Ciències exactes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Enllaços a Google Llibres en català |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Ulugh_Beg's_Astronomic_Observatory.jpg|miniatura|[[Arc de meridià|Arc meridià]] d'[[Ulugh Beg]] per a mesures astronòmiques precises (s. XV)]]
Les '''ciències exactes''', de vegades anomenades '''ciències matemàtiques exactes'''<ref name="Grant_43">{{Citation|last=Grant|first=Edward|author-link=Edward Grant|date=2007|title=A History of Natural Philosophy: From the Ancient World to the Nineteenth Century|publisher=Cambridge University Press|place=Cambridge|page=43|isbn=9781139461092}}</ref> són aquelles ciències "que admeten una precisió absoluta en els seus resultats"; sobretot les [[ciències matemàtiques]].<ref>{{Citation|title=Oxford English Dictionary, Online version|edition=2nd|date=June 2016|contribution=Exact, ''adj.<sup>1</sup>''|publisher=Oxford University Press|place=Oxford}}</ref> Uns exemples de ciències exactes són la matemàtica, l’òptica, l’astronomia i la física, que molts filòsofs de [[Descartes]], [[Leibniz]] i [[Kant]] als [[Neopositivisme|positivistes lògics]] van prendre com a paradigmes del coneixement racional i objectiu.<ref>{{Citation|last=Friedman|first=Michael|author-link=Michael Friedman (philosopher)|editor-last=Earman|editor-first=John|editor-link=John Earman|date=1992|title=Inference, Explanation, and Other Frustrations: Essays in the Philosophy of Science|contribution=Philosophy and the Exact Sciences: Logical Positivism as a Case Study|series=Pittsburgh series in philosophy and history of science|volume=14|page=84|publisher=University of California Press|place=Berkeley and Los Angeles|isbn=9780520075771}}</ref> Aquestes ciències s’han practicat en moltes cultures des de l’Antiguitat <ref>{{Citation|last=Neugebauer|first=Otto|author-link=Otto Neugebauer|date=1962|title=The Exact Sciences in Antiquity|publisher=Harper & Bros.|place=New York|edition=2nd, reprint|series=The Science Library}}</ref><ref>{{Citation|last=Sarkar|first=Benoy Kumar|author-link=Benoy Kumar Sarkar|date=1918|title=Hindu Achievements in Exact Science: A Study in the History of Scientific Development|publisher=Longmans, Green and Company|place=London / New York|url=https://books.google.
La distinció entre les ciències exactes quantitatives i aquelles ciències que tracten les causes de les coses es deu a Aristòtil, que distingia les matemàtiques de la filosofia natural i considerava que les ciències exactes eren les "més naturals de les branques de les matemàtiques".<ref name="Grant_42">{{Citation|last=Grant|first=Edward|author-link=Edward Grant|date=2007|title=A History of Natural Philosophy: From the Ancient World to the Nineteenth Century|publisher=Cambridge University Press|place=Cambridge|pages=42–43|isbn=9781139461092}}</ref> [[Thomas Aquino Manyo Maeda|Thomas Aquino]] va utilitzar aquesta distinció quan va assenyalar que l'astronomia explica la [[forma esfèrica de la Terra]] mitjançant un raonament matemàtic mentre que la física ho explica per [[causes materials]].<ref>{{Citation|last=Aquinas|first=Thomas|author-link=Thomas Aquinas|date=|origyear=|title=Summa Theologica|publisher=|place=|at=Part I, Q. 1, Art. 1, Reply 2|url=http://www.newadvent.org/summa/1001.htm#1|accessdate=3 September 2016|quote=For the astronomer and the physicist both may prove the same conclusion: that the earth, for instance, is round: the astronomer by means of mathematics (i.e. abstracting from matter), but the physicist by means of matter itself.}}</ref> Aquesta distinció va ser acceptada àmpliament, però no universalment, fins a la [[revolució científica]] del segle xvii.<ref name="Grant_303">{{Citation|last=Grant|first=Edward|author-link=Edward Grant|date=2007|title=A History of Natural Philosophy: From the Ancient World to the Nineteenth Century|publisher=Cambridge University Press|place=Cambridge|pages=303–305|isbn=9781139461092}}</ref> [[Edward Grant]] va proposar que un canvi fonamental que conduís a les noves ciències era la unificació de les ciències i la física exactes per part de [[Kepler]], [[Newton]] i altres, que va derivar en una investigació quantitativa de les causes físiques dels fenòmens naturals.<ref name="Grant_312">{{Citation|last=Grant|first=Edward|author-link=Edward Grant|date=2007|title=A History of Natural Philosophy: From the Ancient World to the Nineteenth Century|publisher=Cambridge University Press|place=Cambridge|pages=303, 312–313|isbn=9781139461092}}</ref>
| |||