Friedrich Christian Diez: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 11:
La resta de la seva vida la dedicà sobretot a la redacció de les dues grans obres que l'han fet famós: la ''Gramàtica de les llengües romàniques'' (1836-1844), i el ''Diccionari de les llengües romàniques -italià, espanyol i francès'' (1853): en aquestes dues obres Diez féu per les llengües romàniques el que havia fet [[Jacob Grimm]] per les germàniques.
Els primers filòlegs francesos, com Perion i [[Henri Estienne]], havien situat l'origen del [[francès]] en el [[Grec antic|grec]] i àdhuc en l'[[hebreu]]. Durant més d'un segle el [[Diccionari Etimològic]] de [[Gilles Ménage|Ménage]] no havia tingut cap rival.
Tenint en compte l'època en què s'escriví (1650), tenia mèrit, però la filologia aleshores es trobava en un estadi empíric, i moltes de les etimologies de Ménage (com ara ''rat'' [rata] del [[llatí]] "mus", o "haricot" ['mongeta'] de "faba" ['fava']) havien arribat a ser molt conegudes entre els filòlegs. Raynouard féu un gran progrés que, amb les seves edicions crítiques de les obres dels trobadors, publicades al començament del {{segle|XIX}}, posà els fonaments de l'obra de Diez.
Línia 24:
* ''Leben und Werke der Troubadours'' (Leipzig 1829)
* ''Grammatik der romanischen Sprachen'' (Bonn 1836-38)
* ''Etymologisches Wörterbuch der romanischen Sprachen'' (Bonn 1853).
* ''Altromanische Sprachdenkmale'' (Bonn 1846)
* ''Zwei altromanische Gedichte'' (Bonn 1852)
| |||