Eixàrcia de treball d’una vela quadra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 17:
=== Cordes implicades ===
El sistema clàssic d’hissar i arriar una vela quadra emprava dues menes de cordes anomenades '''xafaldets''' (dos per vela) i '''briols''' (normalment quatre per vela). Els caps dels briols i xafaldets anaven guiats cap al pal i redirigits per politges fins a coberta. D’aquesta manera el plegat i desplegat de la vela es podien fer sense necessitat de pujar fins a la verga. Ordenar els plecs i lligar la vela a la verga requerien la presència in situ de mariners que havien de pujar al pal i distribuïr-se per la verga. Aquests mariners posaven els peus sobre un marxapeu i treballaven reposant el pit sobre la verga sense agafar-se amb les mans.
== Orientar la vela ==
Les vergues d’un aparell caire tradicional (aparell rodó , amb veles quadres) són perpendiculars als pals i poden girar uns 45 graus a cada banda. En funció de l’angle d’incidència del vent (vent aparent) cal orientar les vergues a la seva posició òptima. Aquesta funció es fa amb les braces.
Cada verga disposa de dues braces: braça d’estribord i braça de babord. En cada braça un dels caps va lligat al penol de la verga. La braça es reenvia (primer cap a popa o cap a proa, gairebé en posició horitzontal) fins a la coberta (amb les politges i desmultiplicacions que convingui). El cap de la braça de coberta es lliga al [[Claviller (nàutica)|claviller]] corresponent.
== Referències ==
| |||