Cordats: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Enllaços a Google Llibres en català |
||
Línia 68:
{| border="0" cellspacing=3 cellpadding=0
|- valign="top"
| colspan="2"|Els [[craniat]]s tenen un [[crani]] distint. [[Michael J. Benton]] comenta que els "craniats es caracteritzen pel seu cap de la mateixa manera que els cordats, o possiblement tots els [[deuteròstoms]], es caracteritzen per la seva cua."<ref>{{ref-llibre| autor=Benton, M. J.|títol=Vertebrate Palaeontology: Biology and Evolution| editorial=Blackwell Publishing|any=2000|isbn=0632056142|pàgines=13| url=http://books.google.
}}</ref> Aquesta consisteix en una sèrie de [[vèrtebres]] [[cilindre|cilíndriques]] òssies o cartilaginoses, generalment amb [[arc neural|arcs neurals]] que protegeixen la [[medul·la òssia]], i amb projeccions que uneixen les vèrtebres. Els [[mixinoïdeu]]s tenen un [[neurocrani]] incomplet i manquen de vèrtebres, de manera que no se'ls considera vertebrats,<ref>{{ref-web|títol=Introduction to the Myxini|editor=University of California Museum of Paleontology| url=http://www.ucmp.berkeley.edu/vertebrates/basalfish/myxini.html|consulta=28-10-2008}}</ref> sinó com a membres dels craniats, el grup del qual es pensà que [[evolucio]]naren els vertebrats.<ref>{{ref-llibre
| autor=[[Neil A. Campbell|Campbell, N.A.]] i [[Jane Reece|Reece, J.B.]]|any=2005|títol=Biology|edició=7a ed.|editorial=Benjamin Cummings|lloc=San Francisco, CA}}</ref> La posició de les [[llamprea|llampres]] és ambigua. Tenen un neurocrani complet i vèrtebres rudimentàries, de manera que se les pot considerar vertebrats i [[peixos]] autèntics.<ref>{{ref-web|títol=Introduction to the Petromyzontiformes|editor=University of California Museum of Paleontology| url=http://www.ucmp.berkeley.edu/vertebrates/basalfish/petro.html|consulta=28-10-2008}}</ref> Tanmateix, la [[filogènia molecular]], que utilitza trets [[bioquímic]]s per classificar els organismes, ha donat resultats que les agrupen amb els vertebrats i altres que les agrupen amb els mixinoïdeus.<ref>{{ref-publicació|autor=Shigehiro Kuraku, S., Hoshiyama, D., Katoh, K., Suga, H, i Miyata, T.| article=Monophyly of Lampreys and Hagfishes Supported by Nuclear DNA-Coded Genes|publicació=Journal of Molecular Evolution|volum=49|exemplar=6|pàgines=729–735|mes=Desembre|any=1999| doi=10.1007/PL00006595}}</ref>
|[[Fitxer:Pacific hagfish Myxine.jpg|miniatura|esquerra|100px|Craniats: un [[mixinoïdeu]] ]]
|- valign="top"
|colspan="2"|Els [[cefalocordat]]s són animals petits, "vagament pisciformes", que manquen de cervell, de cap clarament definit i d'òrgans sensorials especialitzats.<ref>{{ref-llibre|autor=Benton, M. J.|títol=Vertebrate Palaeontology: Biology and Evolution| editorial=Blackwell Publishing|any=2000|isbn=0632056142|pàgines=6|url=http://books.google.
|[[Fitxer:Branchiostoma lanceolatum.jpg|miniatura|esquerra|100px|Cefalocordats: una [[cefalocordat|llanceta]]]]
|- valign="top"
|La majoria de [[tunicat]]s apareixen en dues grans formes a la fase adulta; les dues formes són bosses de gelatina que manquen de les característiques físiques dels cordats: els [[ascidi]]s són sèssils i consisteixen principalment en bombes d'aigua i mecanismes d'alimentació per filtratge;<ref name="Benton2002VertebratePalaeontologyP5" /> els [[sàlpid]]s floten a l'aigua, alimentant-se de [[plàncton]], i tenen un cicle bigeneracional en què una generació és solitària i l'altra forma [[colònia (biologia)|colònies]] en forma de cadena.<ref>{{ref-web| url=http://www.bbc.co.uk/nature/blueplanet/factfiles/jellies/salp_bg.shtml|consulta=22-09-2008|títol=Animal fact files: salp|editor=[[BBC]]|urlarxiu=https://archive.is/aZZO|dataarxiu=2012-07-31}}</ref> Tanmateix, totes les [[larves]] de tunicats tenen les característiques estàndard dels cordats, incloent-hi llargues cues similars a les dels [[Capgròs|capgrossos]]; també tenen un cervell rudimentari, sensors lumínics i sensors d'inclinació.<ref name="Benton2002VertebratePalaeontologyP5" /> El tercer grup principal de tunicats, els [[apendiculari]]s (també conegut com a larvàcies) mantenen una forma similar a un capgròs i la capacitat de nedar durant tota la vida, i durant molt de temps es cregué que eren larves d'ascidis o sàlpids.<ref>{{ref-web|títol=Appendicularia|editor=Australian Government Department of the Environment, Water, Heritage and the Arts|url=http://www.environment.gov.au/biodiversity/abrs/publications/electronic-books/pubs/tunicates/05-appendicularia.pdf |format=PDF|consulta=28-10-2008}}</ref> Degut a la llarga cua de les seves larves, els tunicats també són anomenats [[urocordats]] ("cordats de cua").<ref name="Benton2002VertebratePalaeontologyP5">{{ref-llibre|autor=Benton, M.J.|títol=Vertebrate Palaeontology: Biology and Evolution| editorial=Blackwell Publishing|any=2000|isbn=0632056142|pàgines=5| url=http://books.google.
|[[Fitxer:BU Bio.jpg|miniatura|esquerra|100px|Tunicats: ascidis]]
|[[Fitxer:Salp.jpg|miniatura|Tunicats: colònia flotant de [[sàlpid]]s ]]
| |||