Ferdinando Paër: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m retoquet |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Ferdinando Paër''' ([[Parma]], [[1 de juliol]] de [[1771]] - [[París]], [[3 de maig]] de [[1839]]) fou un [[compositor]] parmesà.
Estudià teoria de la música amb el violinista Ghiretti, alumne del [[Conservatori de la Pietà dei Turchini]] a [[Nàpols]]. La seva primera òpera, ''La Locanda de vagebondi'', va ser publicada quan només tenia setze anys. Ràpidament van seguir altres obres i ben aviat el seu nom es va fer famós a Itàlia.
Línia 6:
Va cridar l'atenció amb l'òpera ''[[Griselda (Paër)|Griselda]]'' (1798).<ref name="Alier història">{{ref-llibre|cognom=Alier|nom=Roger|títol=Història de l'òpera italiana|pàgines=93|editorial=Empúries|any=1992|isbn=9788475963570|enllaçautor=Roger Alier}}</ref> Després se'n va anar a [[Viena]], on va produir una sèrie d'òperes, entre les quals es troben ''La Camila ossia il Sotteraneo'' (1799; estrenada a Barcelona el 1804) i ''A chille'' (1801). Allà, la seva dona, va obtenir un contracte per a una òpera. L'any 1798 Paër es va casar amb la cantant [[Francesca Riccardi]], de qui es va separar amb el pas del temps. El 1803 el van designar compositor a la cort del teatre de [[Dresden]], on la seva dona també va ser contractada com a cantant. A Viena va adoptar amb molta eficàcia la capacitat d'instrumentació dels grans clàssics de l'escola vienesa.<ref name="Alier història" /> El 1804 va escriure l'òpera ''[[Eleonora]]'', basada en el mateix tema de ''[[Fidelio]]'' de [[Beethoven]]. També compon ''[[Agnese (Paër)|Agnese]]'' (1809; a Barcelona el 1816) i, sobretot, ''[[Le maître de chapelle]]'' (1821).<ref>{{GEC|0048173|Ferdinando Paër}}</ref>
El 1812 passà a [[París]] on fou director de l'[[Opéra-Comique]] i després va substituir [[Spontini]] al [[Théâtre des Italiens]], que sota la seva guia és peça important de la vida musical parisenca i va afavorir la infiltració de l'òpera italiana a la capital francesa.<ref name="Alier història" /> Aquest lloc el va conservar durant la [[Restauració francesa]], va rebre també els càrrecs de compositor de cambra del rei i director de l'orquestra privada del duc d'Orleans. Molt amic del professor de corn [[Giovanni Puzzi]], el qual era fill de Parma com ell, el recomanà a Napoleó per al seu seguici musical.
El 1823 es va retirar de l'òpera italiana per deixar el seu lloc a Rossini. És en aquesta època en què dóna lliçons de composició a [[Gustavo Carulli]] i a un jove [[Franz Liszt]], a [[Adolphe Vogel]] i a l'anglesa [[Elizabeth Weichsell Billington]].<ref name="SARPE v. I">* Edita [[SARPE]], Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 156. ({{ISBN|84-7291-226-4}})</ref> El 1831, Paër va ser elegit membre de l'Acadèmia, i el 1832 va ser designat director de la seva orquestra pel rei [[Lluís Felip I de França]].
| |||