Francesc de Xetmar i de Juià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 4:
Fill de [[Ramon de Xetmar i de la Tallada]] i de Francesca de Juià, El seu oncle fou [[Arnau Ramon de Xetmar i de Tallada]], Gran [[castellà d'Amposta]]. Els Xetmar tenien relació amb el monestir banyolí i alguns del seus membres foren monjos cambrers : Ramon (1345), Bernat (1490-1504), Ramon (1527-1559) o Gabriel de Xetmar (1560-1567).
 
El 14 de novembre de 1460 surt citat per primera vegada com a abat de Banyoles. El [[1463]] durant la [[Guerra dels Remences|primera guerra dels Remences]] va ser detingut en [[La Bastida (Cornellà del Terri)|la Bastida]] de [[Borgonyà (Cornellà del Terri)|Borgonyà]] per la cavalleria del [[Rei de Castella|rei de Castellà]] i [[comte de Barcelona]], [[Enric IV de Castella|Enric IV]], els banyolins van haver de pagar el seu rescat de 200 florins, venent les joies de [[Santa Maria dels Turers]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.castellscatalans.cat/imatges/Medinya.pdf|títol=CASTELLS CATALANS|consulta=26 de setembre de 2018|nom=Jordi Gironès|llengua=Català|editor=|data=}}</ref> El 1465 va ser nomenat administrador de l'abadia de Sant Pere de Besalú pel rei Joan II, l'any següent, per elecció dels seus monjos va ser escollit abat (1466-1471). En la [[Guerra dels remences|segona guerra dels Remences]] va excomunicar els qui es negaren a pagar les prestacions feudals, d'acord amb els bisbes. El [[1480]] va ser arrestat a Barcelona i li van prohibir sortir de la ciutat. Va consentir als jurats banyolins la llicència de fer [[Gramalla|gramalles]] verdes (el color verd era el color de l'abadia) i portar-les pel dia de [[Pasqua de Resurrecció|Pasqua]]. Al gener de 1481 se li va aixecar la prohibició.
 
Va morir a Banyoles, el 1 de desembre de 1503, i va ser sepultat a la capella de [[Sant Miquel]].
 
Va assistir a les Corts de Perpinyà-Barcelona dels anys 1473-1479, a les de Barcelona els anys 1480, 1485, 1493 i 1503 i a la de Tortosa l'any 1495. Va ser nomenat president de la Congregació Benedictina Tarraconense els anys 1479-1482, 1490-1493 i 1500-1503, confessor de les monges de Sant Daniel i de les de Puel·les els anys 1490-1493.
 
== Bibliografia ==