Diferència entre revisions de la pàgina «Fortuna (mitologia)»

m
neteja i estandardització de codi
m (Bot elimina espais sobrants)
m (neteja i estandardització de codi)
==Fortuna i el cristianisme==
[[Fitxer:Fortuna or Fortune.jpg|miniatura|Dibuix del segle XVI]]
Amb l'arribada del cristianisme i la seva imposició com a religió oficial, es va prohibir el seu culte així com la dels altres déus de l'antiga religió romana, però no va ser possible esborrar totalment la creença en la seva existència. Al s.VI [[Boeci]], en un intent de conciliar Fortuna amb el cristianisme va escriure que era una servidora de Déu,<ref>{{ref-llibre|cognom=Selma Pfeiffenberger|títol="Notes on the Iconology of Donatello's Judgment of Pilate at San Lorenzo", 7|pàgines=(437-454) 440.| editorial=revista:Renaissance Quarterly núm.20.4|any=1967}}</ref> un vehicle de la seva divina voluntat.
La seva obra [[Consolació de la filosofia|"De consolatione philosophiae"]] va influir durant generacions, sent tema d'estudi a les universitats medievals. Aquesta nova Fortuna, acceptada pel cristianisme, va tenir una nova imatge: Se la representava amb dues cares, ''Fortuna bifrons'', representant la bona i la mala sort: una somrient, l'altra cenyuda, o bé mitja cara pintada en negre i l'altra meitat en blanc.<ref>{{ref-llibre|cognom=A. Laborde|títol="Les manuscrits à peintures de la Cité de Dieu"|pàgines=59-65| editorial=revista:Renaissance Quarterly, vol III|any=1909}}</ref> En la segona part del llibre apareixia la roda de la fortuna, imatge que també es va fer molt popular, es pot trobar copiada en altres llibres o fins i tot en vitralls, com en la catedral d'[[Amiens]]. Aquesta roda té una inscripció a l'esquerra que diu: ''regnabo'' («jo regnaré»), a la part superior ''regno'' («jo regno»). Generalment la figura femenina que representa Fortuna està coronada, a la seva dreta està la inscripció ''regnavi'' («jo vaig regnar») i a la part de baix diu: ''sum sine regno'' («no tinc cap regne»). També a l'edat mitjana va començar a aparèixer amb altres símbols: la cornucòpia, un timó de vaixell, una bena als ulls, una esfera, una roda. La interpretació d'aquests símbols és la següent: cornucòpia=abundància, timó=el destí, la bena=deslligar el destí amb les virtuts o qualitats de l'individu, esfera=l'oportunitat, roda=que la sort tant si és bona com si és dolenta no dura gaire.<ref name="Selma">{{ref-llibre|cognom=Selma Pfeiffenberger|títol="Notes on the Iconology of Donatello's Judgment of Pilate at San Lorenzo", 7|pàgines= 441.| editorial=revista:Renaissance Quarterly núm.20.4|any=1967}}</ref>
==En la literatura posterior==
2.157.334

modificacions