Zadar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants
m Esmenes de llengua
Línia 4:
|capítol =Ia'dera, Ἰάδερα
|urlcapítol =http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aalphabetic+letter%3DI%3Aentry+group%3D1%3Aentry%3Diadera-geo
}}</ref>) és una ciutat de la regió de [[Dalmàcia]] a [[Croàcia]], capital del comtat de Zadar al centre del país i enfront de les illes Ugljan i Pašman de les que està separada per l'estret de Zadar. Té 85.000 habitants. APel nivellque monumentalfa als monuments, destaquen l'[[Església de Sant Donat]], la [[Catedral de Zadar|Catedral de Santa Anastàsia]], l'[[Església de Santa Maria de Zadar|Església de Santa Maria]] i el [[fòrum]] romà.<ref>{{GEC|0073059}}</ref>
 
== Història ==
Línia 23:
Els venecians en van limitar l'autonomia. Al {{segle|XVI}} la regió i el seu entorn van passar als [[imperi otomà|otomans]] i la ciutat va esdevenir una plaça forta veneciana i capital de les seves possessions a la costa dàlmata. Del [[1726]] al [[1733]] es van establir a la ciutat molts refugiats albanesos catòlics, que van crear el barri d'Arbanasi.
 
Després de l'ocupació francesa de Venècia el [[1797]], pel [[tractat de Campo Formio]], Zadar va passar al domini de la cornacorona austríaca fins al [[1806]]. Per un breu període de tres anys formarà part del [[Regne d'Itàlia (1805-1814)|Regne d'Itàlia]], fins que el [[1809]] és incorporada a les [[Províncies Il·líriques]] sota administració francesa. Amb el [[Congrés de Viena]] del 1815 Zara i la Dalmàcia retornen a l'Imperi Austríac (i a partir del compromís del 1867 dins la part austríaca de l'[[Imperi Austrohongarès]]) del 1805 fins al 1813 en què van retornar a Àustria. Durant la dominació austríaca fou capital de la província de Dalmàcia i seu de la dieta provincial.
 
Al {{segle|XIX}} la ciutat fou centre de la renaixença croata (el primer diari en llengua croata, el ''Regio Dalmata-Kraglski Dalmatin'' s'hi va publicar des del 1806 al 1810). El 1900 ja sobrepassava els trenta mil habitants dels quals un 70% era de parla italiana.
Línia 31:
De fet, Zadar era un dels objectius de l'irredemptisme italià decimonònic. El maig del 1915 [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Itàlia]] entra a la [[Primera Guerra Mundial]] d'acord amb els terminis establerts amb la [[Triple Entente]] i recollits al [[Tractat de Londres (1915)]]. Segons l'article 5 d'aquest Tractat, li correspondria a Itàlia una part de la costa dàlmata des dels límits septentrionals de Zadar fins gairebé els límits amb [[Trogir]] (Traù, en italià) incloent les ciutats de Sibenik (Sebenico, en italià), Tenin fins a Strmiza. També s'incloïen totes les illes de la costa dàlmata. Cap al final de la guerra Itàlia ocupà Dalmàcia i la ciutat i nomenà l'almirall [[Enrico Millo]] com a nou governador del territori. Tanmateix, a la [[Conferència de Pau de París (1919)|Conferència de Pau de París]] del 1919 aquestes promeses no foren incloses pels aliats, el que provocà fins i tot que el president del govern italià [[Vittorio Emanuele Orlando]] abandonés com a senyal de protesta les negociacions de pau. Finalment, pel [[tractat de Rapallo]] del 1920 entre el Regne d'Itàlia i el [[Regne dels Serbis, Croates i Eslovens]], el nom de la [[Iugoslàvia]] monàrquica d'aleshores, la ciutat passa a sobirania italiana com a província. Amb ella s'hi afegeixen a més les localitats de [[Bokanjac]], [[Arbanasi]], [[Crno]], part de [[Diklo]] i les illes de [[Lastovo]] i [[Palagruža]]. En total, uns 53&nbsp;km² i uns 18.000 habitants. Durant la Segona Guerra Mundial, concretament entre l'abril del 1941 i el setembre del 1943 Zara a més de capital de la província homònima ho és de la [[Governació de Dalmàcia]].
 
