Exedra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 2:
Una '''exedra''' (del [[grec]] εξέδρα, 'seient a l'exterior') és un espai [[semicercle|semicircular]], cobert per una [[semicúpula]], que acostuma a sobresortir del mur d'un edifici, a la manera d'un [[absis]], si bé també pot ser una obertura en una paret interna.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.213|llengua=castellà|consulta=30 de novembre de 2014}}</ref>
Originàriament, a l'[[antiga Grècia]] era una sala oberta a una ''[[stoà]]'' o pòrtic, adient per trobar-se i conversar, amb un banc tot a l'entorn de la part baixa, o diversos seients, per facilitar el contacte entre els interlocutors. També podia tractar-se d'una obertura al llarg d'una [[columna]]ta, potser amb un seient semicircular.
L'exedra fou adoptada pels [[antiga Roma|romans]], on fou una forma arquitectònica molt popular, per afermar-se en èpoques històriques successives, a partir de l'arquitectura [[art romànic|romànica]] i [[art romà d'Orient|romana d'Orient]], en què va evolucionar en els absis cristians i els [[mihrab]]s [[islam|musulmans]]. Fou utilitzat també durant el [[arquitectura barroca|barroc]] i el [[neoclassicisme]].
| |||