Ferran Sanxis de Castre: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3:
==Orígens familiars==
Fruit de la relació il·legítima entre [[Jaume el Conqueridor]] i [[Blanca d'Antillón]], el rei va crear per a ell la [[baronia de Castre]] el [[1250]]. Els seus successors durien aquest títol.
== Biografia ==
Ferran Sanxis va participar en la frustrada [[Croada de Jaume I]] a [[Terra Santa]] el [[1269]], sent dels pocs que va arribar a [[Sant Joan d'Acre]], amb el seu [[Germà|germà consanguini]] [[Pere I Ferrandis d'Híxar]], també fill natural del rei, i [[Galceran de Pinós]] i altres cavallers catalans i aragonesos, després que una tempesta dispersés l'estol. L'arribada dels reforços cristians va ser resposta pel soldà [[Bàybars I]] amb un atac sobre Acre que va causar moltes baixes en els croats.<ref>{{en}} Christopher Marshall, ''[http://books.google.cat/books?id=s-jFJ6ptuxsC&pg=PA28&dq=Qaqun+edward&hl=ca&ei=tJ9nTK7ZIIqOjAfep6XUBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q=Qaqun%20edward&f=false Warfare in the Latin East, 1192-1291]'', p.28</ref> El rei va haver de renunciar a aquesta nova empresa, que va continuar el príncep [[Eduard I d'Anglaterra|Eduard d'Anglaterra]].
El [[1274]], mentre l'[[Pere el Gran|Infant Pere]] estava al [[Regne de Navarra]] per casar-se amb [[Joana I de Navarra]], alguns nobles catalans, entre els quals es trobaven [[Ramon Folc V de Cardona]], [[Jofre III de Rocabertí]] i el seu fill [[Dalmau VI de Rocabertí|Dalmau]], [[Arnau Roger I de Pallars Sobirà]] i [[Hug V d'Empúries]], recolzats per la noblesa aragonesa (Artal de Luna, Ferriz de Liçana, Pere Cornell, [[Ximèn III d'Urrea]]) es revoltaran amb intenció d'obtenir diners, terres i privilegis. Al capdavant dels nobles es trobava Ferran Sanxis de Castre, fill de la relació del rei amb [[Blanca d'Antillón]], que volia enemistar l'hereu amb el rei.
Jaume I va fer comprometre l'infant a tornar els castells a Ferran, però, alhora, es preparà per a la guerra entrant a l'Aragó, i atacà el [[castell d'Antillón]], on vivia la mare de Ferran, qui s'hi va dirigir per alçar el setge, però fou derrotat i fugí, el juny de 1275, al [[castell de Pomar]] ([[Pomar de Cinca]]), on va anar l'infant dispost a prendre'l a l'assalt. Veient-se perdut, Ferran va fugir disfressat de pastor mentre els seus homes s'enfrontaren als de Pere, però fou atrapat quan intentava travessar el riu [[Cinca]] i Pere manà que hi fos ofegat.
| |||