El 1943, arran de la destitució de Mussolini, Zara fou seu d'una guarnició alemanya. Fou bombardejada 72 vegades per les forces britàniques i americanes. Formalment Zadar continuà sota la sobirania italiana fins al 1947 quan amb motiu del [[Tractat de París (1947)|Tractat de Pau de París]] la ciutat i les localitats properes s'incorporen a la Iugoslàvia del mariscal Tito. A partir d'aleshores Zara passa a ser Zadar. La població d'origen italià va emigrar en un èxode que ja s'inicià durant el mateix conflicte bèl·lic. Per exemple, a principi de la guerra Zadar tenia una població de 24.000 habitants. El 1944 eren tan sols 6.000 persones. Dins de [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]] va seguir la sort de [[Croàcia]] i va esdevenir un centre turístic de la costa dàlmata.
 
Durant la [[Guerra de la independència croata]] va ser la capital d'un dels comtats de la República independent el [[1991]], quan uns avalots antiserbis van provocar la destrucció de 350 cases i comerços de serbis a la ciutat i l'exèrcit popular iugoslau junt amb milícies sèrbies va avançar cap a la ciutat, que fou bombardejada. i durantDurant un any la ciutat va quedar aïllada de [[Zagreb]], patinti va patir algunes destruccions incloent llocs històrics i esglésies. El gener de 1993 les forces croates van assolir el control de la rodalia, però encara va patir alguns atacs fins que la guerra va acabar el 1995. De la ciutat antiga queden molt poques restes, i l'única apreciable és l'anomenada Porta de Sant Crisogen, que probablement fou comprada a una altra ciutat (''Aenona'').
 
== Població ==
Línia 107:
 
== Economia ==
Les principals activitats econòmiques de Zadar són el turisme, la pesca, el comerç marítim, l'agricultura, indístriaindústria química, metal·lúrgica i banca. És seu de diverses empreses:
* [http://www.maraska.hr/ Maraska] (lícor de cireres)
* Adria, Mardešić (producció pesquera)
* [http://www.tankerska.hr/en/ Tankerska plovidba] (transport de càrrega)
* [http://afp.hr/ Aluflexpack]
A més hi ha disteleriesdestileries que produeixen un lícorlicor de cireres conegut com a Maraschino.
 
== Ensenyament ==
A més de la Universitat de Zadar, fundada pels dominics el 1396, Zadar té nou escoles de primària, isetze setez Institutsinstituts d'ensenyament secundari i sis [[Gimnàsiums]], per nosaltres, centres de batxillerat.
 
== Transport ==
Zadar és, en l'actualitatactualment, un important centre de comunicacions tant terrestres com marítimes. Té accés a l'autopista Zagreb-[[Dubrovnik]]. Des del 1966 una línia de ferrocarril connecta la ciutat amb Knin, des d'on es pot agafar el tren que va de Zagreb a Split. Hi ha plans per construir una línia ferroviària que connecti Zadar amb [[Gospić]] i [[Split]]. Per mar, hi ha una connexió amb [[Ancona]], [[Itàlia]]..
 
L'Aeroport Internacional és a Zemunik, aproximadament a 14 quilòmetres de distància de Zadar. Connecta, aèriamentconnecta la ciutat amb una vintena de localitats europees, entre ellesles quals Barcelona, amb un vol servit per la companyia [http://www.vueling.com/ca Vueling.]
 
== Llocs d'interès ==
Línia 129:
* Porta Terraferma
* Orgue de mar
* Porta de d'Arena (part de les antigues muralles)
 
== Enllaços externs ==