Flexografia: diferència entre les revisions

Va néixer a França, tot i que els primers intents de producció es va realitzar a Anglaterra. Va ser a finals del segle XIX i es va utilitzar com a mètode per estampar envasos i paquets de diferents tipus. Es van utilitzar premses tipogràfiques però canviant les planxes usuals per unes altres a base de cartutxos. En un principi, aquest sistema d'impressió es coneixia com a "impressió a l'anilina" o impressió amb goma.

Les tintes de base alcohòlica i aquosa, després de la II Guerra Mundial, es van anar substituint per les de anilina, i a partir d'aquí el procés va començar a anomenar-se flexografia.

Aquest mètode d'impressió va començar a tenir una gran importància en el món del envasos de tot tipus.

Els sistemes mecànics i la mescla de fluids que s'utilitzen en aquest tipus d'impressió són més simples que els de òfset. Per aquest motiu, són més fàcils de mantenir.

El funcionament d'aquest tipus de flexografia es base en transmetre una tinta, després es passa pel forn y seguidament s'evapora l'aigua. Finalment es queda el pigment sobre la superfície.

Les estacions de color s'apilen verticalment, cosa que facilita l'accés. Aquesta premsa és capaç d'imprimir a ambdós costats del substrat.

Totes les estacions de color es troben en un cercle al voltant del cilindre d'impressió. Aquesta premsa només pot imprimir d'una banda. Avantatge: registre excel·lent.

Les estacions de color es col·loquen horitzontalment. Aquesta premsa s'imprimeix a banda i banda, a través d'una barra de canvis. Avantatge: es pot imprimir en substrats més pesats, com ara plaques corrugades.

Flexo té un avantatge sobre la litografia, ja que pot utilitzar una gamma més àmplia de tintes, a base d'aigua i no a tintes a base de petroli, i és bo per imprimir en diferents materials com ara plàstic, paper d'alumini, film d'acetat, paper marró i altres materials. utilitzat en envasos. Els productes típics impresos amb flexografia inclouen caixes corrugades marrons, envasos flexibles, incloent bosses de venda i venda, bosses i sacs d'alimentació i higiene, envasos de llet i beguda, plàstics flexibles, etiquetes autoadhesives, tasses i contenidors, sobres i paper pintat. En els últims anys també s'ha produït un pas cap als laminats, on dos o més materials estan units per produir nous materials amb propietats diferents que qualsevol dels originals. Diversos diaris ara eviten el procés de litografia compensat més comú a favor del flexo. Les tintes flexogràfiques, com les utilitzades en gravat i, a diferència d'aquelles que s'utilitzen en la [[litografia]], generalment tenen una baixa [[viscositat]]. Això permet un assecat més ràpid i, en conseqüència, una producció més ràpida, que es tradueix en menors costos.

Les velocitats de premsa d'impressió de fins a 750 metres per minut (2000 peus per minut) es poden aconseguir ara amb impressores de gamma alta de tecnologia moderna. La impressió flexogràfica s'utilitza àmpliament en la indústria de la conversió per imprimir materials plàstics per a envasos i altres usos finals. Per obtenir la màxima eficiència, les premses [[Premses Flexogràfiques|flexogràfiques]] produeixen grans rotllos de material que després es redueixen a la seva talla acabada en màquines de tall.