Forlimpopoli: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{infotaula geografia política}}
[[Fitxer:Forlimpopoli rocca.jpg|miniatura|Castell de Forlimpopoli.]]
'''Forlimpopoli''' és una ciutat d'[[Itàlia]] a la regió d'[[Emília-Romanya]], [[província de Forlì-Cesena]], amb vora 15.000 habitants. És a 8 km de [[Forlì]], el terme de la qual la rodeja pel nord i l'oest (té al sud [[Bertinoro]] i a l'est [[Cesena]]). La ciutat és un exemple de ciutadella medieval amb el centre a la fortalesa coneguda per la Roca.
== Història ==
Línia 8:
Va passar als ostrogots i després als romans d'Orient. En una data incerta entre el [[665]] i el [[670]] el rei llombard [[Grimoald I de Benevent|Grimoald]] va atacar la ciutat i la va saquejar. El [[754]] els llombards foren derrotats per [[Pipí I el Breu|Pipí]] i van haver de cedir Forlimpopoli al Papa. La ciutat fou governada pels bisbes, però des del 1162 es va afermar el poder del comú, que va governar la ciutat deixant als bisbes la direcció espiritual però també una gran influencia.
Les famílies aristocràtiques van tenir el control dels càrrecs principals del comú, i d'altra banda entre els bisbes van destacar Pere (vers [[1073]]) Ubertello ([[1214]]) i Tadeu ([[1285]]); al segle XIV, vers el ([[1305]]) els Ordelaffi de Forli van prendre el poder a Forlimpopoli i de fet, amb algunes interrupcions el van conservar fins al [[1360]].
El cardenal Albornoz el [[1357]] va ocupar [[Cesena]] (juny) i Forlimpopoli ([[25 de juliol]]) però quan el cardenal se'n va anar el setembre del [[1357]], [[Francesc II Ordelaffi]] que encara conservava Forli, va cremar l'estàtua del Papa a la plaça publica, de manera que Albornoz va tornar el [[1359]] i va enderrocar als Ordelaffi de Forli, però els va permetre conservar Forlimpopoli i Castrocaro, però el [[1360]] va canviar de parer i va arrasar la ciutat. El bisbat fou traslladat a la propera Bertinoro. Vers [[1380]] [[Sinibald I Ordelaffi]] va reconstruir les muralles però la ciutat no es va recuperar i va romandre un llogaret.
El Papa va incloure Forlimpopoli en els dominis del seu nebot [[Gerolamo Riario]], casat amb [[Caterina Sforza]] (1474), i el [[1499]] va passar a [[Cèsar Borja]]. El [[1504]] va tornar al Papa. El [[1535]] el Papa va donar la ciutat a [[Antonello Zampeschi]], i a la seva mort el va succeir [[Brunoro II Zampeschi]] que fou un notable cavaller al servei del Papa, Venècia, Savoia i França. El [[1592]] va passar per herència als prínceps Savelli, i finalment al cardenal Capponi. Ocupada per França el [[1797]], fou part de la [[República Cispadana]], per passar a Àustria, i altra vegada a la Cispadana, a la [[República Cisalpina]], a la Italiana i al [[regne napoleònic d'Itàlia]]; el [[1814]] fou ocupada pels austríacs i el [[1815]] reconeguda possessió del Papa al [[Congrés de Viena]].
Forlimpopoli es va reconstruir lentament durant segles i fou restaurada al rang de ciutat per [[Lleó XII]] ([[1823]]-[[1829]]) però el bisbe va romandre a Bertinoro. El [[1831]] va participar en els motins de febrer. El [[1851]] fou saquejada pel cap de bandolers Stefano Pelloni conegut per "Passatore" i entre els morts que va causar hi havia el pare Pellegrino Artusi, autor del llibre sobre cuina "''La scienza in cucina e l'arte di mangiar bene''". El [[1860]] la ciutat va quedar integrada al Regne d'Itàlia.
A finals de segle va estudiar a la seva escola Benito Mussolini. A la segona guerra mundial fou bombardeja pels aliats, i molts habitants van estar amb la resistència; la ciutat fou alliberada el [[25 d'octubre]] de [[1944]].
| |||