Espígol: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 8:
* ''Lavandula vera'' DC.<ref name="grin"/>
}}
L''''espígol''', '''espígol ver''', '''espic''', '''espígol d'estiu''', '''espigola''', '''barballó''' o '''lavanda'''<ref>{{DIEC|lavanda}}</ref>/'''llavanda'''<ref>DCVB</ref> (''Lavandula angustifolia'', ''Lavandula officinalis'', ''Lavandula spica'') és un [[arbust]] de la família de les [[lamiàcia|lamiàcies]] o labiades, reconeguda com a planta medicinal. També se l'anomena ''[[Lavandula angustifolia]]'', que ve de ''lavo'', que significa 'purificar'. Popularment és coneguda com a '''espígol''' o [[lavanda]]. Aquesta família de labiades, situada en la subclasse ''[[Asteridae]]'', és important, ja que comprèn unes 3.000 espècies agrupades en 200 gèneres. És una planta perenne olorosa amb fulles lanceolades i inflorescència amb diverses flors blavoses agrupades formant una mena d'espiga laxa. Les tiges són de secció quadrada. Floreix a principi d'estiu i el fruit és un [[aqueni]].
L'espígol és una planta mediterrània que floreix a l'estiu, a partir del mes de juny. El seu origen és de l'oest de la conca mediterrània i habita terrenys calcaris, secs, pobres i solejats, per poder florir intensament de les muntanyes del Principat català i de la meitat septentrional del País Valencià. També és cultivat a Europa (Croàcia, Itàlia, França i Portugal) i a Amèrica per la seva essència.
Línia 16:
Les '''fulles''', d'uns 2-3 mm d'amplada, són linears, senzilles, amb un nervi central, estretes, aromàtiques, disposades de manera oposada sobre la tija, amb marge sencer, de color verd, amb poc de pèl i amb glàndules d'oli essencial al revers. Les inflorescències, utilitzades per les seves substàncies, són espigues terminals amb un peduncle de 10-15 cm.
''Lavandula spica'' té una fórmula floral de ↓K(5) [C(5) A 4+1º] G(2). Les [[flors]] estan reunides amb espigues llargament pedunculades de 10 a 30 cm no ramificades, de color viola i acompanyades de [[bràctees]] amplament ovals, escarioses i estèrils, la funció de les quals és atreure els insectes pol·linitzadors. Tenen una fragància aromàtica i una simetria [[zigomorf]]a (amb un pla de simetria).
El [[periant]], generalment, consta de sèpals que constitueixen el calze i la corol·la, els pètals. El calze, d'uns 5 a 8 mm, és gamosèpal (sèpals fusionats), tubulós i de color viola. La [[corol·la]], de 10-12 mm, està formada per cinc gamopètals (pètals fusionats) en forma de tub curt i obert per dalt formant dos llavis. Aquesta boca té un llavi superior més o menys pla i generalment bilobulat, i un altre llavi inferior trilobulat. La corol·la de tipus bilabiada, amb pètals petits i agrupats en inflorescència de tipus raïm o espiga, és la característica més important de la lavanda.
L'[[androceu]] és format per quatre [[estams]] lliures didínams (A 2+2), dos dels quals són curts i dos llargs. Els estams estan inserits al tub de la corol·la, a l'interior de la flor.
D'altra banda, el [[gineceu]], que és l'aparell reproductor femení, és format per un ovari súper i de concrescència tetracarpel·lar. Alhora, conté un [[Estil (botànica)|estil]] ginobàsic amb quatre cluses.
Finalment, els [[fruits]] són simples, ja que procedeixen d'un gineceu pluricarpel·lar cenocàrpic, i [[indehiscent]]s. L'anomenen ''[[aqueni]]''. Aquest té la característica que conté una sola llavor, brillant i de color marró.
Línia 39:
* Medicinal (d'aquí ve el sinònim ''officinalis'', referit a les "oficines" de farmàcia). Tradicionalment, s'usa una infusió de flors com a tranquil·litzant o inductor a la son.
* Perfumeria: s'obté l'[[oli essencial d'espígol]] i diversos [[perfum]]s i colònies. També utilitzat per a perfumar la roba fent una pinya amb les fulles agrupades.
* La [[mel monofloral]] d'espígol, que és així considerada si la proporció del pol·len dins la mostra de mel que s'analitza és suficient, és molt apreciada i forma part de la mel de [[La Alcarria|L'Alcarria]].
* Repel·lent de [[mosquit]]s, en canvi atrau les [[papallones]].
| |||