Fatah: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 7:
'''Al-Fatah''' (en [[àrab]] '''فتح''', ''fataḥ'') és l'[[acrònim]] revers del '''Moviment d'Alliberament Nacional Palestí''' (en [[àrab]] حركة التحرير الوطني الفلسطيني, ''Ḥarakat at-Taḥrīr al-Waṭanī al-Filasṭīnī''), una de les principals faccions palestines i la major constituent de l'[[Organització per l'Alliberament de Palestina]], una [[confederació]] de partits. Al-Fatah es defineix com una organització [[Laïcisme|laica]] i [[Nacionalisme|nacionalista]] palestina. És membre consultiu de la [[Internacional Socialista]].
El moviment es va fundar l'any 1959 a [[Kuwait]], i es va adherir a la ideologia [[nacionalisme palestí|nacionalista palestina]] per la qual [[Palestina]] seria alliberada per les accions dels palestins. Els seus fundadors eren membres de la [[diàspora palestina]], principalment estudiants i professionals treballant en estats del [[Golf Pèrsic]] que havien estat refugiats a [[Gaza]] i havien estudiat al [[El Caire|Caire]]. El més notable dels quals va ser [[Iàssir Arafat]], qui era el cap del moviment d'estudiants palestins al Caire des de [[1952]] fins a [[1956]], i en fou un dels fundadors, al costat de [[Salah Khalaf]] i [[Khalil al-Wazir]].
Al-Fatah començà la implantació als territoris de Palestina l'any [[1960]], a [[Gaza]]. Es va convertir en la força dominant de la política palestina després que la [[Guerra dels Sis Dies]] de [[1967]] va debilitar el nacionalisme àrab inspirat pel [[Moviment dels Nacionalistes Àrabs]] de [[George Habash]], més proper als postulats socialitzants de [[Gamal Abdel Nasser|Nasser]].
Al llarg dels anys seixanta emprengué una lluita armada contra Israel, amb milers d'atacs dels fedayins. El [[1968]] el moviment s'integrà a l'[[Organització per a l'Alliberament de Palestina]] (OAP), fundada quatre anys abans, i el 3 de febrer de [[1969]] Arafat va ser elegit president tant de l'OAP com d'Al-Fatah. A partir de 1968 començà l'estratègia d'atacs contra interessos israelians a l'exterior, arran dels quals es van produir tensions amb els diferents governs àrabs.
El 1970, Al-Fatah fou desbordat per altres grups membres de l'OAP, en particular pel [[Front Popular per a l'Alliberament de Palestina]], que guanyà força entre els milions de refugiats. L'increment d'activitat provocà pressions d'Israel i dels EUA al govern de Jordània, que ordenà l'expulsió dels combatents palestins al [[Líban]] després de durs combats que causaren moltes víctimes palestines.
| |||