Confessor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
enllaç |
m Enllaços a Google Llibres en català |
||
Línia 11:
Els [[Llista de reis de França|reis de França]], que portaven el títol de ''Rei Cristianíssim'', van atorgar el càrrec de confessor a clergues prestigiosos, com [[Abat Suger|Suger]], abat de Saint Denis ([[Orde de Sant Benet|benedictino]]).
Ja en l'Edat Moderna, Edmundo Auger (Edmond Auger) va ser el primer [[Companyia de Jesús|jesuïta]] confessor dels reis de França ([[Enric III de França|Enrique III]]).<ref>Melchor Bonfill, [http://books.google.
=== Confessor de la Seva Majestat Catòlica ===
El confessor real era un dels oficis de cort més importants de l'Antic Règim a Espanya, perquè les seves funcions anaven molt més enllà d'escoltar a ''[[Monarquia d'Espanya|La seva Catòlica Majestat]]'' en confessió, exercint de conseller en tot tipus d'assumptes (espirituals i temporals) i intervenint en tota mena de nomenaments (eclesiàstics i civils). Els propis confessors acumulaven càrrecs eclesiàstics i fins i tot civils. Vuit d'ells van anar també nomenats [[Inquisidor general|Inquisidores generals]] (dels quals sis eren [[Orde dels Predicadors|dominics]], l'ordre més vinculada amb aquesta institució).<ref>Leandro Martínez Peñas ''El confesor del rey en el Antiguo Régimen'', Editorial Complutense, 2007, {{ISBN|8474918510}}, [http://books.google.
Fra Juan Enríquez, que era frare franciscà i besnét del rei [[Alfons XI de Castella|Alfonso XI de Castella]] i arribaria a ser posteriorment bisbe de Lugo, va ser un dels confessors del rei [[Enric III de Castella|Enrique III de]] Castella.[3][4] I els confessors reals del regnat d'Isabel la Catòlica van ser particularment notables: [[Hernando de Talavera]] ([[Orde de Sant Jeroni|jerónimo]]), fins a 1492; i des de llavors el [[Gonzalo Jiménez de Cisneros|cardenal Cisneros]] ([[Família franciscana|franciscà]]), que seria regent de Castella entre la mort de Fernando el Catòlic i l'arribada de Carlos I. [[Ferran el Catòlic|Fernando el Catòlic]] havia optat per confessors dominicos ([[Diego de Deza]]).
| |||