Ducat Bàltic Unit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m Enllaços a Google Llibres en català |
||
Línia 2:
[[Fitxer:Meyerbaltikum.jpg|miniatura|Gobernatures de [[Curlàndia]], de [[Livònia]] i d'[[Estònia]] de l'[[Imperi rus]] abans de la Revolució de Febrer de 1917.]]
[[Fitxer:United Baltic Duchy flag.svg|miniatura|Bandera del Ducat Bàltic Unit.]]
El proposat '''Ducat Bàltic Unit''',{{sfn|Rauch|1974|p=48}} també conegut com a '''Gran Ducat de Livònia''',<ref>This "Landesrat" on 12 April 1918, decided to beg the King of Prussia and German Kaiser to accept the throne of the Grand Duchy of Livonia {{ref llibre |títol=Baltic Essays |cognom=Bilmanis |nom=Alfreds |any=1945 | editorial=The Latvian Legation|url= http://books.google.
La idea comprenia els territoris d'[[Estònia]] i [[Letònia]] i incloïa la creació d'un Ducat de Curlàndia i un Ducat d'Estònia i Livònia que serien en unió personal amb la Corona de Prússia,<ref>{{ref llibre |títol=The Baltic States |cognom=Royal Institute of International Affairs Information Dept |any=1938 | editorial=Oxford university press |url= http://books.google.
== Antecedents ==
Durant la [[Primera Guerra Mundial]], els exèrcits alemanys havien ocupat la gobernatura de Curlàndia de l'Imperi rus per la tardor de 1915. El front es va situar al llarg d'un línia estesa entre [[Riga]], [[Daugavpils]] i Baránavichi.
Després de la [[Revolució de Febrer]] a Rússia, va ser creada la Gobernatura Autònoma d'Estònia el 12 d'abril de 1917 a partir de l'anterior Gobernatura d'Estònia i la part septentrional de la Gobernatura de Livònia. Després de la Revolució d'Octubre, l'escollida Assemblea Provincial d'Estònia es va declarar a ella mateixa com el poder sobirà a Estònia el 28 de novembre de 1917 i el 24 de febrer de 1918, un dia abans de les arribada de les tropes alemanyes, va ser emesa la Declaració Estònia d'Independència. Els [[Aliats de la Primera Guerra Mundial|Aliats Occidentals]] van reconèixer la República d'Estònia de facto al maig de 1918.<ref name="WO">{{ref llibre|url=http://books.google.
El [[Consell Nacional de Letònia]] va ser proclamat el 16 de novembre de 1917. El 30 de novembre del mateix any, el Consell va declarar l'autonomia de la província letona dintre de les fronteres etnogràfiques, i va ser declarada una república letona independent el 25 de gener de 1918.<ref name="WO"/>
Línia 17:
== Intents de crear el Ducat Bàltic Unit ==
[[Fitxer:Bundesarchiv B 145 Bild-F014132-0056, Bonn, Beethovenhalle, Afrika Woche.jpg|miniatura|esquerra| [[Adolf Frederic de Mecklenburg]], 1962]]
Com a moviment polític paral·lel sota l'administració militar germànica, els [[alemanys del Bàltic]] van començar a formar consells provincials entre setembre de 1917 i març de 1918. El 12 d'abril de 1918, una Assemblea Provincial composta de 35 [[alemanys del Bàltic]], 13 [[estonians]], i 11 [[letons]] va aprovar una resolució cridant l'emperador alemany al reconeixement de les províncies bàltiques com una monarquia i a convertir-les en un protectorat alemany.<ref>[http://books.google.
El 8 de març i el 12 d'abril de 1918, el ''[[Kurländische Landesrat]]'' i el ''[[Vereinigter Landesrat]]'' de [[Livland]], [[Estland]], [[Riga]], i [[Ösel]], parlaments locals dominats pels alemanys del Bàltic, es van declarar a ells mateixos estats independents, coneguts com a Ducat de Curlàndia i Ducat de l'Estat Bàltic (Baltischer Staat),<ref>{{ref llibre |url= http://books.google.
Els territoris bàltics van ser nominalment reconeguts com un estat sobirà per l'emperador Guillem II de Prússia el 22 de setembre de 1918, mig any després que la Rússia soviètica n'hi hagués formalment abandonat tota autoritat sobre les seves anteriors províncies bàltiques imperials a favor d'Alemanya en el [[Tractat de Brest-Litovsk]]. El 5 de novembre de 1918, va ser format un Consell de Regència temporal (''Regentschaftsrat'') per al nou estat encapçalat pel baró [[Adolf Pilar von Pilchau]] en base conjunta dels dos consells territorials locals formats.
Línia 45:
== Bibliografia ==
* {{ref llibre |títol=Where Nation-states Come from |cognom=Roeder |nom=Philip |any=2007 | editorial=Princeton University Press |isbn=978-0-691-13467-3 |llengua= anglès |url= http://books.google.
* {{ref llibre|url= http://books.google.
== Enllaços externs ==
| |||