Arpa: diferència entre les revisions

1 byte afegit ,  fa 2 anys
m
Enllaços a Google Llibres en català
m (neteja i estandardització de codi)
m (Enllaços a Google Llibres en català)
En les arpes de disseny anterior, cada corda només pot reproduir una sola nota sense retorçar. En molts casos això vol dir que tal arpa només es pot afinar en una clau alhora i s'ha de tornar a afinar manualment per tocar en una altra clau. Diversos remeis a aquesta limitació van evolucionar: l'addició de cordes addicionals per a cobrir notes cromàtiques (de vegades en fileres separades o inclinades diferents de la fila principal de cordes), a més de petites palanques a la barra transversal que, quan s'activa, eleven el talli d'una corda per un establir l'interval (normalment un semitó), o l'ús de [[pedal]]s a la base de l'instrument que canvien el to d'una cadena quan es pressiona amb el peu. Aquestes solucions augmenten la versatilitat d'un arpa a costa d'afegir complexitat, pes i preu.
 
== Història<ref>{{ref-llibre |cognom=Remnant |nom=Mary |títol=Historia de los instrumentos musicales |pàgines=17-26 |editorial=American Bar Association |isbn=8495601524 |url=https://books.google.escat/books?id=7VSUT3_zJ58C&pg=PA25&dq=tocar+arpa+pedal&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjS_uiW2NjgAhWLTxUIHVXBDOkQ6AEIMjAB#v=onepage&q=tocar%20arpa%20pedal&f=false}}</ref> ==
[[Fitxer:Maler der Grabkammer des Nacht 001.jpg|miniatura|Arpa en un mural egipci]]
Les primeres arpes i [[lira|lires]] foren trobades a [[Sumer]] el 3500 aC,<ref>{{ref-publicació|títol=The Sumerian Harp of Ur, c. 3500 B.C.E.|publicació=Oxford Journal of Music and Letters|data=1929|volum=X (2):|pàgines=108–123|url=http://ml.oxfordjournals.org/content/X/2/108.extract}}</ref> i diverses arpes foren trobades en llocs d'enterrament i tombes reals a [[Ur]].<ref>{{ref-web|títol=Lyres: The Royal Tombs of Ur |url=http://sumerianshakespeare.com/509245/499545.htm l|editor=SumerianShakespeare.com}}</ref>
El començament del sistema més reeixit es trobà al [[Tirol]] austríac a finals del segle XVII, consistia en uns ganxos que al ser accionats manualment escurçaven la longitud de la corda un semitò, però no totes les cordes disposaven d'aquest mecanisme, per exemple una arpa alemanya d'aquest tipus amb 36 cordes tenia 32 ganxos.
 
Entre 1720 i 1740, el mecanisme es desenvolupà connectant aquests ganxos a uns pedals que s'accionaven amb els peus, deixant les mans lliures al músic. Una arpa alemanya conservada al Conservatoire Royal de Musique de Brussel·les sembla haver tingut pedals per a les notes DO i FA. Diversos fabricants tingueren gran interès per a solucionar el problema diatònic de l'arpa: Louvet, Lang, Salmon, Holtzman, Lapine, Naderman, Cousineau i Renault & Chatelain. [[Jacob Hochbrucker]], nascut a Donauwörth a Bavària, fabricà una arpa amb cinc pedals per les notes DO, RE, FA, SOL i LA que després perfeccionà ampliant el nombre de pedals a set, un per a cada nota de l'escala diatònica.<ref name="Stanley1997">{{ref-llibre|autor=John Stanley|títol=Classical Music: An Introduction to Classical Music Through the Great Composers & Their Masterworks|url=https://books.google.comcat/books?id=qnrZAAAAMAAJ|data= 1 maig 1997|editorial=Reader's Digest Association|isbn=978-0-89577-947-2|pàgina=24}}</ref> Així se'l considera el pare de l'arpa d'un moviment.
 
Cap al 1740 s'introdueix l'arpa de pedals a París segurament a través de l'alemany Stecht o l'alsacià Phillip Mayer. A la Encyclopédie ja es presenta aquest instrument. Abans de la [[Revolució Francesa]] els fabricants d'arpes Cousineau feren intents per a millora l'instrument, un d'ells fou doblar el mecanisme i també el nombre de pedals, 14 en total. Afortunadament no arribà a prosperar.
2.760.266

modificacions