Fortuna (mitologia): diferència entre les revisions

==Fortuna i el cristianisme==

[[Fitxer:Fortuna or Fortune.jpg|miniatura|Dibuix del segle XVI]]

La seva obra [[Consolació de la filosofia|"De consolatione philosophiae"]] va influir durant generacions, sent tema d'estudi a les universitats medievals. Aquesta nova Fortuna, acceptada pel cristianisme, va tenir una nova imatge: Se la representava amb dues cares, ''Fortuna bifrons'', representant la bona i la mala sort: una somrient, l'altra cenyuda, o bé mitja cara pintada en negre i l'altra meitat en blanc.<ref>{{ref-llibre|cognom=A. Laborde|títol="Les manuscrits à peintures de la Cité de Dieu"|pàgines=59-65| editorial=revista:Renaissance Quarterly, vol III|any=1909}}</ref> En la segona part del llibre apareixia la roda de la fortuna, imatge que també es va fer molt popular, es pot trobar copiada en altres llibres o fins i tot en vitralls, com en la catedral d'[[Amiens]]. Aquesta roda té una inscripció a l'esquerra que diu: ''regnabo'' («jo regnaré»), a la part superior ''regno'' («jo regno»). Generalment la figura femenina que representa Fortuna està coronada, a la seva dreta està la inscripció ''regnavi'' («jo vaig regnar») i a la part de baix diu: ''sum sine regno'' («no tinc cap regne»). També a l'edat mitjana va començar a aparèixer amb altres símbols: la cornucòpia, un timó de vaixell, una bena als ulls, una esfera, una roda. La interpretació d'aquests símbols és la següent: cornucòpia=abundància, timó=el destí, la bena=deslligar el destí amb les virtuts o qualitats de l'individu, esfera=l'oportunitat, roda=que la sort tant si és bona com si és dolenta no dura gaire.<ref name="Selma">{{ref-llibre|cognom=Selma Pfeiffenberger|títol="Notes on the Iconology of Donatello's Judgment of Pilate at San Lorenzo", 7|pàgines= 441.| editorial=revista:Renaissance Quarterly núm.20.4|any=1967}}</ref>

==En la literatura posterior==