Dialèctica de la Il·lustració: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Enllaços a Google Llibres en català |
||
Línia 13:
Els problemes plantejats per l'aparició del feixisme amb la defunció de l'estat [[Liberalisme|liberal]] i el mercat (juntament amb el fet que cap revolució social no sorgira a conseqüència de la crisi), constituirien la perspectiva teòrica i històrica que emmarca la narració global del llibre.<ref>''Dialèctica de la Il·lustració, capítol XVIII''</ref>
Els autors van encunyar el terme ''[[indústria cultural]]'', argumentant que en una societat capitalista de masses, la cultura es produeix de manera estandarditzada, com si foren béns produïts a una fàbrica.<ref>[https://books.google.
En aquest llibre, Adorno i Jorkheimer van tractar molts termes però un dels més importants va ser el [[kitsch]].Tot i que el terme [[Kitsch]] s'utilitzava des de fa molts anys, va ser Adorno qui va obrir oficialment el debat sobre l'anàlisi filosòfica d'aquest. Theodor Adorno va denunciar la falsedat del que es té com a «cultura de masses» a través d'una sèrie d'assajos publicats en el volum Dialèctica de la il·lustració. El que porta com a títol «La [[indústria cultural]]» ens revela amb major nitidesa les arrels del [[kitsch]] com a concepte despectiu. Però on va tractar el tema de forma exclusiva va ser al seu text anomenat Kitsch, escrit en 1930 i publicat posteriorment. Ho interpretava dins de l'anomenada indústria cultural, on l'[[art]], que ha de ser subjectiu, canviant i en contra de l'estructura del poder, és controlat i planejat per necessitats de [[mercat]] i és donat a un poble passiu. Allò que comercialitza no canvia i és incoherent. Només serveix per proporcionar [[oci]].
|