Exploració entrellaçada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Interlace zoom.gif|miniatura|En el vídeo entrellaçat, la imatge es forma a base de dues mitges imatges]]
L{{'}}'''exploració entrellaçada''' (''interlaced scanning'') és un mètode d'adquisició d'imatge inventada per '''Randall C. Ballard''', enginyer de la [[Radio Corporation of America]], l'any '''1932'''.
Consisteix en la divisió d'un [[Fotograma (cinema)|fotograma]] de video en dues meitats o camps, separant les línies horitzontals en senars i parells, que formen, en cada fotograma, camp A i el camp A'. L'objectiu d'aquesta exploració és eliminar el [[flicker|flickering]] (parpelleig) mostrant 50 imatges per segon a partir d'un senyal original de 25 imatges per segon.<br>
Línia 10:
L'entrellaçat és una tècnica de millora de la qualitat de la imatge d'un senyal de vídeo especialment en dispositius [[CRT]], sense consumir amplada de banda extra. L'entrellaçat fou inventat per un enginyer de la Randall C. Ballard (RCA) l'any 1932. Fins a la dècada dels 70 aquesta tècnica va estar limitada a la televisió, posteriorment s'expandiria en l'ús de les pantalles dels ordinadors, tanmateix, la creixent demanda dels requeriments dels usuaris quant a definició i l'aparició de les pantalles [[LCD]] marginaren el seu ús en els darrers temps, quedant desplaçat en part per l'escaneig progressiu.
L'exploració entrellaçada (2:1), es va implantar en la televisió analògica per a reduir l'amplada de banda, que és de 4.2 MHZ en el sistema de TV [[NTSC]].
== Principi i Descripció ==
Línia 25:
En cinema la captació d'imatges es fa a 24 fotogrames/s i en televisió a 25 fotogrames/s. Així doncs, per no tenir ''flickering'' a la pantalla, hi hauria dues opcions:
*Gravar al doble de freqüència: més '''car'''.
*Enviar el doble de fotogrames: més '''amplada de banda'''.
La solució és el '''sistema d'exploració entrellaçada'''.
=== Descripció ===
L'exploració d'una imatge es realitza de la mateixa manera que es llegeix un llibre, es divideix la imatge en línies horitzontals i es llegeixen de dreta a esquerra i de dalt a baix.
Primer es llegeixen les línies imparelles i després les línies parelles, obtenint així dos camps anomenats '''camp parell''' i '''camp senar'''. La proximitat entre línies consecutives fa que l'ull de l'espectador integri els dos camps com a imatges completes i obtingui la sensació que aquestes es van refrescant al doble de la freqüència real. Amb aquest mètode s'aconsegueix mantenir un cabal d'informació reduït, és a dir, una menor amplada de banda a transmetre, però suficient perquè en recepció tinguem la representació de les imatges sense que aparegui el fenomen de [[flicker|parpelleig]] (''flicker'').
[[Fitxer:Entrellaçat_split.jpg|center|miniatura|Fotograma dividit en dos camps]]
Línia 87:
== Avantatges ==
La implementació del model entrellaçat va venir motivada per la necessitat de transmetre imatges amb resultat òptim i respectant les restriccions d'amplada de banda.
Calia doncs complir una premissa complicada: enviar suficient informació per emetre amb una cadència d'imatges que no fes visible el parpelleig i evitar que l'amplada de banda s'excedís (problema que s'accentuava amb l'aparició de les imatges en color). L'entrellaçat fou una gran solució com a resposta a aquestes limitacions.
* L'amplada de banda (normalment mesurat en MHz en cas del vídeo analògic i taxa de bits en el cas de sistemes digitals) es redueix en un factor de dos respecte als sistemes progressius i per un determinat nombre de línies i freqüència de refresc.
* L'altre gran avantatge és la fluïdesa de moviment; en un partit de futbol per exemple si desentrellacem el senyal apreciaríem fàcilment falta de fluïdesa.
== Present i futur ==
Actualment, el problema del parpelleig s'ha solucionat d'una manera diferent, s'utilitzen memòries que emmagatzemen la imatge completa i posteriorment, la repeteixen els cops necessaris, aconseguint un major refresc de la imatge.
Dues tècniques que es fan servir dins l'àmbit domèstic són:
Línia 106:
* Compressió més eficient.
* Bit-rate menor per una bona qualitat d'imatge.
* Màxima facilitat de conversió bidireccional de la resolució.
* Màximes facilitats per a reduir el soroll.
* Totalment compatible amb la nova generació de pantalles ([[Pantalla de plasma]], [[LCD]], [[FED]], [[Projector de vídeo|ILA]], [[Projector de vídeo|D-ILA]]...)
| |||