Història d'Alemanya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 344:
{{Vegeu també|Il·lustració}}[[Fitxer:Festung_Josefov_(38631333261).jpg|miniatura|Estàtua d'en Josep II a Josefov, República Txeca]]
 
La cara de la [[Il·lustració]] al Sacre Imperi Romà té com a nom [[Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic|Josep II]] i de [[despotisme il·lustrat]], que és un concepte polític sorgit durant la segona meitat del {{segle|XVIII|s}} a [[Europa]], característic de les [[Monarquia absolutista|monarquies absolutistes]] i sistemes de govern de l'[[Antic Règim|Antic règim]], però influenciat per les idees de la [[Il·lustració]], segons les quals les decisions humanes són guiades per la [[raó]]. Josep II és considerat l'exemple més il·lustratiu d'allò que s'entén per despotisme il·lustrat.<ref name=":0511">{{Ref-llibre|cognom=Fred Stevens & Axel Tixhon|nom=|títol=L'histoire de la Belgique pour les nuls|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=First Editions|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>
 
L'etapa més afí a la [[Il·lustració]] es fa efectiva després que el mateix monarca decidix anar-se'n a visitar els [[Països Baixos austríacs]], el ducat de [[Luxemburg]] i la resta de territoris sota la seua tutela, d'amagat, és a dir, vestit de simple civil i amb un nom fals. En la seua visita pogué apropar-se al poble i anotar elsles reclamsreclames de la població. De retorn a la casa imperial, emprèn una sèrie de reformes que són en conjunt molt progressistes per a un territori completament immers en la feudalització de l'[[Antic règim]].<ref name=":0512">{{Ref-llibre|cognom=Fred Stevens & Axel Tixhon|nom=|títol=L'histoire de la Belgique pour les nuls|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=First Editions|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>
 
* Deslliga l'Església del finançament estranger i secularitza l'estat
Línia 358:
* Redacció d'un codi criminal i d'un altre de civil
 
Aquestes i altres decisions del monarca il·lustrat no agradaren de forma general als feus dels [[Països Baixos austríacs]] i per això hi començà a haver sollevaments contra l'autoritat reial, que no foren obligatòriament reprimits. Eren en essència les classes ben acomodades les qui no donaven el vist-i-plau a les mesures del monarca. Per això molts decrets foren substituïts o suspesos per tal d'apaivagar les revoltes de la classe nobiliària i eclesiàstica.<ref name=":0513">{{Ref-llibre|cognom=Fred Stevens & Axel Tixhon|nom=|títol=L'histoire de la Belgique pour les nuls|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=First Editions|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>
 
A [[Luxemburg]] no hi hagué una clara confrontació. La noblesa decidí no unir-se als revoltats i quedar-se al marge. Les reformes foren en general molt bones per a Luxemburg, ja que l'obriren a la resta del món, sobretot les que feien referència a la introducció del [[liberalisme econòmic]], per bé que això provocà descontentament entre els gremis que tenien un monopoli ben preuat gràcies al sistema de l'[[Antic règim]].
 
Als territoris txecs, aquesta política despòtica il·lustrada porta a una progressiva centralització del poder. Això fou així perquè la Il·lustració s'anà desenvolupant a [[Europa]] a cavall de les guerres successòries europees. Les ambicions imperials de cada regne europeu porten doncs el Sacre Imperi Romà a mirar d'uniformitzar els territoris txecs sota la capa del despotisme il·lustrat. Per tant, del costat oest, els territoris polonesos o txecs foren objecte de polítiques de germanització amb reformes educatives. L'efecte no fou pas apreciat però tingué conseqüències mitigades. Permeté desenvolupar l'economia en un sentit progressista però delmà la identitat cultural d'aquests pobles que es troben en decadència.
 
== Edat contemporània ==