Madrid: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Plantilla |
||
Línia 49:
Amb l'establiment de la cort a Madrid, la seva població comença a créixer de manera significativa, entre 1561 i 1571 passà de 7.500 a 33.000 habitants, població que incloïa als membres de la cort però també desheretats i buscaires de tot l'[[imperi espanyol|imperi]]. En un primer moment aquesta transformació no anà acompanyada d'una planificació urbana ni rebé el suport de la corona, més enllà de la construcció d'edificis del seu interès, sinó que el municipi hi va haver de fer front amb els seus escassos mitjans.<ref name="Citar"/>
En els regnats futurs els monarques s'anaren implicant en la seva transformació, en [[1625]], [[Felip IV d'Espanya|Felip IV]] enderrocà la muralla de la ciutat, ja sobrepassada i edificà la que serà la darrera tanca de Madrid. Aquesta tanca, construïda exclusivament per raons fiscals ''(impost de [[petage|Portazgo]])'' limitarà el creixement de la ciutat fins al {{segle|XIX
=== Il·lustració i neoclassicisme ===
Línia 57:
El projecte del [[Paseo del Prado|Saló del Prado]], als afores de la ciutat, entre el conjunt del Buen Retiro i la tanca, és probablement el més important i el que ha deixat una herència més important a la ciutat: els passeigs del Prado i Recoletos, les fonts de [[font de Neptú (Madrid)|Neptú]], [[font de Cibeles|Cibeles]] i [[font d'Apol·lo|Apol·lo]], el [[Reial Jardí Botànic de Madrid|Reial Jardí Botànic]], l'Observatori Astronòmic o el Gabinet d'Història Natural que més tard es convertiria en el [[Museu del Prado]]. Tanmateix, no sempre la relació del «rei alcalde» amb súbdits-veïns va ser bona: diverses mesures del seu programa de modernització van ser contestades de manera violenta durant el [[motí d'Esquilache]] de [[1766]] encara que hi varen confluir causes més complexes.<ref> {{ref-web |títol = El Motí del Esquilache|url = http://www.tiemposmodernos.org/include/getdoc.php?id=447article=112mode=pdf |consulta=20.03.2007}} </ref>
La funció administrativa que va ocupar com a capital, va propiciar el desenvolupament de l'activitat artesana, que es va transformar en activitat industrial des de mitjans del {{segle|XIX
[[Fitxer:¡No pasarán! Madrid.jpg|miniatura|upright=0.7|Pancarta antifeixista en les proximitats de la [[Plaça Major (Madrid)|Plaça Major]] durant la Guerra Civil.]]
| |||