Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident: diferència entre les revisions

A part d'aquesta situació, ja de per si greu, una forta amenaça assetjava Roma. Es tractava de la pressió que sobre els seus ''limes'' o fronteres feien els pobles germànics. La derrota i mort soferta per l'emperador d'Orient [[Valent]] l'any [[378]] enfront dels [[visigots]], en la [[Batalla d'Adrianòpolis (378)|Batalla d'Adrianòpolis]], en va ser un seriós avís.<ref>{{ref-llibre|títol=Military Review|url=https://books.google.comcat/books?id=iJJFAQAAIAAJ&pg=RA4-PA50|any=1955|editorial=US Army Command and General Staff College|pàgines=4–}}</ref>

El [[405]], els [[ostrogots]] van envair Itàlia, però van ser derrotats. Tanmateix, en el [[406]], un nombre de tribus sense precedents es va aprofitar de la congelació del Rin i la retirada de les tropes romanes per lluitar a Itàlia<ref>{{Ref-llibre|cognom=Heather |nom=Peter |títol=The Fall of the Roman Empire: A New History |url=https://books.google.escat/books?id=_Jntu21N9K0C&pg=PA206&dq=mainz+406&hl=ca&sa=X&ei=HeXNVNSkLYj_UPGUgYAF&ved=0CEwQ6AEwBg#v=onepage&q=mainz%20406&f=false |llengua=anglès |editorial=Pan Macmillan |data=2010 |pàgines=205 |isbn=0330529838}}</ref> per creuar en massa: [[vàndals]], [[sueu]]s, [[alà|alans]] i [[burgundis]] es van estendre creuant el riu i van trobar poca resistència en el [[Batalla de Mogontiacum|saqueig de Moguntiacum]] i el [[saqueig de Treviris]],<ref>Grant, ''The History of Rome'', pàg. 324</ref> envaint completament la Gàl·lia. Malgrat aquest greu perill, o potser a causa d'ell, l'exèrcit romà va continuar sofrint usurpacions, en una de les quals va morir Estilicó, el principal defensor de Roma en aquest període.<ref name="historyP327">Grant, ''The History of Rome'', pàg. 327</ref><ref name="BOWLEY1845">{{ref-llibre|autor=Mary BOWLEY|títol=Universal History on Scriptural Principles, Chiefly Designed for the Young: From the death of Constantine to the death of Charlemagne, A.D.337-A.D.814|url=https://books.google.comcat/books?id=tIUCAaLnPq4C&pg=PA91|any=1845|editorial=Samuel Bagster and Sons|pàgines=91–}}</ref>