Creu de Borgonya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Enllaços a Google Llibres en català
Línia 13:
Aquest emblema ha estat inclòs en els escuts d'armes i banderes d'Espanya, tant de terra com de mar, des del 1506, data de la seva introducció amb la Guàrdia Borgonyona de [[Felip I de Castella]] i fins a [[Joan Carles I d'Espanya]]. Actualment, la creu ha desaparegut de l'[[Escut Reial d'Espanya|escut d'armes]] i de l'estendard reial<ref>[http://www.casareal.es/index-ides-idweb.html Casa de su majestad el Rey]</ref> de [[Felip VI d'Espanya]] així com en els [[estendard]]s, banderes, banderins, guions, [[penó|penons]] i [[gonfanó|gonfanons]] de les Forces Armades d'Espanya.
 
La creu de sant Andreu també és l'origen del símbol distintiu que marca les cues dels avions de l'Exèrcit de l'Aire espanyol. Jesús Salas indica en el seu llibre<ref>{{ref-publicació|cognom=Salas Larrazábal|nom=Jesús|títol=La Guerra de España desde el aire: dos ejércitos y sus cazas frente a frente|publicació=Ed. Ariel|data=1969|pàgines=540|url=https://books.google.escat/books/about/La_Guerra_de_Espa%C3%B1a_desde_el_aire.html?id=CGgJAQAAIAAJ&redir_esc=y|consulta=15 gener 2016}}</ref> que fou el [[Francisco Franco Bahamonde|general Franco]] qui va ordenar pintar-la sobre un fons blanc a l'agost de 1936 en substitució de la bandera [[Bandera de la Segona República Espanyola|tricolor]] de la [[Segona República Espanyola|II República]] durant la [[Guerra Civil espanyola]]. El motiu era evitar confusions com les que varen portar a abatre un avió Breguet-19 a Sevilla el dia 7 d'agost de 1936<ref>{{ref-web|url=http://www.ejercitodelaire.mde.es/ea/pag?idDoc=A497CA6D4A538AAFC125746D0020EB55|consulta=15 gener 2016|títol=Ejército del aire. Cruz de san Andrés|editor=Ejército del Aire}}</ref>
 
Com a símbol [[Vexil·lologia|vexilol·lògic]] a les banderes espanyoles, ha sigut el més utilitzat fins al 1785.
Línia 25:
Posteriorment a 1785, la versió del sautor vermell sobre fons blanc seria també la bandera adoptada pel [[carlisme|moviment carlí]] el 1935. Durant la [[Primera Guerra Carlina]], però, la creu de borgonya continuava sent la bandera de l'exèrcit, o sigui, de les forces regulars liberals (l'exèrcit no va adoptar l'actual bandera fins al 1843), no sent utilitzada per les tropes del bandol carlí. Després de la citada unificació de banderes del 1843, aparegué un estendard militar híbrid amb una petita creu borgonyona a la franja groga central, normalment sota un escut rodó amb els quarters de Castella i Lleó.<ref>{{ref-web|url=http://www.ejercito.mde.es/unidades/Madrid/ihycm/Actividades/Ciclos-Divulgativos/vexi-historia-bandera.html|consulta=15 gener 2016|títol=Historia de la Bandera de España|editor=Ejército de tierra|llengua=castellà}}</ref> Cap al 1923 la creu borgonyona anà creixent i sobreposant-se a les franges vermelles superior i inferior.
 
També fou l'estendard del [[Virregnat de Nova Espanya]]<ref>{{ref-publicació|publicació= En un día como hoy--: efemérides de la historia de México |autor= Sofía García Murillo, Ernesto Soto Páez |edicin= illustrated |editor= Editorial Lectorum |any= 2003 |isbn= 9789707320482 |pàgina= 156 |url= http://books.google.escat/books?id=-vSRaZkeZk0C&pg=PA156&dq=Estandarte+Virreinal&hl=esca&sa=X&ei=R02tUJzoG6-b1AWa1IHoAQ&ved=0CDYQ6AEwAg#v=onepage&q=Estandarte%20Virreinal&f=false |cita= 1821. Con la firma de los Tratados de Córdoba deja de tener vigencia el estandarte virreinal o de la dominación española, el cual ondeó en la Nueva España desde el siglo XVII. El estandarte es un lienzo de seda cuadrado, de color pardo leonado, con la cruz de San Andrés al centro, de color morado.}}</ref>
 
Durant la [[Guerres d'independència hispanoamericanes|guerra d'independència hispanoamericana]], els patriotes equatorians de la primera Junta del Govern Autònoma de Quito utilitzaren una bandera de fons vermell amb la creu de Borgonya en blanc, per indicar la seva oposició a la monarquia espanyola. Aquesta bandera és coneguda com la "bandera del deu d'agost de 1809".