El terme crupier és un gal·licisme que va introduir-se a la llengua catalana durant el {{segle|XIX|s}}. El ''cavalier croupier'' era el genet expert, que muntant darrere d'un principiant, li ensenyava l'art de l'equitació. Posteriorment s'emprà aquesta locució per a referir-se a les persones que assistien a un jugador novell, donant-li consells a canvi d'una propina. Normalment, aquests individus restaven dempeus i darrere del jugador. Abans d'imposar-se el terme crupier, es feia servir en català la paraula ‘barater', és a dir, qui cobra el ‘barat' o propina.
