Bubo Na Tchuto: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla de format de referències
m Enllaços a Google Llibres en català
Línia 10:
 
== Biografia ==
De ben jovenet es va unir a les guerrilles del [[PAIGC]] i lluità en la [[guerra d'independència de Guinea Bissau]], destacant al front sud sota el comandament de [[Nino Vieira]] i al front oriental (1969-1970) sota la direcció de Paulo Correia. En 1974 fou transferit a la branca naval de les [[Forces Armades Revolucionàries del Poble]] (FARP) i de 1975 a 1979 va estudiar a l'Escola Naval Militar d'Odessa, a l'antiga [[URSS]]. En tornar fou nomenat comandant de la Base Naval de Bissau, però es va veure implicat en el suposat cop d'estat del 17 d'octubre de 1985 amb Paulo Correia i [[Batista Tagme Na Waie]] i fou empresonat.<ref>Peter Karibe Mendy, Lobban Jr. [https://books.google.escat/books?id=NbJ8AQAAQBAJ&pg=PA287&lpg=PA287&dq=Batista+Tagme+Na+Waie&source=bl&ots=C3kPbjQO_S&sig=6hCZVAUjjbJPJtE4RLb_2Ubfx1s&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwj3nfe-gNvOAhXFvBQKHfhcCG44ChDoAQgyMAM#v=snippet&q=bubo&f=false Bubo Na Tchuto] p. 285 ''Historical Dictionary of the Republic of Guinea-Bissau''</ref> Es va reintegrar a la Marina en 1988 i en 1997 participà en la força de pacificació enviada a [[Zaire]].
 
Durant la [[guerra civil de Guinea Bissau]] (1998-1999) va formar part de la junta que va destituir al president [[Nino Vieira]], formant part de les tropes que assaltaren el palau presidencial. En 2000 va formar part de les tropes lleials al president [[Kumba Ialá]] que van matar al colpista [[Ansumane Mané]]. Després de la mort de [[Veríssimo Correia Seabra]] en 2004 fou nomenat cap d'estat major de la Marina. En 2005 fou un dels caps militars que va donar la benvinguda al president Vieira, però el 6 d'agost de 2008 va intentar un cop d'estat contra ell i hagué de fugir a [[Gàmbia]]. Un any després va tornar a territori guineà i es va aixoplugar a l'edifici de l'[[UNOGBIS]] a [[Bissau]]. Bubo Na Tchuto seria un dels caps de la [[revolta militar de 2010 a Guinea Bissau]], amb el suport d'António Indjai, contra el govern.<ref>[http://www.publico.pt/mundo/noticia/eua-lancam-primeira-grande-operacao-contra-narcotrafico-da-guinebissau-1590248 EUA lançam primeira grande operação contra narcotráfico da Guiné-Bissau], Público, 5 d'abril de 2013</ref> Alhora, és apuntat pel [[Departament del Tresor dels Estats Units]] com el principal narcotraficant de Guinea Bissau des de 2006, acusació que refusa.