Figuera: diferència entre les revisions

Arbre molt rústic i resistent a la [[secada]] i a la [[salinitat]]. Accepta terres calcàries i lleugerament àcides, i també amb poca fondària, però els millors rendiments resulten amb sòls amb bona capacitat d'emmagatzemar aigua. Sovint es troba com a exemplar isolat, sense formar part de plantacions ordenades. Les figues tenen prou temperatura per a madurar bé fins a la part inferior de la [[muntanya mitjana]]. Aprofita molt bé les pluges de tardor típiques del [[clima mediterrani]]. En regadiu, es planten en espais enquadrats més amples que la resta de fruiters, per la gran amplada que té la capçada.

La figuera fa molta ombra i moltes [[mala herba|males herbes]] no poden prosperar sota seu. Necessita un adobatge equilibrat en nitrogen, fòsfor i potassa. La collita s'ha de fer amb compte, perquè les branques són fràgils i el fruit és tou i s'esquinça molt fàcilment. Per fer la collita cal molta mà d'obra. Els fruits que es fan a la part exterior de les branques a una alçada inaccessible es cullen fent servir el [[cóp]], badoc o despenjafigues, una utilització curiosa i minoritària de la canya, que permet d'abastar-los sense haver de pujar a dalt de l'arbre.<ref>{{ref-web|url=http://www.galgoni.com/Albaida/FiguesAlbaida.php#C2013|consulta=26 gener 2015|títol=Aproximació a les varietats de figuera de la Vall d'Albaida. Cóp|editor=Galgoni.com|autor=Julià Bordera Calatayud}}</ref> Els ocells en mengen i espatllen moltes figues.