Cárdenas: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula de municipi|de |Cárdenas| |topònim = Cárdenas |escut = |bandera = |localització = [[Image:Cárdenas - La Rioja (Spain) - Municipality Map.sv...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 45:
}}
'''Cárdenas''' és un municipi de [[la Rioja]], a la regió de la [[Rioja Alta]]
== Economia ==
La base econòmica del municipi és l'agricultura de secà, entre els cultius del qual destaquen la vinya i els cereals, que suposen la major part de la superfície de cultiu. L'escassa superfície de regadiu està majorment dedicada a la patata. El comercial i els serveis de Cárdenas són escassos, depenent de la proximitat de [[Nájera]].
== Geografia ==
El municipi s'organitza entorn de la vall del riu Cárdenas; que té fons pla i de 2 [[km]] d'amplària, i aquesta vorejat per diferents nivells de terrassa que s'aixequen des de la vall fins als pujols de la marge dreta del riu, amb una altitud aproximada de 650 [[msnm]]
== Història ==
Apareix esmentat en el Vot de [[Fernán González]] "Omnes viles de rivo de Alesanco, el rivo de Cárdenas de vertice usque ad Naxeram". En [[992]] el rei de Pamplona i Aragó, [[Sanç II de Navarra]] Abarca, la seva esposa [[Urraca Fernández]] i el seu fill Garcia Sánchez el Tremolós, van oferir al [[Monestir de San Millán de la Cogolla]] el lloc de Cárdenas per l'ànima de l'infant Ramir que havia mort aquell mateix any.
El rei de Pamplana, [[Sanç IV de Navarra]] el de Peñalén en [[1064]], al mateix monestir i al seu abat Pedro, de la granja anomenada vila de Cardinis, que el seu antecessor Sanç II havia cedit a San Millán. Poc abans que Sanç IV fora assassinat pels seus germans Ramon i Ermesinda a Peñalén, va visitar el monestir al costat de la seva dona Placencia de Normandia i donà a San Miguel les viles de Cardinas Mayores i Menores (28 de febrer de [[1076]]). El rei es titulava "''Naiarensis Rex''" i regnava a Pamplona, Alava i Nájera. Va ser vila reialenga i fins a la creació de la [[Província de Logronyo]] per Reial decret de 30 de novembre de 1833, va pertànyer a la [[Província de Burgos]]. Cárdenas i Nájera es disputen el lloc de naixença d'Andrés Amutia de San Juan, escultor i autor del cor alt de [[Monestir de Santa María la Real de Nájera]], del cor de San Benito el Real de [[Valladolid]] i del cor alt de la catedral de [[Santo Domingo de la Calzada]].
== Etimologia ==
En una [[butlla]] de [[1199]] per la qual es concedien privilegis al [[monestir de San Millán de la Cogolla]] ja apareixia nomenada ''Cardenas''. A pesar que podria semblar conducta d'un color, se li atorga un valor fitotoponímic a partir de la forma ''cardinus'' des del [[llatí]] ''cardu'', "card" <ref>Ranz Yubero, José Antonio, José Ramón López de los Mozos (1º semestre 2002). «Topónimos riojanos del patrimonio emilianense en una bula de 1199. (Archivo de San Millán M. 41-52)» (en español). Berceo (142): pág. 65 a 76. ISSN 0210-8550.</ref>
== Referències ==
<references />
{{Municipis de la Rioja}}
[[Categoria:Municipis de La Rioja]]
[[an:Cárdenas]]
[[es:Cárdenas (La Rioja)]]
[[ru:Карденас]]
| |||