Gustav Mahler: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 137:
Per a la temporada de 1908-1909, l'administració del Metropolitan va portar al director italià [[Arturo Toscanini]] per compartir funcions amb Mahler, que només va fer dinou aparicions en tota la temporada. Una d'elles va ser la molt elogiada representació de ''[[La núvia venuda]]'' de [[Bedřich Smetana]], el 19 de febrer de 1909.<ref>{{Ref-notícia|títol=Bartered Bride at Metropolitan|url=http://query.nytimes.com/gst/abstract.html?res=9D03E6D91439E733A25753C2A9649C946897D6CF|consulta=28 de març de 2011|llengua=anglès}}</ref> A la primera part de la temporada, Mahler va dirigir tres concerts amb l'[[Orquestra Simfònica de Nova York].<ref>{{Ref-notícia|títol=Gustav Mahler Conducts|url=http://graphics8.nytimes.com/packages/pdf/arts/mahler1.pdf|consulta= 28 de març de 2011|llengua=anglès}}</ref> Aquesta renovada experiència de direcció orquestral el va inspirar a renunciar al seu lloc en el teatre d'òpera i a acceptar la direcció de la reformada [[Orquestra Filharmònica de Nova York]]. Va continuar realitzant aparicions ocasionals com a convidat al Metropolitan, on va fer l'última representació amb ''[[La dama de piques]]'' de [[Piotr Ilitx Txaikovski|Txaikovski]], el 5 de març de 1910.{{harvnp|Blaukopf|1974|pp=225-226|sp=sí}}
De tornada a Europa l'estiu de 1909, Mahler va treballar en la seva ''[[Simfonia núm. 9 (Mahler)|Novena Simfonia]]'' i va fer una gira dirigint pels [[Països Baixos]].<ref name="Franklin8">{{Ref-web||editor=Laura Macy|títol=Mahler, Gustav (8. Europe and New York, 1907-11)|url=http://www.oxfordmusiconline.com/public/|obra=Oxford Music Online|consulta=21 de febrer de 2010}}</ref> La temporada 1909-1910 de la Filharmònica de Nova York va ser llarga i esgotadora. Mahler va assajar i va dirigir quaranta-sis concerts, però els seus programes van ser sovint molt exigents per al gust popular. La seva pròpia ''[[Simfonia núm. 1 (Mahler)|Primera Simfonia]]'', estrenada als Estats Units el 16 de desembre de 1909, va ser una de les peces que no va connectar amb la crítica i el públic, i la temporada va acabar amb grans pèrdues econòmiques.{{harvnp|Carr|1998|pp=172-173|sp=sí}} El punt culminant de l'estiu de 1910 de Mahler va ser la primera representació de la ''[[Simfonia núm. 8 (Mahler)|Vuitena Simfonia]]'' a Munic el 12 de setembre, l'última de les seves obres estrenada en vida. L'ocasió va ser un triomf (segons el seu biògraf Robert Carr, «segurament l'èxit més gran en vida»)
==== Malaltia i mort ====
Línia 202:
L'amic de Mahler Guido Adler calcula que, en el moment de la mort del compositor, el 1911, s'havien realitzat més de 260 actuacions de les simfonies a Europa, Rússia i els Estats Units; la Quarta simfonia, amb 61 representacions realitzades, era la més freqüent.<ref name=Carr221>Carr, pp. 221–24</ref> En vida, les seves obres i les seves actuacions van atreure gran interès, però poques vegades l'aprovació sense reserves; anys després de la seva estrena el 1889, els crítics i el públic lluitaven per entendre la Primera simfonia, descrita per un crític després de la interpretació de 1898 a Dresden com "l'obra [simfònica] més maldestra que s'ha produït en la nova època".<ref>La Grange 1995, Vol. 2 p. 99, p. 140</ref> La Segona simfonia va ser rebuda de manera més positiva; un crític va qualificar-la com "l'obra més magistral del seu tipus des de Mendelssohn".<ref>La Grange, vol. 2 pp 141-42</ref> Aquest generós elogi era estrany, sobretot després de l'adhesió de Mahler a la direcció de Viena Hofoper. Els seus molts enemics a la ciutat van utilitzar la premsa antisemita i conservadora per a denigrar gairebé totes les prestacions d'una obra de Mahler;<ref>La Grange: vol. 2 pp 307-09, pp 148-55</ref> per tant, la Tercera simfonia, un èxit a Krefeld el 1902, va ser tractada a Viena amb menyspreu crític: "Qualsevol persona que hagi comès un fet tal mereix un parell d'anys a presó".<ref>La Grange 2000, vol. 3 pp 68-69</ref>
Una barreja d'entusiasme, consternació i menyspreu crític es van convertir en la resposta normal a les noves simfonies de Mahler, tot i que les cançons van ser més ben rebudes.<ref>La Grange 2000, vol. 3 pp 107-08</ref> Després que les seves simfonies quarta i cinquena no van poder guanyar l'aprovació del públic general, Mahler estava convençut que la sisena, finalment, seria un èxit.<ref>La Grange 2000, vol. 3 p. 405</ref> No obstant això, la seva recepció va estar dominada pels comentaris satírics sobre els efectes poc convencionals de la percussió de Mahler, l'ús d'una maça de fusta, vares de bedoll i un enorme bombo quadrat.<ref>La Grange 2000, vol. 3 pp 412-13</ref> El crític vienès Heinrich Reinhardt va rebutjar la simfonia com a "bronze, un munt de bronze, increïblement molt més bronze! Encara més, res més que bronze!"<ref>La Grange 2000, Vol 3 p. 536</ref> El triomf d'un rendiment pur durant la vida de Mahler va ser l'estrena de la Vuitena simfonia a Munic, el 12 de setembre de 1910, anunciada pels seus promotors com la ''Simfonia dels Mil''{{#tag:ref |El títol de "Simfonia dels Mil" no va ser reconegut per Mahler. Robert Carr, indica que, en la seva estrena a Munic, hi havia menys de 1.000 artistes presents.<ref name=Carr207>Carr, p. 207</ref> A l'estrena americana sota la direcció de Leopold Stokowski el 1916, però, hi va haver 1.068 artistes, entre ells 950 membres del cor.<ref name=AS91 />|group=n}} En acabar, els aplaudiments i les celebracions reportats es varen prolongar durant una mitja hora.<ref name="Carr207" />
=== Rebutjos discrets, 1911-1950 ===
| |||