Germània (regió): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 21:
Al {{segle|IV|s}}, van començar l'arribada de pobles nòmades vinguts d'[[Àsia]] central, entre ells els [[huns]], que sota el lideratge d'[[Àtila]] van crear un gran imperi, arribant a sotmetre i conquistar als [[germà]]s, que una part d'ells es van unir a ell i una altra demanar ajuda a l'[[Imperi Romà]] o traspassar les seves fronteres per la força, donant iniciar a les [[invasions bàrbares]].
 
L'inici de les invasions es remunta al {{segle|II|s}}, en temps de [[Marc Aureli]], on ja hi va haver algunes filtracions (guerres germàniques). No obstant això, és a partir de l'última dècada del {{segle|IV|s}} quan es produeixen en massa les penetracions germàniques a l'[[Imperi Romà]] des de l'altre costat del [[Danubi]] i del [[Rin]]. És aleshores i al llarg dels segles V, VI i part del VII que els pobles [[vàndals]], [[gots]], [[francs]], etc., aconsegueixen fragmentar la unitat territorial de l'[[Imperi Romà]] i prendre el control de zones de l'[[Imperi Romà d'Occident]]. S'assenten, però no hi ha una ruptura, hi ha una "ocupació". No volen acabar amb l'Imperi sinó pertànyer a ell.
 
Els diferents pobles germànics es van assentar en diferents zones de l'antic [[Imperi Romà d'Occident]], fundant regnes en els quals els germànics van pretendre inicialment segregar-se com una [[elit]] social separada de la majoria de la població local. Amb el temps, els més estables d'entre ells ([[visigots]] i [[francs]]) van aconseguir la fusió de les dues comunitats en els aspectes religiós, legislatiu i social.