Filó (geologia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 4:
Els filons es formen quan els minerals constituents, transportats en solució aquosa dintre de la massa rocosa, es dipositen mitjançant precipitació química. El flux hidràulic implicat és del tipus [[hidrotermal]].
La ''potència'' (gruix) del filó pot arribar a desenes de metres; generalment, va disminuint cap als extrems fins a reduir-se en certs casos a uns mil·límetres. També la llargada n'és molt variable; normalment, són de desenes de metres, però n'hi ha de més de 100 km.
==Mineralització i filons==
Els filons són de gran importància per al dipòsit dels minerals gràcies a la mineralització que se'n fa a prop. Entre els exemples, n'hi ha l'[[or]]. En molts dels filons explotats durant la ''febre de l'or'' del segle XIX, el mateix filó era la [[mena]] d'on s'extreia l'or.
En canvi, en la majoria de les mines modernes, la mena es compon del filó i part de la roca que l'envolta. A més, l'or normalment no es veu a ull nu i la quantitat de material remogut és enorme comparat amb els mètodes antics. Per això, actualment els filons d'origen hidrotermal no són l'objectiu exclusiu de la mineria moderna.
== Vegeu també ==
| |||