Història d'Alemanya: diferència entre les revisions

La cara de la [[Il·lustració]] al Sacre Imperi Romà té com a nom [[Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic|Josep II]] i de [[despotisme il·lustrat]], que és un concepte polític sorgit durant la segona meitat del {{segle|XVIII|s}} a [[Europa]], característic de les [[Monarquia absolutista|monarquies absolutistes]] i sistemes de govern de l'[[Antic Règim|Antic règim]], però influenciat per les idees de la [[Il·lustració]], segons les quals les decisions humanes són guiades per la [[raó]]. Josep II és considerat l'exemple més il·lustratiu d'allò que s'entén per despotisme il·lustrat.<ref name=":0511">{{Ref-llibre|cognom=Fred Stevens & Axel Tixhon|nom=|títol=L'histoire de la Belgique pour les nuls|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=First Editions|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>

L'etapa més afí a la [[Il·lustració]] es fa efectiva després que el mateix monarca decidix anar-se'n a visitar els [[Països Baixos austríacs]], el ducat de [[Luxemburg]] i la resta de territoris sota la seua tutela, d'amagat, és a dir, vestit de simple civil i amb un nom fals. En la seua visita pogué apropar-se al poble i anotar elsles reclamsreclames de la població. De retorn a la casa imperial, emprèn una sèrie de reformes que són en conjunt molt progressistes per a un territori completament immers en la feudalització de l'[[Antic règim]].<ref name=":0512">{{Ref-llibre|cognom=Fred Stevens & Axel Tixhon|nom=|títol=L'histoire de la Belgique pour les nuls|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=First Editions|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>

Aquestes i altres decisions del monarca il·lustrat no agradaren de forma general als feus dels [[Països Baixos austríacs]] i per això hi començà a haver sollevaments contra l'autoritat reial, que no foren obligatòriament reprimits. Eren en essència les classes ben acomodades les qui no donaven el vist-i-plau a les mesures del monarca. Per això molts decrets foren substituïts o suspesos per tal d'apaivagar les revoltes de la classe nobiliària i eclesiàstica.<ref name=":0513">{{Ref-llibre|cognom=Fred Stevens & Axel Tixhon|nom=|títol=L'histoire de la Belgique pour les nuls|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=First Editions|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>

A [[Luxemburg]] no hi hagué una clara confrontació. La noblesa decidí no unir-se als revoltats i quedar-se al marge. Les reformes foren en general molt bones per a Luxemburg, ja que l'obriren a la resta del món, sobretot les que feien referència a la introducció del [[liberalisme econòmic]], per bé que això provocà descontentament entre els gremis que tenien un monopoli ben preuat gràcies al sistema de l'[[Antic règim]].