Diferència entre revisions de la pàgina «Cristina de Suècia»

m
Enllaços a Google Llibres en català
m (neteja i estandardització de codi)
m (Enllaços a Google Llibres en català)
'''Cristina''' (en [[suec]] ''Kristina'', [[8 de desembre]] del [[1626]] - [[19 d'abril]] del [[1689]]), més tard coneguda com a '''Cristina Alexandra''', va ser reina de [[Suècia]] del [[1632]] al [[1654]]. Era l'única filla legítima supervivent del rei [[Gustau II Adolf]] i la seva muller Maria Leonor de Brandenburg. A l'edat de sis anys, va accedir al tron de Suècia després de la mort del seu pare a la [[Batalla de Lützen]] durant la [[Guerra dels Trenta Anys]].<ref name = GEC>{{GEC|0020716|Cristina I de Suècia}}</ref>
 
Cristina és recordada com una de les dones més educades de la seva època.<ref>Tangran, Alexander “Women in World History-Christina of Sweden (1626-1689)” A Biographical Encyclopedia. Ed. Anne Commire. Vol.3. Detroit: Yorkin Publications, 2000. p. 722-729.</ref> Era aficionada als llibres, manuscrits, pintures i escultures. Amb el seu interès per la religió, la filosofia, les matemàtiques i l'alquímia, va atraure molts científics a [[Estocolm]], amb ganes de convertir la ciutat en l'"Atenes del Nord". Era intel·ligent, voluble i canviant; va rebutjar el paper sexual d'una dona; així va causar un escàndol quan va decidir no casar-se,<ref>[https://books.google.comcat/books?id=TsG7BAAAQBAJ&lpg=PA17-IA80 The History of Loot and Stolen Art: from Antiquity until the Present Day By Ivan Lindsay.]</ref> i el [[1654]], quan va abdicar del seu tron a favor del seu cosí [[Carles X de Suècia]]. Va canviar el seu nom de Cristina Augusta Wasa<ref>A. Tangran, “Women in World History” (Yorkin Publications 2000), p. 722-729 [http://web.clark.edu/afisher/Examples/example%20253.pdf Script from Clark.edu by Anita L. Fisher]</ref> quan es va convertir al [[catolicisme]] romà, adoptant el nom Cristina Alexandra.
 
A l'edat de 28 anys, Cristina, la ''[[Minerva]] del Nord'', es va traslladar a [[Roma]].<ref name="Script from Clark.edu">[http://web.clark.edu/afisher/Examples/example%20253.pdf Script from Clark.edu by Anita L. Fisher]</ref> El papa descriu Cristina com "una reina sense regne, una cristiana sense fe, i una dona sense vergonya".<ref name="books.google.comcat">[https://books.google.comcat/books?id=TsG7BAAAQBAJ&lpg=PA17-IA80 The History of Loot and Stolen Art: from Antiquity until the Present Day By Ivan Lindsay]</ref> Malgrat tot això, es va convertir en una líder de la vida teatral i musical, i protegí molts artistes, compositors i músics barrocs.
 
Va ser convidada per cinc papes consecutius;<ref name="ReferenceC">[https://books.google.comcat/books?id=z19aM96gY1cC&lpg=PT42 The Vatican's Women: Female Influence at the Holy See By Paul Hofmann]</ref> fou un símbol de la [[Contrareforma]], i és una de les poques dones enterrades a la [[basílica de Sant Pere]]. Pel seu estil de vida, vestimenta masculina i el comportament poc convencional, ha estat inclosa en incomptables novel·les, obres de teatre, òpera i cinema. En totes les biografies sobre Cristina, el seu gènere i la identitat cultural són molt importants.<ref>[http://books.google.comcat/books?id=M6zFXgm6CnAC&lpg=PA40 Joachim Grage (Göttingen) "Entblösungen. Das zweifelhafte Geschlecht Christinas von Schweden in der Biographik" In: Frauenbiographik: Lebensbeschreibungen und Porträts herausgegeben von Christian von Zimmermann, Nina von Zimmermann]</ref>
 
== Referències ==
1.095.397

modificacions