaben Wunderhorn]],'' va començar la ''[[Simfonia núm. 4 (Mahler)|Quarta Simfonia]]'', que va completar el 1900.{{harvnp|Carr|1998|p=233|sp=sí}} En aquesta època havia abandonat la cabanya en la qual componia a Steinbach i n'havia adquirit una altra, a Maiernigg a les ribes del Wörthersee a [[Caríntia]], on posteriorment va construir una casa.{{harvnp|Blaukopf|1974|p=137|sp=sí}} En aquest nou emplaçament va començar el que es considera en general com el seu període compositiu «mitjà» o post ''Wunderhorn.''<ref name="Cooke71">{{Harv|Cooke|1980|pp=71-94}}</ref> Entre 1901 i 1904 va escriure deu arranjaments de poemes de Friedrich Rückert, cinc dels quals va recopilar com ''Rückert-Lieder''.{{#tag:ref|Un dels poemes de Rückert, ''Liebst du um Schönheit'', va estar perdut sense orquestració fins que va ser trobat per un músic de Leipzig, Max Puttmann. La cançó s'interpreta habitualment al costat de les altres.{{harvnp|Carr|1998|p=129|sp=sí}}|group=nota}} Els altres cinc van formar el cicle de cançons ''[[Kindertotenlieder]]'' (''Cançons als infants morts''). La trilogia de simfonies orquestrals, la ''[[Simfonia núm. 5 (Mahler)|Cinquena]]'', la ''[[Simfonia núm. 6 (Mahler)|Sisena]]'' i la ''[[Simfonia núm. 7 (Mahler)|Setena]]'' les va compondre a Maiernigg entre 1901 i 1905, i la ''[[Simfonia núm. 8 (Mahler)|Vuitena]]'' el 1906, en vuit setmanes d'activitat frenètica.<ref name="Sadie510">{{Harv|Sadie|1980|pp=510-511}}< /ref>{{harvnp|Carr|1998|p=148|sp=sí}}
 
En aquest mateix període es van començar a interpretar les seves obres amb creixent freqüència. L'abril de 1899 va dirigir l'estrena a Viena de la ''Segona Simfonia.'' El 17 de febrer de 1901 va tenir lloc la primera representació pública de ''Das klagende Lied'', en la forma revisada en dos moviments. Posteriorment, al novembre d'aquest any, va dirigir l'estrena de la ''Quarta Simfonia'' a [[Munic]] i va estar a la tribuna de la primera representació completa de la seva ''Tercera Simfonia'' al festival Allgemeiner Deutscher Musikverein de [[Krefeld]] el 9 de juny del 1902. Llavors, les «primeres nits» de Mahler es van convertir en esdeveniments musicals cada vegada més freqüents; va dirigir la primera representació de les seves simfonies ''Cinquena'' i ''Sisena'' a [[Colònia (Alemanya)|Colònia]] i [[Essen]] respectivament, el 1904 i 1906. Es van presentar quatre dels ''Rückert Lieder'' i ''Kindertotenlieder'' a Viena el 29 de gener de 1905.<ref name="Franklin7" /><ref name="Sadie510">{{Harv|Sadie|1980}}< /ref>
 
==== Matrimoni, família i tragèdia ====
[[Fitxer:Alma_Mahler_1899.jpg|miniatura|356x356px|[[Alma Mahler|Alma Schindler]], esposa de Mahler, el 1899]]
Durant la seva segona temporada a Viena, Mahler va adquirir un espaiós i modern apartament a l'Auenbruggerstrasse i va construir una vila estiuenca a la terra que havia comprat a prop del seu nou estudi de composició a Maiernigg.<ref name="Franklin7" /> El novembre de 1901 va conèixer a la compositora [[Alma Mahler|Alma Schindler]], filla del pintor Emil Jakob Schindler i fillastra del pintor Carl Moll, en una reunió social en què va estar present el director teatral Max Burckhard.<ref name="DLG418">{{Harv|La Grange|1995}}</ref> Inicialment Alma no es va mostrar interessada per conèixer a Mahler, a causa «dels escàndols sobre ell i totes les dones joves que havien aspirat a cantar en l'òpera».{{harvnp|Mahler|1968|pp=3-5|sp=sí}} Els dos van tenir un fort desacord sobre un [[ballet]] d'[[Alexander von Zemlinsky]] (Alma va ser alumna seva), però es van posar d'acord per veure's al Hofoper el dia següent.<ref name="DLG418" /> Aquesta trobada va donar lloc a un ràpid festeig. Mahler i Alma es van casar en una cerimònia privada el 9 de març de 1902, tot i la diferència d'edat (Alma tenia dinou anys menys que el compositor). En aquells dies, Alma estava embarassada de la seva primera filla,{{harvnp|La Grange|1995|pp=487-489|sp=sí}} Maria Anna, que va néixer el 3 de novembre d'aquell any. La seva segona filla, Anna, va néixer el 1904.<ref name="Sadie510">{{Harv|Sadie|1980}}< /ref>
 
