Francisco Javier Echeverría: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona
m neteja i estandardització de codi
Línia 10:
| ocupacio = Negociant i polític
}}
'''Francisco Javier Echeverría Mignoni''' (n. a [[Xalapa]], [[estat de Veracruz|Veracruz]] el [[2 de juliol]] de [[1797]]; m. a la [[ciutat de Mèxic]] el [[27 de setembre]] de [[1852]]), fou un negociant mexicà i polític conservador. Fou [[president de Mèxic]] per uns quants dies.
 
Echeverría nasqué a Xalapa, Veracruz. Durant la seva joventut treballà en els negocis familars, però després s'interessà en la política. Fou elegit diputat del congrés local el 1829. El 1834 es traslladà a la ciutat de Mèxic, on gestionà l'empresa familiar. El president [[Antonio López de Santa Anna]] el designà ministre del tresor el 5 de maig de 1834, però renuncià l'[[1 de setembre]] a causa dels desacords que tenia amb Santa Anna.
 
Dos anys després fou membre del Consell d'Estat del govern d'[[Anastasio Bustamante]]. Echeverría fou designat de bell nou ministre del tresor, de 1839 a 1841. En aquella època el país estava en bancarrota, en haver acabat la [[Guerra dels Pastissos]]. La seva empresa personal prestà 662 mil [[peso mexicà|pesos]] al govern en [[coure]], però en rebé el pagament en [[plata]], per la qual cosa fou durament criticat a la [[premsa]]. Creà un impost de 0,3% sobre les propietats urbana i rural, i incrementà l'impost al consum al 10%. Volia amortitzar l'emissió de monedes de coure amb un acord amb les empreses de [[tabac]]. Amb aquestes polítiques millorà la situació de la tresoreria.
 
El [[21 de setembre]] de [[1841]] el [[Congrés de la Unió|Congrés]] el designà com a [[president interí]] de Mèxic, ja que Bustamante sortí de la capital per encapçalar les forces contra els rebels. El [[10 d'octubre]] abandonà el càrrec. Es retirà de la política per un temps, però hi tornà el 1850 com a diputat. Echeverría també fou president del comitè de presons, i també de l'[[Acadèmica de San Carlos]]. L'Acadèmia prosperà sota la seva gestió, comprant un edifici propi, contractant professors europeus, i guanyant la reputació de la millor acadèmica de [[belles arts]] d'[[Amèrica]].
 
{{Presidents de Mèxic}}