Revisió del 01:47, 7 jul 2020 modifica Jaumellecha (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 149.080 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 01:49, 7 jul 2020 modifica desfés Jaumellecha (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 149.080 edits mCap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 23: * La més evident i exclusiva entre els dialectes catalans, la [[palatalització]] de la [[consonant lateral\|lateral]] dels grups [[consonant oclusiva\|oclusiva]] + L, o bé F + L: ''cllau'' (per 'clau'), ''bllat'' (per 'blat'), ''flló'' per 'flor'), i fins i tot en altres grups consonàntics com ''parllà'' (per 'parlar') o ''Sarllè'' (grafia i pronunciació tradicional del topònim [[Cerler]]). Aquesta característica es troba al dialecte Occidental del ribagorçà. * La sibilant palatal [ʃ] es pronuncia africada [tʃ] com una "tx", excepte quan apareix entre vocals darrere d'una i: caixa, baixar... * Algunes "j" i "ig" es pronuncien [j] "i" consonàntica: "maió" per major, "mai" per maig... (com en el [[Català pallarès\|pallarès]]). Però no pas sempre: mig, raig... També hi ha casos en què s'ha tornat muda: barrear, festear... * La major part de les "g" i "j" es transformen en sons [[tʃ]] (txel per ''xel'', Txuan per ''Joan''…) (llevat a [[Areny de Noguera]]). També hi ha excepcions: regidor, origen, auge, pluja i les terminacions en -gia (geologia, espeleologia, etc.). Línia 35: ==== Morfologia verbal ==== * Preserva la -v- (pronunciada [β] com és esperable en un dialecte [[betacisme\|betacista]]) en les terminacions dels imperfets dels verbs de les tres terminacions (com en el [[Català pallarès\|pallarès]] o en l'[[alguerès]]): jo parlava o parlave, jo temiva o temive, jo partiva o partive. * Com és propi del dialecte nord-occidental, en els dialectes ribagorçans Central i Oriental la terminació en -a de les terceres persones singulars del present d'indicatiu, de l'imperfet d'indicatiu i del condicional es pronuncia [e]: ell parle, parlave, parlarie; però en l'Occidental segueix la forma del castellà. * Segueix el model del bloc occidental pel que fa al present de subjuntiu, però amb una variació (parle o pàrlegue, parles o pàrlegues, parle o pàrlegue, parlem, parleu, parlen) i l'imperfet de subjuntiu (parlés, parlesses, parlés, parléssem, parlésseu, parlessen). Línia 221: == El cas del benasquès == El [[benasquès]] és el [[dialecte]] parlat a l'entorn de [[Benasc]], a la riba alta del riu [[Éssera]], fins a [[El Run]] (segons [[Ángel Ballarín Cornel\|Ballarín]]). Comparteix alguns trets del ribagorçà i és un [[parlar de transició]] entre l'[[aragonès]] i el [[català]] amb influències del [[Occità gascó\|gascó]]. L'adscripció a l'una o l'altra llengua és debatuda.<ref>{{Ref-llibre\|cognom=\|nom= \|títol=Revista de filologia española \|volum=vol.3 \|url= \|llengua=castellà \|editorial= \|data=1966 \|pàgines=75 \|isbn=}}</ref> == Referències ==

Català ribagorçà: diferència entre les revisions