Els amics de la parella es van mostrar sorpresos pel matrimoni i van dubtar de la seva idoneïtat. Burckhard va anomenar Mahler com «aquest jueu raquític degenerat», indigne per a una noia de bona família.{{harvnp|La Grange|1995|p=432|sp=sí}} D'altra banda, la família Mahler considerava a Alma coqueta, poc fiable i massa aficionada a veure a homes joves rendits als seus encants.{{harvnp|La Grange|1995|p=442|sp=sí}} Mahler era per naturalesa temperamental i autoritari (Natalie Bauer-Lechner, la seva primera companya, va dir que viure amb ell era «estar en un vaixell que es bressola sense parar d'aquí cap allà per les ones»).{{harvnp|Carr|1998|p=108|sp=sí}} Alma aviat es va sentir ressentida per haver abandonat els estudis musicals davant la insistència del seu marit que només hi podia haver un compositor en la família. Va escriure al seu diari: «Que dur és ser tan despietadament privada de [...] el més proper al cor».<ref name="Carr143">{{Harv|Carr|1998|pp=143-44}}</ref> El requisit de Mahler que la seva vida matrimonial estigués organitzada al voltant de les seves activitats creatives va generar tensions i van precipitar la rebel·lió per part de la seva esposa. No obstant això, el matrimoni es va caracteritzar per períodes ocasionals de considerable passió, particularment per part de Mahler.{{#tag:ref|Vegeu, per exemple, les cartes a Alma enviades des de Munic el 1910, l'última de les quals comença així: «La meva estimada, bojament estimada Almschili! Creu-me, estic malalt d'amor!»{{harvnp|Mahler|1968|pp=334-338|sp=sí}} No obstant això el biògraf Robert Carr destaca la forma en què Alma va editar i va seleccionar les cartes que va publicar en el seu llibre ''Memories and Letters'' publicat el 1940.{{harvnp|Carr|1998|p=107|sp=sí}}|group=nota}}
Línia 137:
Per a la temporada de 1908-1909, l'administració del Metropolitan va portar al director italià [[Arturo Toscanini]] per compartir funcions amb Mahler, que només va fer dinou aparicions en tota la temporada. Una d'elles va ser la molt elogiada representació de ''[[La núvia venuda]]'' de [[Bedřich Smetana]], el 19 de febrer de 1909.<ref>{{Ref-notícia|títol=Bartered Bride at Metropolitan|url=http://query.nytimes.com/gst/abstract.html?res=9D03E6D91439E733A25753C2A9649C946897D6CF|consulta=28 de març de 2011|llengua=anglès}}</ref> A la primera part de la temporada, Mahler va dirigir tres concerts amb l'[[Orquestra Simfònica de Nova York].<ref>{{Ref-notícia|títol=Gustav Mahler Conducts|url=http://graphics8.nytimes.com/packages/pdf/arts/mahler1.pdf|consulta= 28 de març de 2011|llengua=anglès}}</ref> Aquesta renovada experiència de direcció orquestral el va inspirar a renunciar al seu lloc en el teatre d'òpera i a acceptar la direcció de la reformada [[Orquestra Filharmònica de Nova York]]. Va continuar realitzant aparicions ocasionals com a convidat al Metropolitan, on va fer l'última representació amb ''[[La dama de piques]]'' de [[Piotr Ilitx Txaikovski|Txaikovski]], el 5 de març de 1910.{{harvnp|Blaukopf|1974|pp=225-226|sp=sí}}
 
De tornada a Europa l'estiu de 1909, Mahler va treballar en la seva ''[[Simfonia núm. 9 (Mahler)|Novena Simfonia]]'' i va fer una gira dirigint pels [[Països Baixos]].<ref name="Franklin8">{{Ref-web||editor=Laura Macy|títol=Mahler, Gustav (8. Europe and New York, 1907-11)|url=http://www.oxfordmusiconline.com/public/|obra=Oxford Music Online|consulta=21 de febrer de 2010}}</ref> La temporada 1909-1910 de la Filharmònica de Nova York va ser llarga i esgotadora. Mahler va assajar i va dirigir quaranta-sis concerts, però els seus programes van ser sovint molt exigents per al gust popular. La seva pròpia ''[[Simfonia núm. 1 (Mahler)|Primera Simfonia]]'', estrenada als Estats Units el 16 de desembre de 1909, va ser una de les peces que no va connectar amb la crítica i el públic, i la temporada va acabar amb grans pèrdues econòmiques.{{harvnp|Carr|1998|pp=172-173|sp=sí}} El punt culminant de l'estiu de 1910 de Mahler va ser la primera representació de la ''[[Simfonia núm. 8 (Mahler)|Vuitena Simfonia]]'' a Munic el 12 de setembre, l'última de les seves obres estrenada en vida. L'ocasió va ser un triomf (segons el seu biògraf Robert Carr, «segurament l'èxit més gran en vida») <ref name="Carr207">{{Harv|Carr|1998}}</ref> però va estar enfosquida per la descoberta del compositor, després de l'esdeveniment, que Alma havia començat una relació amb el jove arquitecte [[Walter Gropius]]. Molt angoixat, el compositor va buscar el consell de [[Sigmund Freud]] i va semblar obtenir algun consol del [[Psicoanàlisi|psicoanalista]]. Alma va estar d'acord en quedar-se al costat de Mahler, encara que la relació amb Gropius va continuar de forma clandestina. En senyal d'amor, Mahler li va dedicar la ''Vuitena Simfonia.''<ref name="Sadie510">{{Harv|Sadie|1980}}< /ref><ref name="Franklin8" />
 
==== Malaltia i mort ====