Centre d'Estudis Històrics Internacionals: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja infotaules i altres canvis menors |
m Enllaços a Google Llibres en català |
||
Línia 1:
{{Infotaula d'organització}}
El '''Centre d’Estudis Històrics Internacionals''' ('''CEHI''') és un organisme universitari, que funciona com a centre de recerca de la [[Universitat de Barcelona]], promogut el 1949 per [[Jaume Vicens Vives]] amb el propòsit de renovar i estructurar la investigació històrica, amb una atenció preferent als [[Països Catalans]].<ref name="gec">{{GEC|0016951|Centre d’Estudis Històrics Internacionals}}</ref><ref name="pai">{{ref-publicació|cognom= Geli|nom=Carles|títol=La República (y su pabellón) no se rinde|publicació= [[El País]] |data=5 de febrer de 2010 |url= http://elpais.com/diario/2010/02/05/catalunya/1265335646_850215.html| consulta=19 gener 2017}}</ref> Actualment té la seva seu al [[Pavelló de la República]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Sardà|nom=Zeneida|capítol=Rafael Aracil, del Pavello de la República al Bulli|títol=Retrats|url= https://books.google.
[[Jaume Vicens i Vives]] va ser el seu fundador i primer director. Posteriorment, la direcció del CEHI passà a mans d'[[Emili Giralt i Raventós]] entre 1975 i 1988, de [[Rafael Aracil Martí]] entre 1998 i 2005 i d'[[Antoni Segura i Mas]] entre el 2005 i 2016.<ref name="gec"/> Des del 29 de setembre de 2016, el seu director és [[Andreu Mayayo i Artal]].
El CEHI comprèn tres seccions d’investigació: Història de la Dona, Història dels Moviments Socials i Història Rural. Entre les seves activitats es troben l'organització de congressos i cicles de conferències i també la publicació de monografies i revistes diverses, com ara l'important repertori bibliogràfic “''[[Índice Histórico Español]]''”, “''Estudios de Historia Moderna''” (1951-60) i “''Estudis d’Història Agrària''”, i també una bibliografia sobre el franquisme i l'oposició.<ref>{{ref-llibre|cognom=Giralt i Raventós|nom=Emili (dir.)|títol=El Franquisme i lóposició : una bibliografia crítica (1939-1975)|lloc=Barcelona| editorial=Enciclopèdia Catalana |any=1981| consulta=19 gener 2017}}</ref> Durant l'etapa de direcció de Rafael Aracil s'afegí un nou objectiu al CEHIː la tasca de recopilar tota mena de documentació i publicacions sobre l'oposició al règim franquista i l'activitat a l'exili; d'aquesta manera es va aconseguir construir un arxiu i biblioteca que esdevindrien, ben aviat, un fons de consulta obligada pels estudiosos de la història d'Espanya. El 1982 incorporà el fons de la ''Fundació Internacional d’Estudis Històrics i Socials sobre la guerra d’Espanya'' (FIEHS), després que aquest centre s'autodissolgué. A causa d'aquest augment del fons, la falta d'espai el va portar el 1985 a traslladar-se a una nova ubicació, al carrer Brusi de Barcelona a un edifici de principis del [[segle XX]], obra d'[[Enric Sagnier i Villavecchia]]. Des del 1992, després d'un nou trasllat, té la seu al [[Pavelló de la República]], a la [[Vall d'Hebron]], rèplica idèntica de l'edifici encarregat a [[Josep Lluís Sert i López]] i [[Luis Lacasa Navarro]] amb motiu de l'[[Exposició Internacional de París de 1937]]. El 2000 rebé el premi Primer de Maig de les fundacions Rafael Campalans i Josep Comaposada.<ref name="gec"/><ref name="Martí2008">{{Ref-llibre|cognom=Aracil Martí|nom=Rafael|títol=Espai, art i memòria: el Pavelló de la República, París 1937/ Barcelona 2007|url= https://books.google.
== Referències ==
| |||